15 de febrer 2009

14/02/2009 Sierra de Guara

14/02/09 Aquesta es la crònica d´una excursió que primer havia de ser al Bachimala, desprès al Turbón, al Tozal de Guara, i que finalment va ser una excursió per les Crestes del Fragineto, pero que no van decebre gens ni mica. L´Hernan, el Benji i un servidor vam disfrutar de les pedreres, la neu i dels barrancs.
L´itinerari comença prop de l´ermita de San Cosme, als peus del embalse de Vadiello, i desprès d´una equivocació de la ruta (marca de la casa), vam comença a caminar per un sender que ens porta cap al Estrecho de la Predicadera.

La Predicadera esta situat entre dos mallos, i el camí puja per al mig

Hernan i el Benji avançant per la pedrera

Un cop passat aquest tros s´arriba a la mitja hora de comença al pic de Mondinero (1470m).

Des de el Mondinero veiem el imponent Tozal de Guara.

Ara toca baixa cap al coll de Fragineto, no sense tenir alguns "problemillas" amb uns caçadors, que no ens van facilitar gens el trobar el camí, vam perdre ben be tres quarts d´hora.

Un cop superat el coll, comencem a pujar fins arribar a les crestes, on per la seva cara oest son caiguda lliure.

Ja es divisa al fons el pic de Fragineto.


El trio fent cim a les tres hores i mitja de començar. Cal dir que jo vaig arribar ben be deu minuts mes tard que les dues maquinotes, ¡l´edat no perdona, Mateu!

Desprès d´una estona de descansar, menjar i admirar l´espectacular panoràmica, comencem a baixar pel cordal en direcció al coll de Petreñales.

Un cop baixem del coll per dins del barranco de los valles, anem a parar a les Gargantas del Calcón, on el camí s´uneix amb el riu.

Això s´en podria dir barranquisme de baixa intensitat.

Encara que a punt vaig estar de caure a l´aigua, i emportar me al Benji.

Ens vam divertir força, i al menys a mi em va servir per oblidar-me una estona del estat dels meus músculs.

Al sortir del congost, vam seguir pel sender, i vam passar pel costat de l´ermita de la Fabana.

I vam arribar als cotxes, amb els peus ben molls però satisfets de una excursió força interessant.

















3 comentaris:

Anònim ha dit...

Que no sou del mateix any l'Hernan i tu? jeje
Jo ja m'he cansat només amb la descripció de l'excursió.
"Vaya trio!"

Anònim ha dit...

Ei Mateu,
per aquesta ressenya
et poso un deu!

Hernan :-)

Unknown ha dit...

Anna, que tres mesos es noten!!!