30 d’abril 2012
22 d’abril 2012
18/04/2012 Trinitat d´Irurzun i el Erga (1088m).
18/04/12 Desprès de pujar la Peña d´Untzue, em queda temps i ganes per a pujar una altre muntanya, així que agafo el cotxe i enfilo cap al poble d´Aguinaga, al costat d´Irurzun, d´on surt una de les rutes mes clasiques per a pujar a l´ermita d la Trinitat i al cim de l´Erga.
Així doncs, començo a caminar des de l´esglesia del poble. |
Vista de la bonica església. |
Vaig pujant per una pista, es va veient el contorn de la muntanya que pujo. |
Arribo a una explanada, i agafo el camí encimentat que puja d´una manera salvatge. |
El camí es evident en tot moment, ja que es la que utilitzen per a fer les romeries. |
Arribo a un coll herbós. |
D´on es veu la ermita al fons a l´esquerre. |
Arribant a la Trinitat. |
L´entrada te una porta de ferro que espot obrir. Al fons l´ermita i en primer terme l´hospederia. |
Bonica ermita, que esta penjada d´un penyasegat. |
Panoràmica,a l´equerre la Serra d´Andia, i en primer terme a la dreta l´Erga, on vaig ara. |
Detall del Erga. |
Apunt d´arribar al cim. |
Encara queden clapes de neu. |
Foto cimera des de el vèrtex geodèsic. |
L´Erga te dos bústies, una en forma de destral, |
i l´altre de caserio. |
Vista de la Serra d´Aralar. |
Uns voltors |
21 d’abril 2012
18/04/2012 Peña Untzue, el cim 200
18/04/12 Desprès de quasi be dues setmanes plovent, m´arrisco i m´en vaig cap a Navarra a buscar algun lloc on no plogui, i arribo al poble d´Untzue, dins de la Serra d´Alaitz, on hi ha la Peña Untzue (990m), un muntanya rocosa solitària que destaca perles seves parets. I encara que sembli que tingui un accés complicat, es puja fàcilment.
Vista de la Peña Untzue desde la carretera. |
De la part alta del poble surt un camí senyalitzat. |
En tot moment tindre la muntanya davant. |
En aquesta bifurcació cal agafar el camí de l´esquerre, cap amunt. |
El camí esta marcat amb aquest colors. |
M´endinso dintre d´un alzinar tupid. |
Arribo als peus de la muralla rocosa. |
Ara hi han dues opcions, una tira pel dret, passant per un parell de fàcils xemeneies, o per la dreta pel camí que bordeja la roca. |
Evidentment es mes divertit pel recte. |
Es força estret. |
L´últim tram. |
Finalment arribo al cim, que suposa el numero 200 de la meva "colecció". |
Vista del Txanburu, i del la Higa de monreal al fons. |
Hi han un parell de bústies, una. |
i dos. |
I una darrera vista del poble d´Untzue i la conca de Pamplona. |
13 d’abril 2012
13/04/2012 Amistat
13/04/12 "Un germà pot no ser un amic, però un amic serà sempre un germà". Aquesta frase la corroboro al cent per cent, i jo tinc la sort de gaudir de dos grans amics, que encara que la distancia ens separi, jo els considero com a germans, en Ricard i l´Hernan.
Amb ells he conviscut molts anys junts, i moltissimes excursions, aixi com al cole,al agrupament escolta i la UEC, i sempre els tinc presents.
Amb ells he conviscut molts anys junts, i moltissimes excursions, aixi com al cole,al agrupament escolta i la UEC, i sempre els tinc presents.
En el Tagamanent,l´any 93, junt amb l´Ivan, la Monica i en Roger.
05 d’abril 2012
05/04/2012 Pedraforca, fa 25 anys...
05/04/12 En aquests dies es compleixen 25 anys de la meva primera gran muntanya, el Pedraforca, muntanya mítica, màgica de Catalunya. Que millor que recordar-ho amb les poques fotos que conservo, records imborrables.
Aquesta excursió la vaig fer amb els meus germans, pare i en Canet, el nostre estimat gos, que tambè va fer cim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)