Fent dreçera

03/02/2012 Fred de debó

2012-02-04T00:31:00.003+01:00

Bulevard de Donosti a les 09:56.

02/02/2012 Ja ha arribat la neu!!... i el fred!!

2012-02-03T01:10:00.004+01:00

02/02/12 Despres que l´any passat no va caure gens de neu, esperavem que aquest any en caigues, i l´hi ha costat, però ja la tenim aqui, i no em esperat gaire per disfrutar-la amb els nens!!

Al migdia ha començat a quallar la neu a casa.

Un cop sortit de la feina hem agafat el cotxe i cap a les Penyes d´Aia amb el trineu.

La Maialen en acció.

Ibon tambè ha disfrutat.

En plena baixada!!!!

Hem estat baixant per aqui, al fons a l´esquerre Aiako Harriak.

Aiako Harriak.

I una postal d´hivern.

25/01/2012 Buscant l´Akier (1124m) en la solitaria Vall d´Ata.

2012-01-26T01:32:00.013+01:00

25/01/12 Desprès d´una setmana sense parar de ploure, aquest dimecres s´aixecat net de nùvols, aixi que s´ha d´aprofitar i m´enfilo cap a la serra d´Aralar a fer una mica de muntanya. Avui tinc la intenció de pujar al Akier, una muntanya que esta amagada dintre de la solitaria Vall de Ata, una vall en la que fa segles era el camí que portava a San Miguel d´Aralar desde les valls d´Arakil i Larraun.

Doncs m´apropo fins al petit poble de Madotz, d´on comença la excursió.

Agafo un carreró que baixa cap a uns caserios.

Abans d´arribar als caserios, giro a l´esquerre cap a una pista que baixa cap a un parc on hi ha una font.

Despres de atravessar un cadena que impideix el pas a cotxes,la pista es torna de terra.

Ara el camí s´encongeix, i s´endinsa dintre d´una fageda, el terra esta molt enfangat degut a les pluges.

En una mitja hora arribo fins al portillo de Ata.

Camino uns metres i s´obre aquesta encantadora vall.

Tinc l´Akier a mà dreta, però primer pujare al Soroaundi (1045m), que esta a l´esquerre.

Primer pujo per un sender ple de fulles.

Poc a poc vaig arribant a la zona alta.

I arribo al cim.

En primer terme esta el Madalenaitz, i darrera el Beriain i la serra d´Andia.

Torno a baixar cap al portillo d´Ata, i enfilo cap al Akier.

Vistes de la vall, al fons l´Artxueta i San Miguel d´Aralar.

Vaig pujant en diagonal per arribar a la zona de roques del fons.

N´hi havia uns quants com aquest.

En primer terme esta el Soroaundi, i darrera la serra d´Andia.

Haig d´atravessar aquest karst per arribar a la carena.

Començo a seguir l´afilada cresta fins a l´Akier, que esta al fons.

Despres d´un bon esforç arribo a aquesta amagada cima.

Detall de la bustia.

Es un cim que esta cobert d´arbres, aixi que la panoramica no mereix la pena.

Deixo l´Akier, i baixo per la cara nord de la muntanya, que encara esta gelada.

Un cop arribat a un coll, tinc davant l´Akier Occidental, el proxim objectiu.

Despres d´alguna trepada senzilla, arribo al cim, on hi ha un munt de pedres i una serra, com a bustia.

Foto de rigor.

Des d´aqui es veu l´Akier.

I els Pirineus nevats.

21/01/2012 Frases sobre la muntanya

2012-01-21T00:59:00.002+01:00

La muntanya no es com els humans. La muntanya es sincera. (Walter Bonatti)

13/01/2012 Peladilles, un vici confesable.

2012-01-13T23:23:00.003+01:00

13/01/12 Fa unes semanes vaig passar pel costat d´una pastisseria i vaig veure un recipient de cristall ple de peladilles blaves i roses, i de cop em va venir el record, que de petit m´encantaven, i feia molts anys que no n´havia menjat.
I ara, cada cop que passo per la pastisseria, cau alguna bosseta d´aquest dolç tan bo.

01/01/2012 Mendizorrotz (419m), per començar l´any, una ben aprop de casa,

2012-01-01T18:20:00.008+01:00

01/01/12 Doncs que millor que començar l´any fent el més t´agrada? A més aquest any nou s´ha llevat amb un temps espectacular, despres de bastants dies ennuvolats. Com que no tenia un marge de temps gaire gran, he decidit pujar al Mendizorrotz (419m), cim mes alt de la petita serralada que va de Donosti fins a Orio, que a pesar d´estar molt humanitzat, gaudeix d´unes vistes espectaculars.

La ruta la començo des del poble d´Usurbil, concretament del poliesportiu.

Es tracta de seguir la carretera que va en direcció al cementiri.

Vaig deixant enrerre diversos caserios, i l´Andatza que em cobreixles espatlles.

Al cap d´una estona, arribo fins a la sidreria Arratzain, als peus de la muntanyeta del mateix nom.

Paso pel costat d´un ninot de "neu", encara que amb aquest hivern suau, poca neu veura...

Vistes de Donosti.

Arribo al coll d´Artikula, i travesso l´autopista per un pont, davant ja es veuen les antenes del Mendizorrotz.

Vaig fins l´entrada de la protectora d´animals, i pujo pel cami de la dreta.

Pujo paral-lel a la reixa de la protectora.

Fins que decideixo tirar pel dret, i pujar entre els arbustos.

Curiosa forma d´aquesta pedra.

Pujo com puc entre la maranya d´esbarzers, i veig ja les restes del antic fortí.

Arribo a la part alta, i veg que per arribar al cim haig d´atravessar aquest selva de pintxos.

Primer arribo a una creu de ferro.

I als pocs metres al cim, detall de la bùstia.

Foto cimera.

Vistes magnifiques de Donosti, Ulia i Jaizkibel.

Adarra.

Al fons la serra d´Aralar.

L´Hernio i el Gazume.

Izarraitz en la foto de dalt i Getaria en la de abaix.

25/12/2011 Resum muntanyenc del 2011

2011-12-24T00:30:00.011+01:00

25/12/11 Aquest ha sigut un any en el que he no he sortit de Euskal Herria, i he descobert que ben aprop de casa hi han llocs molt xulos per a descobrir, aqui deixo un breu resum dels cims aconseguits. Bon Nadal!!

14/12/2011 Lluir de mare

2011-12-14T10:54:00.002+01:00

14/12/11 Doncs si, que despres de moltes i moltes hores de treball, la meva mare i l´escriptor Julià Guillamon presenten el llibre demà 15 de desembre en el Museu Picasso.
FELICITATS MAMA!!!!

09/12/2011 Zorionak Maialen!!!!!!!!!!!!!!

2011-12-08T23:42:00.003+01:00

09/12/11 Avui compleix 5 anys la coseta més bonica del món, Zorionak Maialen!!!

03/12/2011 Juego de Tronos.Canción de Hielo y Fuego / I

2011-12-03T00:28:00.006+01:00

03/12/11 Fa uns mesos em va enganxar molt la serie Juego de Tronos que van fer al Canal+, i gracies a la serie vaig decidir comprar-me el llibre, i la veritat, desprès de llegir-lo, no he trigat un dia en comprar-me la segona part, es adictiu!!

Juego de Tronos es el primer llibre de la saga Canción de Hielo y Fuego escrita pèl George R.R. Martin, una saga que encara no esta acabada encara. Es tracta d´una historia de fantasia épica, on l´autor ha creat un mòn ampli i profond amb una riquesa de descripcions i personatges increible. La trama sempre va a més, no para de sorprendre, i no pots deixar de llegir-ho.

En aquest primer llibre en Martin parteix d´un mòn on les traicions i les intrigues estan a l´ordre del dia. Eddar Stark, señor d´Invernalia, tindra que viatjar amb part de la seva familia per que a sigut designat "mà" del seu amic i actual rei, Robert Baratheon.
Les estacions que duren molts anys en els Set Regnes i, que actualment esta passant un llarg estiu, estan a punt de cambiar. I mentre l´hivern s´apropa, "los Otros", a l´altre costat del mur de gel, estan retornant despres de molts anys sense tenir noticies d´ells.
Tot esta cambiant, i les trames es succeeixen vertiginosament...

29/11/2011 Postals de Lanzarote

2011-11-29T19:19:00.001+01:00

27/11/2011 Gazume (997m), a l´ombra del Hernio

2011-11-27T15:25:00.006+01:00

27/11/11 Un dia despres d´arribar de Lanzarote (merescudes vacances, per cert), m´apropo al Massís del Hernio, per pujar al Gazume, la muntanya que esta davant del Hernio, separada pel coll de Zelatun.

Agafo la moto i arribo a la Venta d´Iturriotz.

De Iturriotz, paso per l´ermita de San Juan, i agafo el camí que puja.

El camí puja entre el bosc.

Surto del bosc, i s´obren els verds prats.

Despres d´una estona arribo fins a un pal indicador, i em desvio a mà dreta en direcció al Gazume.

Afortunadament, al Gazume no va quasi ningú, i deixo a la "romeria" que puja cap al Hernio.

Arribo a una especie de coll, on hi ha una borda.

Des d´aqui ja veig el cim del Gazume.

Finalment arribo al cim, miro cap al Hernio, i la boira m´ho impedeix.

La boira va pujant, al fons es veu el Massís de l´Izarraitz.

L´Hernio segueix amagat.

Foto del Gazume.

Foto cimera, borrosa.

Detall de la bùstia.

Comença a baixar cap al coll de Zelatun, que no el veig.

La boira escampa del coll, però l´Hernio segueix tapat.

Segueixo baixant, em torno a girar, em quedo amb les ganes de veure l´Hernio.

Al fons, la Venta d´Iturriotz.

Finalment arribo a l´aparcament, i cap a casa.

20/11/2011 Fuerte de San Marcos

2011-11-21T08:06:00.003+01:00

20/11/11 L´altre dia vaig fer amb la familia una visita al Fuerte de San Marcos, que esta situat ben a prop de casa.
El Fuerte de San Marcos es una construcció militar del segle XIX, construit l´any 1888 sobre el poble de Renteria, despres de la tercera guerra carlista, amb l´objectiu de defensar una gran zona estrategica.

Doncs vam deixar el cotxe en l´aparcament, i nomès calia seguir les senyals.

El castell esta protegit per una gran fosa, i sols es pot accedir per un pont, el qual s´accedeix des d´un tunel.

Al entrar trobem un gran pati, que ara serveix com a terrassa del restaurant que hi ha.

Del pati surt una rampa que puja cap a les muralles.

Es poden veure 6 canons, que defensen el castell.

Des de dalt es poden veure unes bones vistes de la comarca de Donostialdea,

com la de la Badia de Txingudi, Aiako Harriak, i de la comarca de Oarsoaldea.

Vista del interior.

I per acabar, que millor que uns pintxos.....

17/11/2011 Circular per la meravellosa Sierra d´Entzia

2011-11-17T23:50:00.014+01:00

17/11/11 Aquest dijous he tingut la sort de descobrir un lloc molt bonic, la Sierra de Entzia. Situat sobre la Llanada Alavesa i la vall d´Asparrena, es la continuació occidental de la Sierra d´Urbasa. Es tracta d'un gran altiplà de verds prats i belles fagedes abrigallades per muntanyes i amb brusques caigudes a les valls situades al nord i al sud. El seu recorregut és senzill i aquest fet, juntament amb les espectaculars vistes que ofereix, han convertit aquesta serra en un lloc molt concorregut per muntanyencs. Roures, fagedes, saücs, avellaners... confereixen gran bellesa a aquest paisatge en el qual habiten tamè grans voltors.
La presència humana des de temps immemorials es manifesta en les restes prehistòriques existents. L'activitat pastoril es manté encara avui vigent .

Doncs la ruta comença en el port d´Opakua.

Baixo uns metres per la carretera en direcció a Agurain fins que veig un desvio cap al mirador.

Arribo al mirador,on es veu una panoramica de la Llanada Alavesa mig coberta per la boira.

Ara segueixo un camí molt ben senyalat.

Que s´interna en una fageda.

Al poc surto del bosc i apareix la Majada de Munain, on al final es veu el cim de Peña Roja.

Majada de Munain.

Peña Roja amb l´Aratz de testimoni al darrera.

Segueixo el camí, que va borejant l´escarpada carena.

Enmig del camí trobo un parell d´escultures...

Ara ja veig molt be l´objectiu final.

Dona gust caminar sol dins la fageda, quina pau!!

Al fons la Serra d´Aitzkorri.

Mirant el desnivell d´aquests penyasegats.

Arbre petrificat.

Arribo al port de Bikuña.

Ara comença la pujada final.

Un cop arribo a la part alta, la vista es meravellosa, aqui veig el camí que he recorregut.

Poc a poc vaig arribant al cim del Ballo, el mes alt de la serra.

Arribant al Ballo (1198m).

Tinc companyia.

Foto de rigor.

Detall de la bùstia.

Ara avanço una mica mes cap al nord, on ja diviso la gran creu del Mirutegi.

Mirutegi (1166m).

Bùstia.

Panoramica des del cim.

Ara vull anar al Surbe, haig de baixar als rasos de Legaire, primer.

Surbe (1155m).

Bùstia.

Ara vaig baixant pels Rasos de Legaire en direcció al port d´Andoin.

Es un lloc idilic...

Un arbre majestuós.

Finalment arribo a la pista que em portara al cotxe despres de 8 km.

13/11/2011 M´agrada...

2011-11-13T00:41:00.004+01:00

13/11/11 M'agrada aixecar-me ben de matinada, m'agrada conduir 3-4 hores sòl, m'agrada passar fred, m´agrada suar de valent mentre pujo, m'agrada jugarme-la per arestes, m'agrada poder ser aqui dalt tan sols deu minuts per tornar a baixar després...,el paradís té forma de muntanyes..., es el meu paradís!!

05/11/2011 Halloween vist per la meva filla

2011-11-05T00:28:00.002+01:00

01/11/2011 14 d´abril: Macià contra Companys

2011-11-01T01:06:00.007+01:00

01/11/11 L´altre dia,vaig veure a TV3, una peli 14 d´abril: Macià contra Companys, dirigida pel Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler, que recrea en format de fals documental els fets que van tenir lloc entre el 14 i el 17 d'abril del 1931, tres dies durant els quals Catalunya va ser una república sobirana. La pel·lícula, però, es fixa especialment en un fet poc conegut d'aquell moment històric, com va ser l'enfrontament personal entre Francesc Macià i Lluís Companys, els dos màxims dirigents d'ERC a l'època i els presidents de la Generalitat republicana.

La veritat es que m´ha semblat molt interessant, ja que mostra com es van decidir uns fets que van ser tant importants per a Catalunya.
Molt recomanable.

19/10/2011 Sierra de Alaitz, cronica d´una excursió inacabada

2011-10-19T17:37:00.006+02:00

19/10/11 Abans de sortir de casa, ja es presagiava que igual no era bona idea anar d´excursió, ja que plovia a bots i barrals a Donosti, i les previsions meteorologiques no eren molt alentadores, però les ganes i les poques ocasions que tinc per anar a la muntanya no m´han tirat enrere.
Doncs la intenció era fer una ruta per la Sierra de Alaitz, passant pels pics del Alto de las Cruces (974m), Santa Cruz (1052m) i Alaitz (1162m).

Arribo al poble de Guerendiain, d´on surt la ruta.

Agafo un sender molt tupid d´arbustos, que boreja la falda de la muntanya.

En un clar veig la panoramica que hi ha de la Conca de Pamplona.

El camí puja amb força, ja veig el Santa Cruz davant meu.

Arribo a una bifurcació, giro a l´esquerra cap al Alto de las Cruces, l´altre va cap al coll d´Ezperun.

El tram final pasa per un frondos sender.

Finalment arribo al cim, on no hi ha cap bustia, ni vertex.

Panoramica de la Sierra de Alaitz i on tinc que anar ara.

Panoramica de la Conca de Pamplona, amb un arc de Sant Martí inclòs.

Vista del coll d´Ezperun i el Santa Cruz.

Coll d´Ezperun.

El sender s´introdueix en una fageda, per aquest forat.

Vaig per la fageda.

De cop i volta, començar a ploure i s´em tira la boira a sobre.

Vist que això no millora, decideixo tornar cap al cotxe, i m´estalvio disgustos. Una pena ja que estava disfrutant de l´excursió.

14/10/2011 Anakaona folk

2011-10-15T00:09:00.003+02:00

14/10/11 Anakaona és un grup de folk especialitzat en ball, amb un repertori variat de temes propis, estàndards i versions. Des d'un jig a una sardana, passant per un vals, una dansa búlgara o un foxtrot. Anakaona va començar a tocar l'any 2000 i des de llavors ha passat per diferents etapes i formacions, amb un llarg currículum d'actuacions. I el mès important es que hi toca el meu gran amic Hernan.
Aqui va un exemple:

05/10/2011 Igoin (457m), caminant entre arbustos.

2011-10-08T23:51:00.008+02:00

05/10/11 Tenia un parell d´hores lliures, i les he aprofitat per coneixer el cordal d´Igoin, una muntanya amagada entre arbustos i falgueres.

Aixi doncs, m´apropo fins a la zona de Landarbaso, concretament aparco el cotxe al costat de la central electrica.

D´alla surt un camí que puja paral-lel al rierol.

A mà esquerra ja es veu una de les coves d´Aitzbitarte, que ja las vaig visitar fa unes setmanes.

Passo pel costat del pont de fusta, que va cap a les coves mes importants.

I el camí desenboca a una pista de ciment anomenada Bentatxuri bidea.

I vaig pujant fins arribar al caserio Larratz.

Davant del caserio surt un sender, el qual s´ha d´atravessar una porta metalica.

Mentre pujo, l´Aldura em vigila les espatlles.

Arribo fins a un altre caserio anomenat Urdaneta.

A partir d´aqui s´entra en un bosc ple d´arbustos i falgueram.

Començo a pujar pèl bosc.

Hi han alguns rocs prou curiosos, aquest sembla un bunker.

Finalment arribo fins a la carena.

Des d´aqui es pot veure la zona de Donostia, llastima que estar una mica ennuvolat.

El cordal esta ple de grans rocs.

I molts arbustos.

Finalment arribo al cim del Igoin, on hi ha una vertex geodesic i una bùstia.

La bùstia te forma de colom.

Desde el cim la visibilitat es minsa.

Detall del vertex geodesic.

A la hora de tornar, segueixo el cordal quasi fins al final.

I baixo directament per un pinar.

Enmig del pinar hi ha un magnific castanyer.

25/09/2011 No abras los ojos (Ed. Roca)

2011-09-25T16:49:00.003+02:00

25/09/11 Un mes desprès d´acabar " Se lo que estas pensando", ja m´he llegit el segon llibre d´en John Verdon, protagonitzat pel mateix detectiu, en David Gurney, i a acomplert totes les bones expectatives que tenia.

Es un llibre que m´ha agradat tant o més que l´anterior novela, una historia molt ben tramada i estudiada. Aconsegueix mantenir la intriga i l´atenció de la historia fins a la ultima pagina del llibre.

21/09/2011 Coves d´Aitzbitarte, prehistoria al costat de casa

2011-09-21T16:44:00.008+02:00

21/09/11 Avui he tingut l´oportunitat de coneixer les coves d´Aitzbitarte, situades prop de Renteria, concretament en la muntanya Landarbaso o Aitzbitarte, dins del Massis de Aiako Harriak. Es contabilitzen unes set grutes situades en la vall que forma el rierol del mateix nom.
En aquest lloc es va descobrir el 1892, les mes antigues petjades humanes de la comarca de Oarsoaldea, corresponents al Homo Sapiens-Sapiens del Paleolític Superior, junt amb altres restes fossils d´animals, que avui ja no existeixen en aquestes zones com son el rinoceronts, bisontes, ossos, e inclòs els mamuts.
A mes del interes paleontologic e historic que tenen les coves, existeixen nombrosos exemplars de fauna caverincola, amb especies com rats penats, centpeus, inclos una especie endemica d´escarbat que nomès esta en aquesta zona, el ceutosphodrun navaricus.

La ruta comença al costat de la central electrica de Landarbaso

El camí puja paral-lel al rierol

Fins arribar a un cartell que indicar les primeres coves, caldra atravessar el riu.

Primera cova.

Aquesta te una entrada força gran.

Encara que aquesta esta enreixada degut als saqueijos i vandalisme que hi ha hagut.

Hi han diverses grutes que semblen bastant profundes.

Despres torno enrere i pujo el camí fins que arriba a un pont de fusta.

Cal atravesarlo i em trobo amb aquest indicador.

El camí segueix pujant entre els arbustos.

Arribo a la cova mes gran, on hi ha un panell informatiu.

Baixo cap a la cova.

Es una cova molt gran i te moltes grutes.

Les parets formen dibuixos força curiosos, amb l´erosió del aigua.

Tambè hi han pintades rustiques (m´imagino que copies)

Mes informació.

13/09/2011 Indamendi (460m), gaudint d´ una excursió sota la lluna plena

2011-09-15T00:13:00.007+02:00

13/09/11 La majoria de gent diria que es una bojeria o tonteria aixecar-te a les 5 del matí per anar a pujar una muntanya per la nit, però a mi m´agrada´t molt, sobretot perque ho he fet sota una lluna plena espectacular, llastima que no disposo d´una camera de fotos suficientment bona per a captar les escenes nocturnes, però em conformo amb el que tinc.
Aquest cop he pujat al Indamendi, una modesta muntanya, al costat de Zarautz, i que es l´ultim cim del massis de Pagoeta, i que te unes magnifiques panoramiques.

L´excursió la començo desde el cementiri de Zarautz, on hi ha un cartell indicador.

Imatge de la entrada del cementiri, a mà dreta surt una pista asfaltada marcada com un PR.

La pista va pujant entre caserios

Al rato arribo fins a la ermita de San Blas.

Segueixo pujant fins arribar a la carretera de Meagas, i despres de seguir la carretera arribo fins a la ermita de Santa Cruz.

Al costat de l´ermita, surt un camí que esta molt ben senyalitzat.

Vaig pujant pel sender, i ja es veu l´Indamendi sota una lluna plena espectacular.

El camí esta ben marcat

Però enlloc de pujar directament l´Indamendi, vaig borejant la muntanya per pujar primer el Txatxarronmendi.

Aqui una foto una mica dolenta desde el Txatxarromendi.

Ara toca anar per la carena, i queda poc per arribar al Indamendi.

Magnifica panoramica del Massis del Hernio

En el cim del Indamendi

Vista de Zarautz "la nuit"

Fa una nit tant clara, que es veu desde Zarautz, Donosti, Jaizkibel, Peñas de Aaia, i fins i tot el Larrun.

Detall de la bùstia cimera.

08/09/2011 Pep Guardiola, exemple de seny

2011-09-08T23:57:00.003+02:00

08/09/11 L'entrenador del Barça,Pep Guardiola, ha estat guardonat aquest dijous amb la màxima distinció del Parlament de Catalunya, la Medalla d'Or d'Honor, en reconeixement de la seva trajectòria esportiva i pels valors i la imatge de Catalunya que ha projectat al món a través de la seva passió per l'esport.
Haig de reconeixer que escoltant el seu discurs m´ha convençut de la gran persona que és. Crec que es un discurs impressionant, aqui deixo el video:

21/08/2011 Se lo que estas pensando ( Ed.Roca)

2011-08-21T00:33:00.002+02:00

21/08/11 Feia temps que un llibre no m´enganxava tant com aquest.
Ja, desde que el vaig veure a la llibreria, la portada ja em va atreure, i no vaig trigar gaire en comprarlo.
En una setmana m´he llegit les 430 pagines d´aquest trhiller impactant.
La historia ens posa en la pell d´un famós inspector de policia retirat de Nova York que es veu embolicat en un misteriós assumpte quan, un antic company de la facultat li demana ajuda per tal de localitzar a un personatge que li està enviant una sèrie de cartes molt estranyes.
El que en un principi sembla un xantatge per algun acte d´un passat turbulent per l´alcohol i les drogues, rapidament es complica esdevenint en un cas de multiples assasinats misteriosos i ple d´incognites que el protagonista mirara de resoldre.
En resum, un molt bona novela negra que t´atrapa i et submergeix en un món fosc i ple d´intriga a la caça d´un assasí en serie retorçat e inteligent.
Avui mateix ja m´he comnprat el sego llibre del autor.

03/08/2011 Disfrutant amb la familia a Senda Viva

2011-08-05T01:06:00.006+02:00

03/08/11 Doncs hem aprofitat dos dies per a fer una excursió amb els nens a Senda Viva, un parc que mescla la naturalesa i la diversió en familia, ja que combina la protecció i conservació de nombroses especies animals (lleons, tigres, llops, ossos..., i tambè te moltes atraccions (tirolina, bobsleigh, barques, circ...), que fan que la quitxalla, i tambè els grans disfrutin de la estada.

Senda Viva esta situada al costat mateix de les Bardenes Reales, al costat del poble d´Arguedas (Navarra), i te un aparcament bastant gran.

Hi han moltes atraccions pels petits, com aquesta noria a pedals...

Uns cavalls...

I per quan fa molta calor, aquest laberint aquatic amb 800 sortides d´aigua es una meravella.

Hi han molts animals, com aquesta amiga...

I tambè hi ha una granja on ensenyen als nens com s´alimenten, renten i cuiden als animals de granja.

Aqui la Maia donant de menjar a les cobayes.

I l´Ibon a la vaca, com un valent.

Tambè hi ha un espectacular exhibició d´aus rapaços, que dura mitja hora, molt ben muntat, i que es pot veure aguiles, falcons, voltors, i un espectacular condor...

Hi han tigres i lleons.

Ossos i llops.

I karts per a petits...

Un gran llac amb barques.

En resum, vam passar dos dies molt chulos, i tot i que no tenia referencies gaire bones, a nosaltres ens va agradar molt. Segur que repetirem.

29/07/2011 Kopakarri (596m), matinant per la muntanya

2011-07-29T08:28:00.006+02:00

29/07/11 Avui he fet una excursió atipica, que m´agradat molt de fer-la i que segur que repetire. He començat la ruta de nit, sobre dos quarts de sis, i arribar al cim en el moment que clarejava el dia. Una experiencia nova.
L´objectiu era pujar al Kopakarri, una muntanya molt bonica, separada de Aiako Harriak per la Vall d´Endara. Es tracta d´un pic rocós espectacular que no te el reconeixement que es mereixeria.

Doncs la excursió comença en la Ermita de San Antón, al costat del pantà del mateix nom.

Es creua la carretera i en uns deu metres s´agafa una pista cimentada.

Que porta a un restaurant, i cap al coll de Telleria, on haig d´anar.

Fins al coll el camí es el gr11, amb les marques vermelles i blanques.

Ja es pot veure en sombres el Kopakarri.

Vaig pujant paral-lel a un rierol que anava molt caudalós, gracies a les plujes del juliol.

Un cop arribo al coll, agafo un sender a mà esquerra, ja que a la dreta es va al Agiña.

Desprès de pujar enmig d´un bosc, el bosc desapareix, i entro en una zona de falgueres.

Ja queda poc per arribar.

Al arribar a dalt em reb aquesta noia.

Foto cimera, llastima de nuvols.

Detall de la bùstia del meu club , el Vasco de Camping.

Vista panoramica, de la vall que va a Lesaka.

Vista del pantà de San Antón, i enmig de la boira, Aiako Harria.

Detall de la bùstia.

Ja, baixant el Kopakarri a la dreta i davant Aiako Harriak.

Un altre detall del Kopakarri.

El pantà de San Antón.

27/07/2011 Pluja, i més pluja...

2011-07-27T01:55:00.002+02:00

27/07/11 Sembla mentida que sigui juliol, ja que portem dinou dies de vint-i-sis, que plou aqui a Donosti, i no us cregueu que els altres set dies ha sortit el sol, no, sino que cinc han sigut ennuvolats.
En fi paciència, que es la mare de la ciència.

21/07/2011 B.B.King a Donosti.

2011-07-22T02:07:00.003+02:00

21/07/11 Concert de luxe a Donosti, i gratuit!! Com desde fa uns anys, el Jazzaldia inaugura el festival amb un concert a la platja de la Zurriola obert a tothom, anteriorment va venir el Bob Dylan, la Patti Smith, i aquesta nit he tingut el plaer de veure al rey del Blues, B.B.King, que a la seva edat segueix fent concerts per un tubo. Llastima que el so no era gaire bo, però l´experiencia de veure a un mite de la musica (encara que fa uns anys ja el vaig veure al Grec de Barcelona), be val la pena.

20/07/2011 Cims i creus

2011-07-20T01:49:00.002+02:00

20/07/11 En un post anterior comentava que en una majoria de cims tenen bùsties de diferentes formes i estils, que solen posar normalment centres excursionistes de la zona. Però tambè hi han molts cims que estan coronats per creus. Aqui deixo algunes fotus com a exemple.

De dalt a baix estan les creus del Taga, Pagoeta, Udalatx, Matagalls, Peña del Santo, Aitzkorri, Puigmal, El Escalar i la Cruz del Castillo.

06/07/2011 Bunaniarri (781m) i Zaria (635m), un breu passeig per la Sierra de Igoin

2011-07-08T07:58:00.011+02:00

06/07/11 Tenia un parell d´hores lliures, i vaig decidir fer una petita excursió prop de casa, tenia anotades els cims del Bunaniarri i Zaria, que encara que no són gaire destacables, be que valien una visita, i a més són cims inclosos dintre del Cataleg de muntanyes d´Euskal Herria.

Aixi que vaig agafar el cotxe, i en vint minuts em vaig presentar al coll d´Uzpudu, en la carretera que va d´Oiartzun a Artikutza.

Segueixo un sender molt evident, que primer puja un turonet, al fons es veu el Bunaniarri.

Miro enrera, i veig el coll d´Uzpudu i el Zaria al fons.

Pal indicador en el coll de Kausoro.

En el coll hi ha un cromlech, i poc despres dalt d´un turó, es troba un altre.

A partir d´aqui la pujada s´inclina força.

Arribo al cim, on hi ha un vertex geodesic i una bustia.

Bonica bustia en forma de timbal.

Foto cimera de rigor.

En condicions normals hi haurien unes bones vistes, però el mal temps, nomès em deixa veure Hondarribia i la seva badia.

I entre la boira es divisa Aiako Harriak.

Començo a baixar entre la boira.

I torno al coll d´Uzpudu.

Segueixo per un camí herbós, molt suau.

Mirant enrere al fons el Bunianarri.

Em trobo als habitants de la zona.

Miro cap a Donosti, i sembla que esta caient una bona.

I finalment arribo al cim de Zaria, un cim força lleig, amb una caseta que te una antena, un vertex i un parell de busties.

Detall de la bustia.

30/06/2011 127 hores

2011-06-30T00:47:00.004+02:00

30/06/11 Acabo de veure la pelicula 127 hores, i la veritat es que m´agradat força, i això que no tenia gaires bones referencies.

"127 hores" narra la història real d´Aron Ralston, un jove aficionat al muntanyisme que fent una excursió en solitari per un canó rocos de Utah, va tenir un accident i va acabar atrapat en una grieta durant cinc dies, prenent finalment la decisió d´amputarse ell mateix el braç que tenia atrapat en una pedra, per tal d´escapar i sobreviure.
L´autentic Ralston va aconseguir superar la traumàtica experiència, i fins i tot va publicar un llibre, "Between a rock and a hard place".

18/06/2011 Records i nostalgies d´Argentina

2011-06-18T00:16:00.004+02:00

18/06/11 Quan l´any 97 vaig anar per primer cop a l´Argentina, segur que no pensava que hi tornaria moltes més vegades, doncs alli vaig trobar una gent que hem van acollir com si fos de la familia. Vaig viure dos anys seguits, i junt amb el Leandro vam iniciar l´experiencia de obrir un restaurant a Buenos Aires.

En Leandro em va acollir dins de la seva familia ( que ja es meva, per sempre), com si fos un germà més, fins i tot soc el padrí de una de les seves filles.

I vaig descobrir una manera diferent de gaudir dels amics, on cada dia es junten per fer asados. sopas o simplement estar junts.

En fi, que mai estare prou agraït a tota aquesta gent, i sempre els tinc presents.

12/06/2011 Bùsties en les muntanyes

2011-06-12T16:28:00.003+02:00

12/06/11 Una de les coses boniques que te la muntanya es que en la majoria dels cims, ens trobem amb les bùsties, que solen posar el centre excursionista de la zona normalment, i que en cada muntanya són diferents, es pot dir es que els cims son com una exposició de creativitat. Aqui uns exemples...

D´esquerre a dreta: Urepel, Gorostiaran, Oinddi, Treku, Aniè, Palomares, Lakora, Adarraitz i Enaitz.

05/06/2011 La Muela (1055m) i la Peña del Santo (1034m), gaudint del Parc Natural d´Izki

2011-06-06T14:08:00.011+02:00

05/06/11 Mica en mica estic aconseguint de fer excursions planejades de fa temps, i aquesta es una d´aquestes. El Parc Natural d´Izki es un dels mes desconeguts d´Euskadi, i tambe un dels mes bonics, almenys per a mi. Es una zona en la que habita una de les mases de marojo (varietat del roure (quercus pyrenaica)) mes grans d´europa, i on hi han unes muntanyes no gaire altes però molt curioses esteticament.

Cal dir que aquest parc esta molt ben cuidat i disposa d´una extensa varietat de senders, molt ben assenyalats. Sens dubte tornare.

Aquesta excursió comença en una area d´esbarjo que hi ha als peus del poble de Korres

Es segueix la pista de terra que surt del aparcament

I despres de creuar un pont, em trobo amb un pal indicador.

Segueixo el sender que va en direcció al Portillo de La Casilla, a mà esquerra.

El camí es comença a endinsar dintre del bosc.

Tot el sender esta senyalitzat amb aquest punt groc.

A mà esquerra es pot observa el Soila, que queda pendent per la proxima.

I al fons, darrera del bosc esta La Muela.

Ara arribo a un altre desvio, cap a la dreta toca.

La veritat es que dona gust caminar sol entre aquests boscos.

Un altre desvio.

Uns arbres molt alts aquests.

Finalment arribo al portillo La Casilla, que separa La Muela (a la foto) i la Peña del Santo.

Primer decideixo pujar la Peña del Santo.

Hi ha un moment en que el camí es bifurca, a l´esquerra va cap a l´ermita de San Roman, i a la dreta cap al cim.

El sender estreny, i vaig borejant les muralles de roca fins arribar a un pas que em permetra arriba a dalt.

La part de dalt te uns penyasegats prou bonics.

I finalment arribo al cim, que te una bústia molt xula.

Foto de rigor.

Panoramica de la Sierra de Kantabria.

I tambe es veu La Muela, proxim objectiu.

Un cop baixo fins al coll, començo a pujar un altre cop.

La veritat es que es tracta d´una pujada bastant suau.

I arribo al cim.

Aqui tambe hi han uns penyasegats de collons.

Detall de la bústia.

Panoramica de la Serra de Kodes, que vaig visitar fa un mes.

Vaig tenir molta sort amb el temps, perque tot just vaig pujar al cotxe, va començar a ploure amb ganes, als vint minuts vaig fer una foto on havia estat hi estava cobert de pluja.

31/05/2011 Les fabes d´Ulia

2011-05-29T00:26:00.002+02:00

31/05/11 Fa uns mesos vam fer un petit hortet al costat de casa, mes que res per que els nens aprenguessin d´on surten les verdures que menjem. Vam plantar esparrecs, fabes, maduixes, tomaquets... I ahir vam provar la primera collita de fabes. La veritat es que fa ilusió poder menjar algo que has plantat, regat i collit tu mateix.

Aqui l´Ibon regant l´horta.

Boniques fabes, no?

Un cop pasades pels fogons...

Rico, rico!!!!

28/05/2011 Champions!!!!!!

2011-05-29T00:10:00.001+02:00

27/05/2011 Kilian Jornet a Donosti

2011-05-28T14:01:00.002+02:00

27/05/11 Tenim aquests dies a en Kilian Jornet per terres gipuzkoanes, ja que aquest cap de setmana participara en la X Marató de Muntanya Zegama - Aizkorri, de la qual es un dels maxims favorits. Ahir va estar donant una interessant conferencia al Fnac de Donosti.

12/05/2011 Campions!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2011-05-12T09:22:00.000+02:00

12/05/11 I ara a per la Champions!!!!!

04/05/2011 Joar (1416m) i Laplana (1337m), descobrint la Sierra de Kodés

2011-05-04T17:41:00.014+02:00

04/05/11 Li tenia moltes ganes a aquesta muntanya, i no m´ha defraudat gens ni mica. La Sierra de Kodes esta enmig de les provincies d´Araba i Navarra, es un paratge molt rocós, agrestec i sec, i on la vegetació es clarament mediterranea.

Doncs l´excursió comença desde el Santuari de Kodes, prop del poble de Torralba del Rio.

Primerament pujo per una pista asfaltada deixant a mà dreta el Santuari.

Al poc s´acaba la pista asfaltada i giro en direcció a un sender de terra, senyalitzat en un panell com a sender historic.

Al principi vaig pujant per un camí rodejat d´arbustos.

I despres m´endinso en un bosc clarament mediterrani.

I que em porta fins als peus d´una tartera.

Començo a pujar a traves de la tartera.

Passo pel costat de la Peña de los Cencerros.

On hi ha una placa conmemorativa dels morts en la Peña.

Vista de la Peña de los Cencerros desde mes a dalt.

Ja estic arribant al coll de la Llana.

Es veu que hi ha una font a prop.

Ara girare cap a la dreta per pujar al Joar.

A mitja pujada giro enrerre i veig el cim de Laplana en primer terme i al fons el Costalera.

Al fons ja es veu la antena del repetidor.

Entro en un bosc, i ja queda poc per arribar.

Finalment arribo al cim del Joar.

On hi ha una bonica bustia en forma d´arbre.

Al fons es veu la Sierra de Kantabria.

Vista de la Llanada alavesa

Ara torno pelcamí que he vingut

I ara l´objectiu es pujar Laplana, que es la que tinc davant meu.

Al darrera queda el Joar.

Per pujar al Laplana haig de passar per una entretinguda i facil carena.

Ja veig el cim.

Que tambe te una bonica bustia, molt original.

Un servidor al cim, i el Joar darrera.

Una panoramica del Costalera, que queda pendent per una proxima excursió.

I per tornar al Santuari decideixo baixo directament per una tartera molt chula aparentment.

Començo a baixar

Exempars florals de la zona.

Des de baix es veu be la tartera per on he baixat.

I finalment arribo al Santuari de Kodes.

06/04/2011 Caminant pel cordal Adarra - Mandoegi

2011-04-09T00:48:00.007+02:00

06/04/11 Aquesta era una excursió que tenia pensada feia temps, pero per diverses causes no l´havia pogut fer. La idea es recorrer tot el cordal Adarra -Mandoegi, començant desde Besabi ( Urnieta) i finalitzant a Leitza, passant per tots els seus cims. En aquest tram he recorregut el tros que va de Besabi, passant pels cims Abalarri, Adarra, Onddo i el Zaburu. En un altre ocasió fare el tram que em resta. Un dia de molta calor, però un cel ben clar, i amb molt bones panoramiques.

Desde Besabi es veu l´Adarra

Es puja fins al caserio Montefrio, i darrera d´aquesta porta comença el sender.

Primer passem per un pinar.

I sguidament enllaço amb una fageda.

De la fageda pujo directament cap al coll de Mantale, on hi ha un dolmen que es diu Abalarri.

Ara toca una trepadeta cap al cim.

No hi ha un cami, aixi que vaig per la carena, sencilla per te alguns punts aeris.

Darrera queda l´Oindi.

Cim del Abalarri, amb l´Adarra darrera.

Ara enfilo cap al Adarra, deixant enrera l´Abalarri.

Finalment decideixo no puja l´Adarra, i vaig fins al coll nord, on hi ha el Cromlech Tximista.

Ja tinc davant el Onddo, i darrera el Zaburu.

Baixant en direcció al coll d´Agerreko zabala, on hi ha el menhir d´Eteneta.

El menhir d´Eteneta.

Eteneta amb l´Adarra de fons.

Ja arribo al cim del Onddo.

Onddo.

Ara vaig cap al Zaburu, i començar el trencacames.

Despres d´una baixada brusca, arribo al Dolmen d´Otsolepo.

Començo a pujar un altre cop.

I al rato arribo al Zaburu.

Detall de la bustia, amb el Onddo i l´Adarra darrera.

Panoramica del Hernio, Gazume i al fons Izarraitz.

Ja de tornada, paso per aquesta font, que amb la calda que feia, s´agraïa molt.

I finalment arribo a Besabi.

24/03/2011 Donostia a vista d´ocell

2011-03-24T16:47:00.000+01:00

03/03/2011 Pol Morrone from Burzaco, Argentina

2011-03-09T00:06:00.002+01:00

03/03/11 Feia uns quants anys que no ens veiem, desde la meva ultima visita a Argentina en el 2004, i tenia moltes ganes de veure´l. Un gran amic, que ha estat aquests dies per aqui, i encara que no hem pogut estar gaire temps junts, pero que han rememorat la meva estada a l´Argentina i els bons amics que vaig fer, i que encara que la distancia no ens permeti veure´ns, els sento ben aprop.
Thanks, Pol.

23/02/2011 Fa uns 25 anys...

2011-02-23T02:12:00.002+01:00

23/02/11 Una amiga, la Montse, m´ha fet arribar unes fotos de quan anavem a la muntanya amb els escoltes, fa uns 25 anys mes o menys. Recordo que aquella época, vaig aprendre molt i vaig fer unes amistats que encara perduren, i vaig aprendre a estimar la muntanya.

07/02/2011 Descobrint el Parc Natural de Pagoeta

2011-02-07T22:22:00.013+01:00

07/02/11 Avui toca descobrir un parc natural que tinc ben a prop de casa i que mai l´havia visitat, Pagoeta. Situat dintre del Massís del Hernio, es pot accedir normalment desde Zarautz o del poble de Aia. La excursió que realitzare surt d´Aia i pujare als diversos cims que te la muntanya (Murugil (714m), Urruztumeko Punta (678m), Pagoeta Kurutzeko (676m) i Olarteta (712m), i tambe passare per alguns restes megalitics

L´excursió comença desde el parking que hi ha a l´entrada del poble, atravessant els carrerons fins a arribar a la carretera que va a Asteasu.

Creuo la carretera i agafo una pista de ciment on hi ha un cartell que diu Pagoeta.

Passo pel costat d´un cartell informatiu.

El camí puja, fa un temps que sembla estiu.

Arribo a una cruïlla, i segueixo el camí de l´esquerre .

Mentre pujo deixo enrere Aia.

Deixo a mà esquerre el Túmulo de Arrieta.

Haig d´atravessar un parell de portes com aquesta.

Per enllaçar amb aquesta pista.

Una pista que em porta directament a la zona superior de Pagoeta, un terreny relativament pla, cobert de verds prats. Accedeixo directament al Murugil,el cim més alt.

Foto cimera amb Izarraitz al fons.

El Massís del Izarraitz

Ara baixo en direcció al Urruztumeko Punta.

Al que arribo en cinc minuts.

D´aqui baixo fins al refugi d´Urruztume, que queda enmig de les dues cimes.

Només quedar pujar una miqueta més per arribar a la Creu de Pagoeta, el cim més popular de la muntanya.

Esta coronat per una gran creu.

Ara baixo pel Via Crucis, format per unes dotze creus com aquestes.

Per tornar a pujar en direcció SE, cap a la ultima cima del dia, Olarteta.

Vista del Hernio.

Només quedar atravessar aquests prats.

I finalment arribo a Olarteta.

Al costat diu que hi ha un dolmen.

Sols queda baixar fins al poble de Aia.

31/01/2011 Andatza (562m), una muntanya molt humanitzada

2011-02-01T07:41:00.006+01:00

31/01/11 Aquest any he decidit descobrir les muntanyes que tinc més a prop, sobretot de Gipuzkoa, ja que no tinc moltes possibilats de fer llargs desplaçaments.
Avui, he pujat al Andatza, una muntanya situada al poble d´Usurbil, però que abarca tambè els pobles de Zubieta, Zizurkil i Aia, i que te una gran presencia de restes megalitiques.

L´excursió comença desde l´ermita de San Esteban de Urdiaga, en el poble d´Usurbil, el temps esta molt gris i lleig.

De l´ermita surt una pista asfaltada que en un principi va entre prats verds.

La pista puja amb força, enrrera queda l´ermita.

En una mitja hora, arribo fins al caserio Puele Berri, a partir d´aqui comença un camí de terra.

En cinc minuts, hi ha una bifurcació, agafo la pista que va a la dreta.

Despres d´uns deu minuts per la pista, arribo a una altra bifurcació, haig de girar cap a un sender marcat amb els colors blanc i vermelles.

Aquest tram esta cremat, m´imagino que seria a l´estiu.

Arribo a un altre encreaument de camins, segueixo el GR, que coincideix amb el Camí de Santiago.

En un quart d´hora de pujada entre pins, arribo a la carena de la muntanya, el camí s´aplana una mica.

Arribo a l´alçada d´un refugi.

Del refugi, ja es veu l´ultim tram de la pujada.

El cim te un parell d´antenes, un vertex geodesic, una bustia i un petit refugi.

Detall de la bustia.

Foto cimera.

30/01/2011 Basondo i el Bosc d´Oma, una excursió familiar pre Urdaibai

2011-01-30T17:51:00.006+01:00

30/01/11 Escapada familiar per a visitar la zona d´Urdaibai, inicialment voliem fer el dissabte visitar el Refugi d´animals de Basondo i el Bosc pintat d´Oma i el diumenge anar a San Juan de Gaztlugatxe i el Castillo de Butron, pero nomes vam fer el pla del dissabte, doncs el diumenge, es va girar mal temps, i a mes la carretera que va a Gaztelugatxe esta tallada.

Primer vam visitar el Refugi Basondo, situat al poble de Kortezubi.

Com explica el cartell aquest refugi el va fundar Xabier Maiztegi, ibasicament recullen animals silvestres que han sigut recuperats de condicions extremes i que un cop curats ja no poden tornar a ser alliberats.

Hi han porcs senglars.

La Maia, descansant una mica.

Un magnifics exemplars de linces.

Llops.

Bisontes europeus.

Mussols.

Voltors.

Aquest refugi te en la seva entreda una escultura donada per l´Agustin Ibarrola, el mateix artista que va pintar el bosc d´Oma.

Al sortir de Basondo, nomès em de caminar uns metres per iniciar el camí del bosc pintat.

Per arribar al bosc, s´ha de caminar per una pista de tres quilometres que s´endinsa en un bosc on predominen els pins i els eucaliptus.

Finalment arribem a un pal indicador que ens indica que ja hi som a prop.

A partir d´aqui nomes cal observar, experimentar i divertirse amb aquest curiós bosc pintat.

La Maia disfrutant fent fotos.

I finalment arribem al fnal del recorregut, amb foto familiar inclosa.

27/01/2011 Oindi (545m), passejant entre restes megalitiques.

2011-01-27T16:12:00.007+01:00

27/01/11 Avui tenia unes tres hores lliures, i he aprofitat per fer un passeig per una de les zones on hi han mes monuments megalitics d´Euskadi, el cordal Adarra - Mandoegi. I he escollit pujar l´Oindi (545m), el cim mes septentrional de la serralada. Es diu que es la copia en miniatura del Adarra, ja que tenen la mateixa forma, pero en petita escala.

L´excursió comença desde la sidreria Besabi, on hi ha un cami, amb un panell d´informació dels monuments megalitics de la zona.

Es tracta d´una pista de terra, que puja suaument entre caserios de la zona.

En 20 min s´arriba al coll de Zulueta.

Desde el coll, es pot seguir la pista que porta fins al coll de Ponzotarri, pero jo prefereixo pujar pel turó de Zorrotzarri (417m).

Turó de Zorrotzarri

Desde aquest turó ja veig clarament l´Oindi, amb el caracteristic tallafocs.

Baixo del turó fins al coll de Ponzotarri, on hi ha un dolmen.

Ara toca pujar la inclinada pendent del tallafocs.

Acabat el tallafocs ja es divisa el cim rocós del Oindi.

L´Oindi es una muntanya que te dues cimes, la primera te dues busties, i una tpetita taula d´orientació.

Un servidor en la foto de rigor.

En aquesta foto es veuen les dues cimes, al fons es veu l´altre amb un vertex geodesic.

Enmig de les cimes hi ha un altre monument megalitic, la Cista d´Onyi.

Desde el vertex, bona vista de Donosti.

A uns metres es troba un gran monolit en memoria d´un tal Juanito Oyarbide.

Una panoramica on es veu de Donosti fins Jaizkibel.

Un altre panoramica

Ara, enlloc de tornar pel mateix camí, agafo un sender que baixa en direcció SE, que desenboca en el conjunt megalitic de Mulisko Gaina, pero que no hi vaig per falta de temps.

Empalmo amb una pista que desenboca al coll de Ponzotarri.

I finalment retorno a Besabi

12/01/2011 Circular per Aitzkorri entre la boira

2011-01-12T23:26:00.013+01:00

12/01/11 Segona excursió de l´any, aquest cop acompanyat de la Yari i la Cuba (comencen a ser habituals), on ens endinsem dins de la Serra d´Aitzkorri. Es una ruta circular amb inici i final del Santuari d´Aranzazu, i que concretament pujarem per la carena que formen el Gorostiaran (1280m), l´Enaitz (1300m), l´Adarraitz (1356m), l´Artzanburu (1360m), i finalment pel Tellakaskueta (1180m). Una pena que la boira hagi sigut protagonista de la primera part de la ruta, pero al final hem tingut sort i el sol ha sortit.

Comencem la ruta en el Santuari d´Aranzazu.

Degut a que es dimecres i no fa gaire bon temps, no hi ha ningú.

Pugem per la pista fins a arribar a una barrera que ens indica Urbia, on hem d´anar.

La pista s´endinsa en el bosc, i la boira comença a sortir.

Arribem a la font, on la verge no ha evitat que l´aigua es torni boja.

En el coll d´Elorrola, la boira es força tupida, i ens impedeix veure les campas d´Urbia.

Anem fins a l´Ermita d´Urbia.

Ara anem en direcció NO, i enfilem cap a la carena, deixem enrere l´ermita.

Intentem veure l´Aitzkorri, però hi ha massa boira.

Es veu al fons el cim Gorostiaran

Primera foto cimera.

A partir d´aquí comença a escampar la boira, seguim la carena.

I arribem al Enaitz.

La bustia es molt chula.

Deixem enrere l´Enaitz, i anem cap al coll.

Ara es veu el cim rocós del Artzamburu.

Però abans ens desviem a ma dreta per a pujar l´Adarraitz.

Foto cimera amb l´Artzanburu darrera.

Pugem l´Artzanburu per la part mes directa, per les roques.

Cal superar la ascensió entre les roques.

Detall de la bústia

A partir d´aquí comencem a baixa cap al Santuari, i passem per un pal indicador.

Al fons el Tellakaskueta.

Ultima del dia.

Al fondo, el refugio de Eskista.

Abaix ja divisem el Santuari.

Detall del interior del santuari.

01/01/2011 Urdaburu (595m), vigia dels arrantzales

2011-01-03T01:22:00.007+01:00

01/01/11 La veritat es que dona gust poder començar l´any fent una excursió, encara que sigui tant a prop de casa. Doncs desprès de dinar vaig agafar el cotxe en direcció a la zona de Landarbaso, entre Oiartzun i Astigarraga, concretament al coll d´Idoia, on hi ha la sidreria Susperregi. D´allà la intenció es anar al Urdaburu, una muntanya que antigament els pescadors la utilitzaven com a "far" degut al seu cim rocós, que es veia des de el Cantabric.

El camí comença en la sidreria, i primer s´ha de passar una porta metalica.

En uns deu o quinze minuts arribo al coll de Malmazar, a mà esquerra s´aniria cap al Aldura.

Passo pel costat d´un pessebre.

Arribo a una bifurcació, i s´agafa el camí a mà dreta en direcció a Pagortzarte.

Torno a passar per un altre desvio, segueixo per la dreta.

I arribo a la fageda de Pagortzarte, on hi ha una borda. Al fons es veu l´Urdaburu.

El camí esta molt ben senyalitzat.

El sender s´endinsa en un bosc que varia entre faigs i pins.

A partir d´aquí el sender s´inclina amb ganes.

Finalment, desprès de la pujadeta, arribo al coll que separa l´Urdaburu de l´Urdaburu Txiki.

I per poder superar el cim rocós, s´ha de bordejar les parets per l´esquerra.

Llàstima que esta tot molt ennuvolat, però es pot veure l´embalse del Añarbe, que crec que es el que proporciona l´aigua a Donosti.

Foto cimera.

Detall de la bústia

Encara que no es veu molt be, al fons esta Donosti i el mar.

30/12/2010 Resum muntanyenc del 2010

2010-12-30T00:31:00.005+01:00

30/12/10 Aquest 2010 no a sigut un any molt prolific en el tema de les muntanyes, pero no em puc queixar, doncs n´he fet unes quantes, que m´ahn deixat un molt bon sabor de boca, i que m´han demostrat que prop de casa es poden fer excursions molt chules, que encara que no son com els Pirineus, tenen el seu encant. Deixo un resum fotografic de les muntanyes que he assolt.
BON ANY NOU!!! URTE BERRI ON!!!

15/12/2010 Mendizar, dins la boira d´Irati

2010-12-17T00:54:00.008+01:00

15/12/10 Doncs per acabar l´any he fet una excursió per la zona d´Irati, una zona preciosa, que no hem pogut disfrutar totalment per la intensa boira que ens a acompanyat tota l´estona. La intenció era fer una ruta que passaria pel Mendizar, i desprès enllaçaríem el cordal d´Errozate fins arribar al cim, i desprès visitar la cova d´Harpea, pro la boira no ens a deixat. Aquest cop m´ha acompanyat la Yari i la Cuba.

Desprès de dues hores amb cotxe, hem arribat al collado de Orión, d´on surt una pista que puja.

La Yari i la Cuba comencen a caminar.

Quan portem uns minuts mirem enrere.

Desprès d´unes corves tancades arribem a una zona on hi han un parell de bordes.

Ara arribem a una altre txabola, a partir d´aquí s´acaba la pista

Desprès anirem guanyant alçada fins arribar al coll d´Eskanda, on parem un moment.

Atravassem el coll enmig d´una intensa boira i un vent gelador.

Passem pel costat d´una aska metal ica per als animals, on esta plena d´aigua congelada.

També passem per un pal indicador.

El fred i el vent construeixen unes boniques figures.

I al cap d´una estona ja es veu el cim del Mendizar.

Ja hi som

Hi ha una placa, i una bústia una mica deteriorada.

Intentem anar en direcció al Errozate, però finalment la intensa boira ens fa recular, ja hi tornarem una altra vegada.

Al tornar passem pel costat d´una bassa artificial totalment congelada.

Ja es divisa el collado de Orion.

27/11/2010 Adarra, i les primeres nevades de la temporada

2010-11-27T21:30:00.007+01:00

27/11/10 Ja ha arribat l´hivern, i amb ell les primeres nevades. Estava esperant una escletxa de bon temps entre tanta pluja (ja portem mes de dos setmanes plovent), però com que no passava això, me la vaig jugar. Això si, vaig decidir no anar gaire lluny, per si havia de donar la volta abans de temps. Doncs l´escollit es el gran clàssic de Donostialdea, l´Adarra, el pla era fer una excursió que va fer l´amic Xabier de P3000, d´enllaçar els cims de l´Adarra, Onddo, Zaburu i Azketa, però el mal temps em va fer quedar nomes amb l´Adarra. Almenys vaig poder trepitjar una mica de neu.

Vaig deixar el cotxe a l´aparcament de la sidreria Besabi, i vaig enfilar per la carretera que porta fins al caserio Montefrio.

Del caserio s´agafa un cami despres de passar una porta.

Aquest em vigila

El sender s´interna primer per un pinar.

I seguidament per una fageda.

Ara, enlloc d seguir el camí classic que va per les regates de Sorotxota, agafo un desvio a ma esquerre que pujar directament per un pinar.

Fins que arribo al coll de Mantaleko Lepoa.

Nomes tinc que seguir el camí fins que l´Adarra s´em posar al davant.

Ja pujant per la verdosa pujada em vaig trobant diferents conjunts megalitics.

I poc a poc, mentre vaig agafant alçada, comença primer a ploure, i a nevar.

Hi ha un moment en que comença a nevar amb ganes.

Ja tinc a tocar les roques que coronent el cim.

Ja es veu el cim de l´Adarra.

I amb poc mes d´una hora arribo al cim.

La bustia

Al fons veig el Onddo, pero veient que el temps no acompaña, decideixo deixa l´excursio aqui.

Un altre dia sera.

Començo a baixar.

Vista de la ciutat de Donosti al fons.

Arribant a Besabi.