28 de novembre 2012

28/11/2012 Sis anys sense anar al cine

28/11/12 Feia sis anys que no trepitjava una sala de cine, la última vegada va ser per veure El Laberinto del Fauno, i finalment hem decidit anar a veure una peli ( que no era gaire del meu gust, tot sigui dit), l´ultima de la vampirica-adolescent saga Crepusculo. Cal dir que es una pastelada impresionant, que nomes salvo quinze minuts de batalla entre vampirs.
Pero el fet era tornar a disfrutar d´anar al cine,a pesar del preu de les entrades.

25 de novembre 2012

24/11/2012 Arastortzekogaña (813m) i Peñas de Intzartzu (811m), l´extrem occidental d´Aralar

24/11/12 Avui era un dia que semblava que seria un desastre, ja que la primera intenció era pujar al Txindoki, però un cop arribat a Larraitz ( des d´on comença l´excursió), feia tant de vent que era quasi impossible sortir del cotxe, i vaig decidir provar de pujar a una altra muntanya, l´Arastortzekogaña i les peñas de Intzautzu, i va anar be la cosa.


Vista de les Peñas de Intzartzu des del poble d´Ataun.



D´Ataun es pujar per la carretera que va en direcció al cementiri, i un cop passat arribar fins a un desvio que indicar Cova de Troskaeta.


Cal seguir la pista de l´esquerre.

La pista va pujant, passant per un caserio.
Al arribar a un altre confluència, seguir a la dreta.

El Txindoki em va vigilant.

Passo per la font d´Errekarte.
Un cop arribat al coll d´Errekarte el camí va bordejant l´Arastortzekogaña.
Finalment arribo a un coll, on hi han varius caserios, tinc el primer objectiu davant meu.

Cal afrontar una dura pujada, sense un camí clar.


La pendent es pot veure que es molt pronunciada, Txindoki de fons.


Arribo a la part cimera, el vent que fa es tremendu.


Foto cimera

Bústia del Arastortzekogaña.

Panoràmica del Txindoki, i part del Aralar.

Ara em dirigeixo a Intzartzu, per la carena.
Es una carena que sembla bastant aerea, però amb compte es molt divertida i bonica.


Ultim tram per arribar al cim.
Ja tinc la bústia a la ma.

Bústia del Intzartzu

Foto cimera de rigor.

Vista del camí recoorregut, al fond l´Arastortxzekogaña.


24 de novembre 2012

24/11/2012 Eurodisney, un gran negoci

24/11/12 Doncs al final ja hem tornat de les minivacances a Eurodisney, amb un sabor agredolç.  Eurodisney es tracta d´un gran parc on l´estetica i l´ambientacio de les 5 zones diferents es increïble, hi han una gran varietat d´atraccions, tant per nens petits com per als mes grans, la gent que treballa allí es atenta i sempre t´ajuden, i lo millor es veure la cara dels nens quan es poden abraçar i fer fotos amb el seus personatges preferits, això no te preu.
Però, per altra banda, cal dir que el menjar es fastigós, no a mes enllà d´hamburgueses, pollastre o hotdogs d´una qualitat dubtosa, uns preus abusius (una ampolla de mig litre d´aigua 4 euros, per exemple), i unes cues tremendes, en algun cas de quasi una hora per fer-te unes fotos amb la princesa de torn.
Però bueno, mes o menys anàvem mentalitzats per això, i mentre els nens s´ho hagin passat be, tot val.

Entrada principal del Disneyland Paris.
Detall del rellotge de la entrada.
Magnific castell de la Bella Dorment
Goofy nadalenc
El jefe del parc amb el seus nens.
Ens va tocar la princesa Tiana.

Tambe estaba el capitan Sparrow.

En Duffy feia les delicies dels nens.

El preferit de l´Ibon.
Winnie, el mimos.

22 de novembre 2012

22/11/2012 Maurici Capdet, escriptor

22/11/12 No sempre es pot lluir de tenir un cosí famós, i com que jo en tinc un que promet molt, doncs en llueixo una mica.

Deixo un enllaç del XIV premi Victor Mora de Narrativa Breu


FELICITATS COSINOT!!!!!!

17 de novembre 2012

17/11/2012 Excursió express al Erroizpe i el Laarte

17/11/12 Tenia avui unes tres horetes lliures, i sense perdre temps he anat fins al bonic poble de Gaztelu, prop de Tolosa, per a pujar dos cims, l´Erroizpe (804m) i el Laarte (810m).

He aparcat el cotxe al costat de l´esglesia de Gaztelu.

I agafo una pista asfaltada, que puja entre varius caserios.

Un cartell em senyala per on haig d´anar.

Vista de Gaztelu.
La pista, ja de terra, coberta de fulles.

Ja es veu l´Erroizpe.

Passo pel costat de bastantes bordes.

Haig de franquejar un petit mur de roques, fàcil.
Zoom al Txindoki.

Arribant al Erroizpe.

Te dues bústies, una molt chula, feta per una ikastola.

I aquesta esta una mica trencada.
Foto cimera.

Ara tinc que anar al Laarte, un cim arrodonit.

Baixo cap al coll.

Colors de la tardor.
Arribant al Laarte, no te cap senyal de constància.

Foto de rigor.