21/09/2008 Zinemaldia, una comedia

21/09/08 Durant deu dies Donosti es converteix en la "capital" del cine, amb el seu Zinemaldia. Tot això estaria molt be, reconec que m´agrada molt el cinema, però el tenir que suportar durant una setmana i mitja a una gentussa que es creu superintelectual i esnob, amb els seves credencials penjades del coll, les noies cridant i plorant com idiotes per veure al actor guaperas de turno, es algo que em supera.

Crec que se l´hi dona massa importància a tot aquest mon, tractant als actors/actrius com a divinitats. Peró be, la veritat es que també passa el mateix amb l´esport o la musica. M´imagino que la gent necessita aquestes coses per oblidar els problemes de la vida real.

17/09/2008 Lucky

17/09/08 Avui ens ha deixat en Lucky, ha viscut quinze anys que crec que han sigut feliços per ell.

Estava una mica com una cabra, però s´ha fet estimar, i a fet molta companyia, sobretot a la Nerea, a mi, a la Maia i a en Budi.

Adéu Lucky, que et vagi be.

16/09/08 Lapazarra (1785m)

16/09/08 Desprès de quasi dos mesos treballant sense parar, per fi vaig poder fer una excursió. Per sort el dia a sortit esplèndid, i he agafat el cotxe i en direcció a Belagua, concretament volia anar al coll de Erraitze, però la sorpresa va ser important quan vaig trobar la carretera tancada. Llavors vaig improvisar i despres de mirar els mapes, vaig decidir pujar al Lapazarra (1785m), una muntanya que esta eclipsada per les que te al voltant, com l´Anie, el Txamantxoia, Lakartxela...
Vaig aparcar el cotxe en una àrea de esbarjo anomenada Mata de Haya.

S´agafa un sender marcat amb les ratlles vermella i blava, un sender que passa primer per un pinar,

seguidament es passa per un camp de falgueres on ja es veia al fons l´objectiu, el Lapazarra.

El camí passa per un riu completament sec, ara el camí estarà marcat fins al final amb fites de pedres.

Aquest es el Lapazarra.

El camí començar a pujar, per un sender empedrat, a ma dreta hi ha una pedrera.

I finalment el camí desemboca en una amplia canal que va a parar al coll de Larreria.

Un cop al coll, tan sols queda girar en direcció oest i pujar fins a la cima.

Des de la cima es veu una meravellosa panoràmica.

14/09/2008 Regatas de la Concha

14/09/2008 Els primers dos diumenges de setembre es celebra a Donosti un dels espectacles esportius mes bonics que conec jo, les regatas de la Concha. Es la carrera de traineras mes important de l´any, i participen basicament traineres de Euskadi, Cantàbria i Galícia.

Fins fa poc temps els dominadors absoluts eren els bascos, però en els últims deu anys han predominat les traineres cantabres, i entre la de Castro i la de Astillero s´han repartit la majoria dels triomfs.

Avui s´ha disputat la final, on Castro sortia amb una diferencia de divuit segons respecte a la segona, i era impensable que perdes la Bandera.

Al final nomes a perdut vuit segons i s´ha imposat fàcilment, causant la alegria dels mils de cantabres que s´havien desplaçat en massa.

En aquestes dues fotos s´aprecia la bellesa d´aquest esport, els de color verd son els de Hondarribia, i els vermells els campions de Castro.

13/09/2008 Fotos de Donosti desde Ulia

13/09/08 La veritat es que em sento un privilegiat de viure a Donosti, i concretament al barri de Ulia. On tinc la muntanya a un metro de casa, la platja a trenta minuts caminant, els acantilats en vint minuts, els Pirineus a dues hores i la frontera a vint quilometres.
Sempre que puc faig escapades, utilitzant els senders que hi han, i miro de copsar el paisatge a traves de la meva modesta camara.
Aquí esta la postal que ofereix la platja de la Zurriola amb el Kursaal, fins i tot es pot veure Getaria al fons.


També es pot veure les muntanyes que envolten la comarca, com Peñas de Aia, l´Adarra, el Txindoki, l´Hernio o Izarraitz (a la foto).

I ja en la part amagada de Ulia tenim el mar, i tota la costa escarpada, aquí tenim la punta de Mompas, on encara queden vestigis d´una fortificació militar de la guerra civil.