06 de juny 2011

05/06/2011 La Muela (1055m) i la Peña del Santo (1034m), gaudint del Parc Natural d´Izki

05/06/11 Mica en mica estic aconseguint de fer excursions planejades de fa temps, i aquesta es una d´aquestes. El Parc Natural d´Izki es un dels mes desconeguts d´Euskadi, i tambe un dels mes bonics, almenys per a mi. Es una zona en la que habita una de les mases de marojo (varietat del roure (quercus pyrenaica)) mes grans d´europa, i on hi han unes muntanyes no gaire altes però molt curioses esteticament.

Cal dir que aquest parc esta molt ben cuidat i disposa d´una extensa varietat de senders, molt ben assenyalats. Sens dubte tornare.


Aquesta excursió comença en una area d´esbarjo que hi ha als peus del poble de Korres




Es segueix la pista de terra que surt del aparcament

I despres de creuar un pont, em trobo amb un pal indicador.



Segueixo el sender que va en direcció al Portillo de La Casilla, a mà esquerra.





El camí es comença a endinsar dintre del bosc.



Tot el sender esta senyalitzat amb aquest punt groc.



A mà esquerra es pot observa el Soila, que queda pendent per la proxima.



I al fons, darrera del bosc esta La Muela.



Ara arribo a un altre desvio, cap a la dreta toca.



La veritat es que dona gust caminar sol entre aquests boscos.



Un altre desvio.



Uns arbres molt alts aquests.



Finalment arribo al portillo La Casilla, que separa La Muela (a la foto) i la Peña del Santo.



Primer decideixo pujar la Peña del Santo.



Hi ha un moment en que el camí es bifurca, a l´esquerra va cap a l´ermita de San Roman, i a la dreta cap al cim.



El sender estreny, i vaig borejant les muralles de roca fins arribar a un pas que em permetra arriba a dalt.





La part de dalt te uns penyasegats prou bonics.



I finalment arribo al cim, que te una bústia molt xula.



Foto de rigor.



Panoramica de la Sierra de Kantabria.



I tambe es veu La Muela, proxim objectiu.





Un cop baixo fins al coll, començo a pujar un altre cop.



La veritat es que es tracta d´una pujada bastant suau.



I arribo al cim.



Aqui tambe hi han uns penyasegats de collons.



Detall de la bústia.



Panoramica de la Serra de Kodes, que vaig visitar fa un mes.



Vaig tenir molta sort amb el temps, perque tot just vaig pujar al cotxe, va començar a ploure amb ganes, als vint minuts vaig fer una foto on havia estat hi estava cobert de pluja.




29 de maig 2011

31/05/2011 Les fabes d´Ulia

31/05/11 Fa uns mesos vam fer un petit hortet al costat de casa, mes que res per que els nens aprenguessinon surten les verdures que menjem. Vam plantar esparrecs, fabes, maduixes, tomaquets... I ahir vam provar la primera collita de fabes. La veritat es que fa ilusió poder menjar algo que has plantat, regat i collit tu mateix.


AquiIbon reganthorta.


Boniques fabes, no?

Un cop pasades pels fogons...


Rico, rico!!!!








28/05/2011 Champions!!!!!!



28 de maig 2011

27/05/2011 Kilian Jornet a Donosti

27/05/11 Tenim aquests dies a en Kilian Jornet per terres gipuzkoanes, ja que aquest cap de setmana participara en la X Marató de Muntanya Zegama - Aizkorri, de la qual es un dels maxims favorits. Ahir va estar donant una interessant conferencia al Fnac de Donosti.



12 de maig 2011

12/05/2011 Campions!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

12/05/11 I ara a per la Champions!!!!!



04 de maig 2011

04/05/2011 Joar (1416m) i Laplana (1337m), descobrint la Sierra de Kodés

04/05/11 Li tenia moltes ganes a aquesta muntanya, i no m´ha defraudat gens ni mica. La Sierra de Kodes esta enmig de les provincies d´Araba i Navarra, es un paratge molt rocós, agrestec i sec, i on la vegetació es clarament mediterranea.





Doncsexcursió comença desde el Santuari de Kodes, prop del poble de Torralba del Rio.



Primerament pujo per una pista asfaltada deixant a dreta el Santuari.

Al poc s´acaba la pista asfaltada i giro en direcció a un sender de terra, senyalitzat en un panell com a sender historic.



Al principi vaig pujant per un camí rodejat d´arbustos.



I despresendinso en un bosc clarament mediterrani.



I que em porta fins als peus d´una tartera.



Començo a pujar a traves de la tartera.



Passo pel costat de la Peña de los Cencerros.



On hi ha una placa conmemorativa dels morts en la Peña.



Vista de la Peña de los Cencerros desde mes a dalt.



Ja estic arribant al coll de la Llana.



Es veu que hi ha una font a prop.



Ara girare cap a la dreta per pujar al Joar.



A mitja pujada giro enrerre i veig el cim de Laplana en primer terme i al fons el Costalera.



Al fons ja es veu la antena del repetidor.



Entro en un bosc, i ja queda poc per arribar.



Finalment arribo al cim del Joar.



On hi ha una bonica bustia en forma d´arbre.






Al fons es veu la Sierra de Kantabria.



Vista de la Llanada alavesa



Ara torno pelcamí que he vingut



I ara l´objectiu es pujar Laplana, que es la que tinc davant meu.



Al darrera queda el Joar.



Per pujar al Laplana haig de passar per una entretinguda i facil carena.






Ja veig el cim.



Que tambe te una bonica bustia, molt original.



Un servidor al cim, i el Joar darrera.



Una panoramica del Costalera, que queda pendent per una proxima excursió.



I per tornar al Santuari decideixo baixo directament per una tartera molt chula aparentment.



Començo a baixar








Exempars florals de la zona.






Des de baix es veu be la tartera per on he baixat.



I finalment arribo al Santuari de Kodes.