17/11/11 Aquest dijous he tingut la sort de descobrir un lloc molt bonic, la Sierra de Entzia. Situat sobre la Llanada Alavesa i la vall d´Asparrena, es la continuació occidental de la Sierra d´Urbasa. Es tracta d'un gran altiplà de verds prats i belles fagedes abrigallades per muntanyes i amb brusques caigudes a les valls situades al nord i al sud. El seu recorregut és senzill i aquest fet, juntament amb les espectaculars vistes que ofereix, han convertit aquesta serra en un lloc molt concorregut per muntanyencs. Roures, fagedes, saücs, avellaners... confereixen gran bellesa a aquest paisatge en el qual habiten tamè grans voltors.
La presència humana des de temps immemorials es manifesta en les restes prehistòriques existents. L'activitat pastoril es manté encara avui vigent .
Doncs la ruta comença en el port d´Opakua.
Baixo uns metres per la carretera en direcció a Agurain fins que veig un desvio cap al mirador.
Arribo al mirador,on es veu una panoramica de la Llanada Alavesa mig coberta per la boira.
Ara segueixo un camí molt ben senyalat.
Que s´interna en una fageda.
Al poc surto del bosc i apareix la Majada de Munain, on al final es veu el cim de Peña Roja.
Majada de Munain.
Peña Roja amb l´Aratz de testimoni al darrera.
Segueixo el camí, que va borejant l´escarpada carena.
Enmig del camí trobo un parell d´escultures...
Ara ja veig molt be l´objectiu final.
Dona gust caminar sol dins la fageda, quina pau!!
Al fons la Serra d´Aitzkorri.
Mirant el desnivell d´aquests penyasegats.
Arbre petrificat.
Arribo al port de Bikuña.
Ara comença la pujada final.
Un cop arribo a la part alta, la vista es meravellosa, aqui veig el camí que he recorregut.
Poc a poc vaig arribant al cim del Ballo, el mes alt de la serra.
Arribant al Ballo (1198m).
Tinc companyia.
Foto de rigor.
Detall de la bùstia.
Ara avanço una mica mes cap al nord, on ja diviso la gran creu del Mirutegi.
Mirutegi (1166m).
Bùstia.
Panoramica des del cim.
Ara vull anar al Surbe, haig de baixar als rasos de Legaire, primer.
Surbe (1155m).
Bùstia.
Ara vaig baixant pels Rasos de Legaire en direcció al port d´Andoin.
Es un lloc idilic...
Un arbre majestuós.
Finalment arribo a la pista que em portara al cotxe despres de 8 km.
El castell esta protegit per una gran fosa, i sols es pot accedir per un pont, el qual s´accedeix des d´un tunel.
Al entrar trobem un gran pati, que ara serveix com a terrassa del restaurant que hi ha.
Del pati surt una rampa que puja cap a les muralles. 
Es poden veure 6 canons, que defensen el castell.
Des de dalt es poden veure unes bones vistes de la comarca de Donostialdea,
com la de la Badia de Txingudi, Aiako Harriak, i de la comarca de Oarsoaldea.
Vista del interior.
I per acabar, que millor que uns pintxos.....
