Jo vaig intentar copsar amb la meva modesta camara aquesta tempesta i vaig aconseguir una serie d´imatges on es poden veure el canvi de tonalitats en la nit.
Segurament no son res de l´altre mon però a mi m´agraden força.
15 d’agost 2008
06/08/2008 Llamps i trons!!!!!!
06/08/08 Quina nit!! Va descarregar una tempesta acollonant que va durar una bona estona, en la que els llamps i trons van ser els grans protagonistes.
Jo vaig intentar copsar amb la meva modesta camara aquesta tempesta i vaig aconseguir una serie d´imatges on es poden veure el canvi de tonalitats en la nit.
Segurament no son res de l´altre mon però a mi m´agraden força.
Jo vaig intentar copsar amb la meva modesta camara aquesta tempesta i vaig aconseguir una serie d´imatges on es poden veure el canvi de tonalitats en la nit.
Segurament no son res de l´altre mon però a mi m´agraden força.
27 de juliol 2008
23/07/2008 Un volt per la Sierra de Toloño
23/07/08 Tenia aquesta excursió senyalada feia temps, i per fi, he aconseguit fer-la. Vaig anar fins al poble de Lagran, d´on surt un antic sender, que pujar en direcció a la Cruz del Castillo (1432m), en una hora s´arriba a la cima, d´on s´obté unes vistes espectaculars de la Rioja Alavesa.
Des de la Cruz diviso el que em queda de camí, primer puja al Larrasa i finalment al Palomares.
Des de la Cruz diviso el que em queda de camí, primer puja al Larrasa i finalment al Palomares.
Un cop al Larrasa (1453m), que es la cota mes alta de la Sierra de Toloño, es veu una magnifica cresta .
Un cop baixar del Larrasa, s´ha de atravesar una "bretxa" molt inclinada que em porta fins al coll del Palomares.
Sols queda pujar al Palomares (1446m).
23 de juliol 2008
23/08/2008 Hola tiet!!
23/07/08 Hem tingut visita fugaç del Benji, que ha vingut a fardar de moto (molt chula, per cert), i sobretot per veure a la seva neboda que no veia des de l´agost passat.
El dimecres em va acompanyar fins a Irurzun, ja que jo anava a la muntanya i ell s´en tornava a casa.
El dimecres em va acompanyar fins a Irurzun, ja que jo anava a la muntanya i ell s´en tornava a casa.
19 de juliol 2008
16/07/2008 Iu i Maialen
16/07/08 Han passat 562 dies i a la fi s´han conegut l´Iu i la Maialen.
I la veritat es que s´han avingut bastant be, esperem que la següent no trigui tant de temps.
I la veritat es que s´han avingut bastant be, esperem que la següent no trigui tant de temps.
25 de juny 2008
25/06/2008 Sarastarri (996m)
25/06/08 I tornem a Aralar, que bonica es aquesta zona, sempre hi han llocs nous per descobrir. Avui he anat al Sarastarri, que esta situat en la part mes occidental de la serra d´Aralar.
I començo des de el port de Lizarrusti, agafant el sender que ens porta al pantà de Lareo passant per el barranc de Lizarrusti.
Passant pel túnel d´Akerreta, i un cop allà s´arribara en deu minuts a Lareo.
I començo des de el port de Lizarrusti, agafant el sender que ens porta al pantà de Lareo passant per el barranc de Lizarrusti.
Passant pel túnel d´Akerreta, i un cop allà s´arribara en deu minuts a Lareo.
Es un pantà artificial, al qual es bordeja fins arribar a un desviament no gaire clar, que m´endinsa en un camí molt esbardissat.
A l´estona s´arriba al peu del Sarastarri, que esta amagat per la maleïda boira. Doncs sols queda pujar.
I arribar a dalt, on no es veu res de res.
25/06/2008 Tretze anys!!!
25/06/08 Just avui fa tretze anys que vaig arribar a Euskadi, vaig venir per a fer unes practiques durant un any, i ja en porto tretze.
He passat de ser un xaval una mica desorientat, a estar casat i amb una filla.
He passat de ser un xaval una mica desorientat, a estar casat i amb una filla.
He viscut a Lasarte, a Hernani, a Argentina, a Amara, a Renteria i finalment a Ulia.
He treballat al Berasategi, a Burzako i al Izkiña.
Pero el mes important ha sigut trobar a la Nerea, i junt amb ella, a aparegut la Maialen, lo mes bonic del mon.
04 de juny 2008
02/06/2008 Pelopin (2007m)
02/06/08 Aquesta excursió ha sigut improvisada, tornava de Catalunya cap a casa, i en passar per Sabiñanigo, em vaig dir, "i per que no pujar al Pelopin,que el tinc pendent".
Doncs vaig enfilar cap el port de Cotefablo, d´on surt el sender.
Pujant en zigazaga s´arriba en uns 20 minuts al coll de Cotefablo, i d´aquí a ma esquerre s´encara el cordal.
En arribar al peu de la Peña Ronata, flanquejo aquesta per un camí que porta al Cuello de Otal.
Del Cuello de Otal sols queda fer l´ultima pujada fins al cim del Pelopin.
Des de la cima es veuria la vall d´Ordesa i la Serra de Tendeñera, però els núvols ho han impedit.
Doncs vaig enfilar cap el port de Cotefablo, d´on surt el sender.
Pujant en zigazaga s´arriba en uns 20 minuts al coll de Cotefablo, i d´aquí a ma esquerre s´encara el cordal.
En arribar al peu de la Peña Ronata, flanquejo aquesta per un camí que porta al Cuello de Otal.
Del Cuello de Otal sols queda fer l´ultima pujada fins al cim del Pelopin.
Des de la cima es veuria la vall d´Ordesa i la Serra de Tendeñera, però els núvols ho han impedit.
03 de juny 2008
01/06/2008 Puigmal (2910m)
01/06/08 Un altre cop ens hem juntat els tres germans, i com comença a ser una tradició hem fet un cim. Inicialment la idea era pujar el Canigó, però les males previsions meteorològiques ens van fer replantejar un viatge tan llarg per a res, i vam decidir pujar una altre muntanya tan carismàtica com el Canigó, el Puigmal.
Vam arribar a Fontalba des de Queralbs, rodejats de boira. Tot i això, vam començar a caminar per un camí ben marcat amb fites.
La pujada era continua en zigazaga fins arribar al coll de la Fontalba, on ja es començava a veure neu.
A partir del coll, la pujada per la carena comença a ascendir amb força, alternant pedra amb bastanta neu.
I finalment arribem al cim del Puigmal, llàstima de la boira que ens impedeix gaudir de les meravelloses vistes de la Vall de Núria.
Les creus estan gelades.
Vam arribar a Fontalba des de Queralbs, rodejats de boira. Tot i això, vam començar a caminar per un camí ben marcat amb fites.
La pujada era continua en zigazaga fins arribar al coll de la Fontalba, on ja es començava a veure neu.
A partir del coll, la pujada per la carena comença a ascendir amb força, alternant pedra amb bastanta neu.
I finalment arribem al cim del Puigmal, llàstima de la boira que ens impedeix gaudir de les meravelloses vistes de la Vall de Núria.
Les creus estan gelades.
29 de maig 2008
28/05/2008 Otsogorrigaina (1922m)
28/05/08 Encara que les previsions meteorològiques deien el contrari, el "mono" de la muntanya m´ha empès a fer aquesta excursió al Otsogorrigaina, i la veritat es que el cel estava plegat de núvols foscos, però m´he arriscat i l´aposta m´ha sortit bastant be.
He arribat al port de Larrau a les 11h amb permís de la guàrdia civil (que m´ha parat en un control a Ochagavia durant un quart d´hora)
He arribat al port de Larrau a les 11h amb permís de la guàrdia civil (que m´ha parat en un control a Ochagavia durant un quart d´hora)
I desprès d´un parell de cotes, pujo directe al Gaztarria, des d´on ja es divisa clarament´l´Otsogorrigaina i el Lakatxela, i també veig que de la part navarresa avança amenaçador uns núvols molt foscos...
I just quan començo a pujar la pala final, em començar a envoltar la boira i a fre acte de presencia la pluja.
Finalment arribo al cim totalment envoirat, m´hi estic cinc minuts pelats i m´en torno enrere, i gracies al gps trobo el camí de tornada, i enfilo ràpidament cap al cotxe amb el son dels trons darrera meu.
23/05/2008 Iñaki Ochoa de Olza
Ha tingut la sort d´haver viscut tota la seva vida rodejat del que mes estimava. Ens deixa una gran persona i un excelent muntanyenc. No sera facil oblidarlo, doncs a sigut un modelo a seguir en l´alpinisme i com els germans Iñurrategi m´han marcat especialment. Fins sempre Iñaki! Gero arte!
24 de maig 2008
23/05/2008 Travesia entre Pasai San Pedro i Donosti
23/05/08 Normalment aquesta es una excursió que faig bastant sovint ja que visc al costat mateix, i val molt la pena tant perquè es molt bonic el paisatge que ofereix el contrast entre mar i muntanya i sobretot perquè m´hi trobo molt poca gent. Afortunadament, tot i esta dintre de la ciutat segueix estant bastant "verge" de les masses humanes.
Doncs el recorregut comença al port pesquer de San Pedro, on s´ha de seguir el passeig marítim fins arribar a unes escales que pugen en direcció ala Far de la Plata, passant abans pel petit far de Seneko Zuloa.
Doncs el recorregut comença al port pesquer de San Pedro, on s´ha de seguir el passeig marítim fins arribar a unes escales que pugen en direcció ala Far de la Plata, passant abans pel petit far de Seneko Zuloa.
Un cop superem el Far de la Plata, en el primer revolt hi trobarem una font, on recargar les piles. Durant el trajecte es passa per un parell de pont antics mig derruïts.
El camí no gens dur, es molt aconsellable per a fer amb la mainada, i te unes vistes magnifiques, mirant enrere es pot veure Jaizkibel i el Far de la Plata.
I en dues hores s´arriba a Donosti, a la platja de la Zurriola.
23 d’abril 2008
23/04/08 Dos llibres per Sant Jordi
Míriam Garcia Pascual - BAJAME UNA ESTRELLA (Ed.Desnivel)
Aquest llibre relata la vivència de la Míriam durant els set mesos que va passar entre el Yosemite escalant el Gran Capitan i a la Patagònia. Es molt emotiu on escriu els seus pensaments i impressions. Un llibre que s´ha convertit en un dels meus preferits.
Ramón Olasagasti - MENDI MINEZ (Ed.Sua)
Un llibre homenatge als escaladors bascos desapareguts a les muntanyes d´arreu del mon. El periodista Ramon Olasagasti rememora les vides d´aquests muntanyencs gracies als testimonis dels amics i familiars. Un relats emocionants sobre gent que va viure la muntanya molt intensament.
16 d’abril 2008
16/04/08 Excursió per la Sierra de Satrustegi
16/04/08 Doncs ja feia quasi mes i mig que no anava a la muntanya, i la veritat es que tenia "mono". Aquesta excursió ja la vaig intentar fer fe unes setmanes però la boira m´ho va impedir. Avui, per fi, s´ha pogut fer. Es tractava de fer tres cims, el Gaztelu, el Txurregi i el Satrustegi, anant per les crestes.
L´excursió la he començat des del poble de Urritzola prop d´Irurzun, i es va pujant per un camí ben marcat, que al cap d´una hora aproximadament et porta fins al coll d´Olloriegi.
D´aquest coll, es pujar al Gaztelu a mà esquerra per una acusada pendent, però que en deu minuts s´assoleix cim, que com diu el seu nom en euskera esta coronat per una torre de pedra.
L´excursió la he començat des del poble de Urritzola prop d´Irurzun, i es va pujant per un camí ben marcat, que al cap d´una hora aproximadament et porta fins al coll d´Olloriegi.
D´aquest coll, es pujar al Gaztelu a mà esquerra per una acusada pendent, però que en deu minuts s´assoleix cim, que com diu el seu nom en euskera esta coronat per una torre de pedra.
Desprès, es baixar un altre cop al coll, i s´encara la duri sima pujada a la muralla del Txurregi, en uns 40 minuts.
Un cop a dalt sols queda anar carenant, fins arribar al cim. Es un camí molt bonic i divertit, i amb unes vistes espectaculars.
I despres seguint la cresta, s´arriba en quaranta minuts mes al Satrustegi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)