06/04/2011 Caminant pel cordal Adarra - Mandoegi

06/04/11 Aquesta era una excursió que tenia pensada feia temps, pero per diverses causes no l´havia pogut fer. La idea es recorrer tot el cordal Adarra -Mandoegi, començant desde Besabi ( Urnieta) i finalitzant a Leitza, passant per tots els seus cims. En aquest tram he recorregut el tros que va de Besabi, passant pels cims Abalarri, Adarra, Onddo i el Zaburu. En un altre ocasió fare el tram que em resta. Un dia de molta calor, però un cel ben clar, i amb molt bones panoramiques.

Desde Besabi es veu l´Adarra

Es puja fins al caserio Montefrio, i darrera d´aquesta porta comença el sender.

Primer passem per un pinar.

I sguidament enllaço amb una fageda.

De la fageda pujo directament cap al coll de Mantale, on hi ha un dolmen que es diu Abalarri.

Ara toca una trepadeta cap al cim.

No hi ha un cami, aixi que vaig per la carena, sencilla per te alguns punts aeris.

Darrera queda l´Oindi.

Cim del Abalarri, amb l´Adarra darrera.

Ara enfilo cap al Adarra, deixant enrera l´Abalarri.

Finalment decideixo no puja l´Adarra, i vaig fins al coll nord, on hi ha el Cromlech Tximista.

Ja tinc davant el Onddo, i darrera el Zaburu.

Baixant en direcció al coll d´Agerreko zabala, on hi ha el menhir d´Eteneta.

El menhir d´Eteneta.

Eteneta amb l´Adarra de fons.

Ja arribo al cim del Onddo.

Onddo.

Ara vaig cap al Zaburu, i començar el trencacames.

Despres d´una baixada brusca, arribo al Dolmen d´Otsolepo.

Començo a pujar un altre cop.

I al rato arribo al Zaburu.

Detall de la bustia, amb el Onddo i l´Adarra darrera.

Panoramica del Hernio, Gazume i al fons Izarraitz.

Ja de tornada, paso per aquesta font, que amb la calda que feia, s´agraïa molt.

I finalment arribo a Besabi.

24/03/2011 Donostia a vista d´ocell

03/03/2011 Pol Morrone from Burzaco, Argentina

03/03/11 Feia uns quants anys que no ens veiem, desde la meva ultima visita a Argentina en el 2004, i tenia moltes ganes de veure´l. Un gran amic, que ha estat aquests dies per aqui, i encara que no hem pogut estar gaire temps junts, pero que han rememorat la meva estada a l´Argentina i els bons amics que vaig fer, i que encara que la distancia no ens permeti veure´ns, els sento ben aprop.
Thanks, Pol.

23/02/2011 Fa uns 25 anys...

23/02/11 Una amiga, la Montse, m´ha fet arribar unes fotos de quan anavem a la muntanya amb els escoltes, fa uns 25 anys mes o menys. Recordo que aquella época, vaig aprendre molt i vaig fer unes amistats que encara perduren, i vaig aprendre a estimar la muntanya.

07/02/2011 Descobrint el Parc Natural de Pagoeta

07/02/11 Avui toca descobrir un parc natural que tinc ben a prop de casa i que mai l´havia visitat, Pagoeta. Situat dintre del Massís del Hernio, es pot accedir normalment desde Zarautz o del poble de Aia. La excursió que realitzare surt d´Aia i pujare als diversos cims que te la muntanya (Murugil (714m), Urruztumeko Punta (678m), Pagoeta Kurutzeko (676m) i Olarteta (712m), i tambe passare per alguns restes megalitics

L´excursió comença desde el parking que hi ha a l´entrada del poble, atravessant els carrerons fins a arribar a la carretera que va a Asteasu.

Creuo la carretera i agafo una pista de ciment on hi ha un cartell que diu Pagoeta.

Passo pel costat d´un cartell informatiu.

El camí puja, fa un temps que sembla estiu.

Arribo a una cruïlla, i segueixo el camí de l´esquerre .

Mentre pujo deixo enrere Aia.

Deixo a mà esquerre el Túmulo de Arrieta.

Haig d´atravessar un parell de portes com aquesta.

Per enllaçar amb aquesta pista.

Una pista que em porta directament a la zona superior de Pagoeta, un terreny relativament pla, cobert de verds prats. Accedeixo directament al Murugil,el cim més alt.

Foto cimera amb Izarraitz al fons.

El Massís del Izarraitz

Ara baixo en direcció al Urruztumeko Punta.

Al que arribo en cinc minuts.

D´aqui baixo fins al refugi d´Urruztume, que queda enmig de les dues cimes.

Només quedar pujar una miqueta més per arribar a la Creu de Pagoeta, el cim més popular de la muntanya.

Esta coronat per una gran creu.

Ara baixo pel Via Crucis, format per unes dotze creus com aquestes.

Per tornar a pujar en direcció SE, cap a la ultima cima del dia, Olarteta.

Vista del Hernio.

Només quedar atravessar aquests prats.

I finalment arribo a Olarteta.

Al costat diu que hi ha un dolmen.

Sols queda baixar fins al poble de Aia.

31/01/2011 Andatza (562m), una muntanya molt humanitzada

31/01/11 Aquest any he decidit descobrir les muntanyes que tinc més a prop, sobretot de Gipuzkoa, ja que no tinc moltes possibilats de fer llargs desplaçaments.
Avui, he pujat al Andatza, una muntanya situada al poble d´Usurbil, però que abarca tambè els pobles de Zubieta, Zizurkil i Aia, i que te una gran presencia de restes megalitiques.

L´excursió comença desde l´ermita de San Esteban de Urdiaga, en el poble d´Usurbil, el temps esta molt gris i lleig.

De l´ermita surt una pista asfaltada que en un principi va entre prats verds.

La pista puja amb força, enrrera queda l´ermita.

En una mitja hora, arribo fins al caserio Puele Berri, a partir d´aqui comença un camí de terra.

En cinc minuts, hi ha una bifurcació, agafo la pista que va a la dreta.

Despres d´uns deu minuts per la pista, arribo a una altra bifurcació, haig de girar cap a un sender marcat amb els colors blanc i vermelles.

Aquest tram esta cremat, m´imagino que seria a l´estiu.

Arribo a un altre encreaument de camins, segueixo el GR, que coincideix amb el Camí de Santiago.

En un quart d´hora de pujada entre pins, arribo a la carena de la muntanya, el camí s´aplana una mica.

Arribo a l´alçada d´un refugi.

Del refugi, ja es veu l´ultim tram de la pujada.

El cim te un parell d´antenes, un vertex geodesic, una bustia i un petit refugi.

Detall de la bustia.

Foto cimera.