18/06/11 Quan l´any 97 vaig anar per primer cop a l´Argentina, segur que no pensava que hi tornaria moltes més vegades, doncs alli vaig trobar una gent que hem van acollir com si fos de la familia. Vaig viure dos anys seguits, i junt amb el Leandro vam iniciar l´experiencia de obrir un restaurant a Buenos Aires.
En Leandro em va acollir dins de la seva familia ( que ja es meva, per sempre), com si fos un germà més, fins i tot soc el padrí de una de les seves filles.
I vaig descobrir una manera diferent de gaudir dels amics, on cada dia es junten per fer asados. sopas o simplement estar junts.
En fi, que mai estare prou agraït a tota aquesta gent, i sempre els tinc presents.
En Leandro em va acollir dins de la seva familia ( que ja es meva, per sempre), com si fos un germà més, fins i tot soc el padrí de una de les seves filles.
I vaig descobrir una manera diferent de gaudir dels amics, on cada dia es junten per fer asados. sopas o simplement estar junts.
En fi, que mai estare prou agraït a tota aquesta gent, i sempre els tinc presents.
1 comentari:
és un tresor tenir tan bons records
Publica un comentari a l'entrada