27 de febrer 2012

26/02/2012 Recorrent les Peñas d´Egino

26/02/12 Aquesta vegada m´apropo a la Serra d´Altzania, prop de la frontera entre Araba, Gipuzkoa i Navarra, per a pujar al Olano (1082m) i les Peñas de Egino, on esta ubicada la escola de escalada de Navarra.


Doncs aparco el cotxe prop de la cova de La Leze, una gran cavitat per on passa el rierol de Ilarragorri, i on se sol fer barranquisme.


Agafo el camí al Olano.

Passo pel costat de La Leze, es espectacular.



Vaig pujant per la dreta de la cova.



I ara el camí comença a pujar pel costat d´una escletxa de la pared.


En aquest tram, hi han uns ferros per agafar-se.


Miro enrere, i la serra d´Entzia esta tapada per la boira.


El sender passa per una pedrera paralela a una antiga tuberia.


Ara el camí es situa sobre la cova.


D´un terreny sense arbres es passa a un on els arbustos dominen la zona.


Arbres fantasmagorics.


La boira impera per aqui, sort de les fites.


Arribo a una zona que es diu Ugarraundi, des d´on es baixaria cap a la Hoya de la Leze, on comença la cova.


Aqui hi han trams de molta neu.


Ara segueixo per la carena.


Ja veig el cim entre la boira.


Foto cimera.


Bùstia en forma de prismatics.


Tambè n´hi ha un forma de camioneta.


La boira segueix present, i no hem deixa veure cap panoramica.


De tornada, abans de baixar del tot, em dirigeixo a les Peñas de Egino.


En aquests penyasegats esta ubicada l´escola d´escalada de Navarra.




Foto cimera.


Ara si que es veu be la Serra d´Entzia.





23 de febrer 2012

23/02/2012 Un tomb pels senders d´Ulia

23/02/12 Desprès d´uns dies d´inactivitat per varies causes, tinc l´oportunitat de fer un volt al costat de casa, recorrent els magnifics senders d´Ulia.


Aixi doncs, començo la ruta desde l´esglesia del Cor de Maria que esta al costat de Sagues.


On hi ha un cartell informatiu d´Ulia.

Començo a pujar el vertical carrer de Zemoria.


Fins que s´arriba el camí on estava l´antiga via del tranvia d´Ulia.


On hi ha un fantastic mirador de Donosti i de les muntanyes del voltant.


Avanço uns cent metres fins arribar a una bifurcació, giro a l´esquerre.


El sender s´endinsa en un bosc.


Ja es veu des d´una escletxa els penyasegats.


Arribo a la part alta i davant meu s´obre el Mar Cantabric.


Caminant passo per l´antiga font de la Kutralla, que rarament raja aigua.


Ara baixo per les "escales " de pedra.


Una altre panoramica de la punta del Mompas.


Agafo a mà esquerre el sender del litoral, assenyalat en groc en forma de de dos botes.


Passo per unes roques molt caracteristiques d´Ulia.


On la roca pren formes ben curioses.




Panoramica cap a Jaizkibel.


El camí passa per un diposit.


M´agrada el contrat de la muntanya, el riu i el mar.


Més formes curioses de la roca.


Vista d´Illarita.


El camí s´endinsa en el bosc i s´ha de passar per algun tram, que pot ser necesari l´ajut d´una corda.


Ara hauria de seguir cap a l´esquerra, però el genoll s´hem resenteix d´un cop que tenia i decideixo tornar cap a casa.


M´enfilo cap a la carretera de Mendiola, i segueixo lo que es el Camí de Santiago.


Passo pel costat d´un alberg per a peregrins.


Al arribar a un cruement de carreteres, giro a l´esquerre per un caminet que hem portara cap a casa camp a traves.