El coll de Binbaleta es bastant ampli i herbós.
On s´hi troba la muga fronterera nº254.
Ja nomes queda enfila cap a dalt, es un tram curt però molt empinat.
A dalt toca celebra el cim, que es el numero 100 en el meu compte personal.
On s´hi troba la muga fronterera nº254.
Ja nomes queda enfila cap a dalt, es un tram curt però molt empinat.
A dalt toca celebra el cim, que es el numero 100 en el meu compte personal.
Des de el coll ja s´observa el camí recorregut, i ja es trepitja neu, no gaire, la veritat.
El sender comença a pujar de valent, hi ha moments que agafa una inclinació molt forta. Desprès de una inacabable pujada s´arriba a una pared d´uns sis metres d´alçada, que es pot franquejar gracies a una cadena.
Un cop es passa aquesta barrera natural, arribem al cordal rocós, on ja es pot admirar la amplia meseta herbosa, i la ermita i la creu que culminen la muntanya.
Un cop al cim del Etxauri, es pot observar unes magnifiques vistes.
i passat aquest es pujar fins arribar a l´alçada de les penyes d´Ezkieta, que les bordejo en direcció al coll del mateix nom a traves del sender que va per una zona bastant escarpada.
Un cop en el coll, seguim el cami que s´endinsa a traves d´una fageda, i al surti d´ella s´arriba al costat d´una borda en ruines, que deixo a ma dreta, mentre pujo ja l´ultim tram
que constaper supera una carena molt ben marcada i molt facil, on em porta directament a la cima.
Ara seguim el cami, que va vorejant diverses cotes com l´alto de Bidango, el cami transcorre paral·lel a un alambrada, a l´altre costat esta ple de casetas de caçadors. Al rato passem el coll de Pagolleta, on a ma dreta puc observar l´estany d´Artikutza.
Passat uns minuts arribem al portillo de Amekorrum. En aquest punt traspasso la reixa i m´endinso dintre d´una fageda, i el camí comença a pujar una mica mes pronunciadament.
Finalment i despres de carenar un parell de cotes, arribo al cim del Izu, on es pot veure una panoramica molt maca, que abarca desde Donosti, Peñas de Aia, Larrun...