04 de maig 2011

04/05/2011 Joar (1416m) i Laplana (1337m), descobrint la Sierra de Kodés

04/05/11 Li tenia moltes ganes a aquesta muntanya, i no m´ha defraudat gens ni mica. La Sierra de Kodes esta enmig de les provincies d´Araba i Navarra, es un paratge molt rocós, agrestec i sec, i on la vegetació es clarament mediterranea.





Doncs l´excursió comença desde el Santuari de Kodes, prop del poble de Torralba del Rio.



Primerament pujo per una pista asfaltada deixant a mà dreta el Santuari.

Al poc s´acaba la pista asfaltada i giro en direcció a un sender de terra, senyalitzat en un panell com a sender historic.



Al principi vaig pujant per un camí rodejat d´arbustos.



I despres m´endinso en un bosc clarament mediterrani.



I que em porta fins als peus d´una tartera.



Començo a pujar a traves de la tartera.



Passo pel costat de la Peña de los Cencerros.



On hi ha una placa conmemorativa dels morts en la Peña.



Vista de la Peña de los Cencerros desde mes a dalt.



Ja estic arribant al coll de la Llana.



Es veu que hi ha una font a prop.



Ara girare cap a la dreta per pujar al Joar.



A mitja pujada giro enrerre i veig el cim de Laplana en primer terme i al fons el Costalera.



Al fons ja es veu la antena del repetidor.



Entro en un bosc, i ja queda poc per arribar.



Finalment arribo al cim del Joar.



On hi ha una bonica bustia en forma d´arbre.






Al fons es veu la Sierra de Kantabria.



Vista de la Llanada alavesa



Ara torno pelcamí que he vingut



I ara l´objectiu es pujar Laplana, que es la que tinc davant meu.



Al darrera queda el Joar.



Per pujar al Laplana haig de passar per una entretinguda i facil carena.






Ja veig el cim.



Que tambe te una bonica bustia, molt original.



Un servidor al cim, i el Joar darrera.



Una panoramica del Costalera, que queda pendent per una proxima excursió.



I per tornar al Santuari decideixo baixo directament per una tartera molt chula aparentment.



Començo a baixar








Exempars florals de la zona.






Des de baix es veu be la tartera per on he baixat.



I finalment arribo al Santuari de Kodes.







09 d’abril 2011

06/04/2011 Caminant pel cordal Adarra - Mandoegi

06/04/11 Aquesta era una excursió que tenia pensada feia temps, pero per diverses causes no l´havia pogut fer. La idea es recorrer tot el cordal Adarra -Mandoegi, començant desde Besabi ( Urnieta) i finalitzant a Leitza, passant per tots els seus cims. En aquest tram he recorregut el tros que va de Besabi, passant pels cims Abalarri, Adarra, Onddo i el Zaburu. En un altre ocasió fare el tram que em resta. Un dia de molta calor, però un cel ben clar, i amb molt bones panoramiques.
Desde Besabi es veu l´Adarra


Es puja fins al caserio Montefrio, i darrera d´aquesta porta comença el sender.

Primer passem per un pinar.
I sguidament enllaço amb una fageda.


De la fageda pujo directament cap al coll de Mantale, on hi ha un dolmen que es diu Abalarri.


Ara toca una trepadeta cap al cim.


No hi ha un cami, aixi que vaig per la carena, sencilla per te alguns punts aeris.


Darrera queda l´Oindi.


Cim del Abalarri, amb l´Adarra darrera.


Ara enfilo cap al Adarra, deixant enrera l´Abalarri.


Finalment decideixo no puja l´Adarra, i vaig fins al coll nord, on hi ha el Cromlech Tximista.


Ja tinc davant el Onddo, i darrera el Zaburu.


Baixant en direcció al coll d´Agerreko zabala, on hi ha el menhir d´Eteneta.


El menhir d´Eteneta.


Eteneta amb l´Adarra de fons.


Ja arribo al cim del Onddo.


Onddo.


Ara vaig cap al Zaburu, i començar el trencacames.


Despres d´una baixada brusca, arribo al Dolmen d´Otsolepo.


Començo a pujar un altre cop.


I al rato arribo al Zaburu.


Detall de la bustia, amb el Onddo i l´Adarra darrera.


Panoramica del Hernio, Gazume i al fons Izarraitz.


Ja de tornada, paso per aquesta font, que amb la calda que feia, s´agraïa molt.


I finalment arribo a Besabi.



09 de març 2011

03/03/2011 Pol Morrone from Burzaco, Argentina

03/03/11 Feia uns quants anys que no ens veiem, desde la meva ultima visita a Argentina en el 2004, i tenia moltes ganes de veure´l. Un gran amic, que ha estat aquests dies per aqui, i encara que no hem pogut estar gaire temps junts, pero que han rememorat la meva estada a l´Argentina i els bons amics que vaig fer, i que encara que la distancia no ens permeti veure´ns, els sento ben aprop.
Thanks, Pol.