01/01/2011 Urdaburu (595m), vigia dels arrantzales

01/01/11 La veritat es que dona gust poder començar l´any fent una excursió, encara que sigui tant a prop de casa. Doncs desprès de dinar vaig agafar el cotxe en direcció a la zona de Landarbaso, entre Oiartzun i Astigarraga, concretament al coll d´Idoia, on hi ha la sidreria Susperregi. D´allà la intenció es anar al Urdaburu, una muntanya que antigament els pescadors la utilitzaven com a "far" degut al seu cim rocós, que es veia des de el Cantabric.

El camí comença en la sidreria, i primer s´ha de passar una porta metalica.

En uns deu o quinze minuts arribo al coll de Malmazar, a mà esquerra s´aniria cap al Aldura.

Passo pel costat d´un pessebre.

Arribo a una bifurcació, i s´agafa el camí a mà dreta en direcció a Pagortzarte.

Torno a passar per un altre desvio, segueixo per la dreta.

I arribo a la fageda de Pagortzarte, on hi ha una borda. Al fons es veu l´Urdaburu.

El camí esta molt ben senyalitzat.

El sender s´endinsa en un bosc que varia entre faigs i pins.

A partir d´aquí el sender s´inclina amb ganes.

Finalment, desprès de la pujadeta, arribo al coll que separa l´Urdaburu de l´Urdaburu Txiki.

I per poder superar el cim rocós, s´ha de bordejar les parets per l´esquerra.

Llàstima que esta tot molt ennuvolat, però es pot veure l´embalse del Añarbe, que crec que es el que proporciona l´aigua a Donosti.

Foto cimera.

Detall de la bústia

Encara que no es veu molt be, al fons esta Donosti i el mar.

30/12/2010 Resum muntanyenc del 2010

30/12/10 Aquest 2010 no a sigut un any molt prolific en el tema de les muntanyes, pero no em puc queixar, doncs n´he fet unes quantes, que m´ahn deixat un molt bon sabor de boca, i que m´han demostrat que prop de casa es poden fer excursions molt chules, que encara que no son com els Pirineus, tenen el seu encant. Deixo un resum fotografic de les muntanyes que he assolt.
BON ANY NOU!!! URTE BERRI ON!!!

15/12/2010 Mendizar, dins la boira d´Irati

15/12/10 Doncs per acabar l´any he fet una excursió per la zona d´Irati, una zona preciosa, que no hem pogut disfrutar totalment per la intensa boira que ens a acompanyat tota l´estona. La intenció era fer una ruta que passaria pel Mendizar, i desprès enllaçaríem el cordal d´Errozate fins arribar al cim, i desprès visitar la cova d´Harpea, pro la boira no ens a deixat. Aquest cop m´ha acompanyat la Yari i la Cuba.

Desprès de dues hores amb cotxe, hem arribat al collado de Orión, d´on surt una pista que puja.

La Yari i la Cuba comencen a caminar.

Quan portem uns minuts mirem enrere.

Desprès d´unes corves tancades arribem a una zona on hi han un parell de bordes.

Ara arribem a una altre txabola, a partir d´aquí s´acaba la pista

Desprès anirem guanyant alçada fins arribar al coll d´Eskanda, on parem un moment.

Atravassem el coll enmig d´una intensa boira i un vent gelador.

Passem pel costat d´una aska metal ica per als animals, on esta plena d´aigua congelada.

També passem per un pal indicador.

El fred i el vent construeixen unes boniques figures.

I al cap d´una estona ja es veu el cim del Mendizar.

Ja hi som

Hi ha una placa, i una bústia una mica deteriorada.

Intentem anar en direcció al Errozate, però finalment la intensa boira ens fa recular, ja hi tornarem una altra vegada.

Al tornar passem pel costat d´una bassa artificial totalment congelada.

Ja es divisa el collado de Orion.

27/11/2010 Adarra, i les primeres nevades de la temporada

27/11/10 Ja ha arribat l´hivern, i amb ell les primeres nevades. Estava esperant una escletxa de bon temps entre tanta pluja (ja portem mes de dos setmanes plovent), però com que no passava això, me la vaig jugar. Això si, vaig decidir no anar gaire lluny, per si havia de donar la volta abans de temps. Doncs l´escollit es el gran clàssic de Donostialdea, l´Adarra, el pla era fer una excursió que va fer l´amic Xabier de P3000, d´enllaçar els cims de l´Adarra, Onddo, Zaburu i Azketa, però el mal temps em va fer quedar nomes amb l´Adarra. Almenys vaig poder trepitjar una mica de neu.

Vaig deixar el cotxe a l´aparcament de la sidreria Besabi, i vaig enfilar per la carretera que porta fins al caserio Montefrio.

Del caserio s´agafa un cami despres de passar una porta.

Aquest em vigila

El sender s´interna primer per un pinar.

I seguidament per una fageda.

Ara, enlloc d seguir el camí classic que va per les regates de Sorotxota, agafo un desvio a ma esquerre que pujar directament per un pinar.

Fins que arribo al coll de Mantaleko Lepoa.

Nomes tinc que seguir el camí fins que l´Adarra s´em posar al davant.

Ja pujant per la verdosa pujada em vaig trobant diferents conjunts megalitics.

I poc a poc, mentre vaig agafant alçada, comença primer a ploure, i a nevar.

Hi ha un moment en que comença a nevar amb ganes.

Ja tinc a tocar les roques que coronent el cim.

Ja es veu el cim de l´Adarra.

I amb poc mes d´una hora arribo al cim.

La bustia

Al fons veig el Onddo, pero veient que el temps no acompaña, decideixo deixa l´excursio aqui.

Un altre dia sera.

Començo a baixar.

Vista de la ciutat de Donosti al fons.

Arribant a Besabi.