27 de gener 2010

27/01/2010 Travesia integral per l´Aiako Harriak

27/01/10 Per fi he inaugurat el 2010!!! i per començar la unica muntanya granitica i la mes antiga del Pais Basc: Aiako Harria (o Peñas de Aia). Es una muntanya molt atractiva pels muntanyencs, tant per la seva forma, te tres pics diferenciats: Erroilbide (837m), Txurrumurru (826m) i l´Irumugarrieta (810m), i perque encara que sembli poc accesible hi han varies alternatives per a pujar.
Avui he decidit fer la travesia integral dels tres pics, fent una circular que comença desde el port d´Aritxulegi, passant pels tres pics, baixa al port d´Elurretxe i torna a Aritxulegi.

Doncs, la ruta comença just des d´aquest cami, que va en direcció a les roques.
Primer obstacle, aquest no em deixava passar.

Pal indicador

Pujant, em giro, i darrera tinc el port d´Aritxulegi i el Bianditz al fons.

El cami transcorre bordejant una gran mole de pedra.

Aqui ens indica que vaig pel bon camí, de moment pel sender que va a Elurretxe.

El sender s´endinsa en un pinar.

Per primer cop es veuen les tres cimes.

Al cap d´una estona, abandono el sender, i agafo a ma dreta per un cami que pujar amb ganes.

Ara arribo al principi d´una canal ben gran, crec que he perdut el camí, i començo a improvisar.

La pendent s´inclina per moments.

Ara estic pujant entre grans parets verticals.


Parets on hi han molts voltors, aqui hi ha un niu amb el seu ou.

Aqui hi ha un niu i el voltor.

Aquests tres sembla que esperin l´accident d´algun muntanyenc imprudent.

Mica en mica la canal s´estreny.



Finalment arribo a la cima mes alta, l´Erroilbide.

Amb la consequent bustia

Vista del cami que em queda per recorrer.


Segueixo el cami, en direccio nord, i al poc em trobo amb una paret de 5 metres que obliga a emprar les mans per avançar.

Hi han bastants trams de grimpadeta.

Aqui dalt l´herba esta gelada.

Per arribar al segon cim s´ha de passar per un tram anomenat el Pas de l´anilla (II sup), d´uns 20 metres de desnivell, pero es bastant facil.

Aqui passant-lo.

L´anella que dona nom al pas

I arribo al Txurrumurru.


Baixant del Txurrumurru, haig de salvar una petita xemeneia.

Un arbre gelat

Cim de l´Irumugarrieta, amb les altres dos cimes al darrera.

Un servidor

Des de la cima es veu la Badia de Txingudi, amb Irun, Hondarribia i Hendaia al fons.

De cami a Elurretxe em trobo amb una cova.
Baixant a Elurretxe per un cami bem marcat.

Port d´Elurretxe


De cami a Aritxulegi passo per un antic bunker de la guerra civil.
El pal m´indica el que quedi per arribar.


Finalment despres de quatre hores i mitja i un desnivell acumulat de 900 metres arribo al cotxe.







































5 comentaris:

JOAN GONZÁLEZ_MIRATGES ha dit...

HOLA MATEU, UNA BONA VOLTETA

SALUT
JOAN

Maurici ha dit...

Cosinot, s'ha de reconèixer que et curres uns foto-reportatges de nassos, eh?

Au, salut!

Maurici

nudels ha dit...

Felicitats ets sens dubte un dels millors "exploradors" del País Basc. Això està bé començat l'any muntanyenc el més aviat possible.

1saludo,

xabierandueza-berriozar ha dit...

Hola Mateu.Una excel lent activitat la que heu realizado.No sabia que vivia en el país vasco.Yo pensava que vivia en cataluña.Esto de contestar en català me l'ha ensenyat Nudels.Un salutació.

Unknown ha dit...

Gracies Nudels, la veritat es que dona gust tenir muntanyes com aquestes a 20 minuts de casa.

Xabier, bien por el detalle en catalan, ahora yo deberia hacer un post en euskera, pero estoy muy pez en el tema.
Salut!!!