15/12/2010 Mendizar, dins la boira d´Irati

15/12/10 Doncs per acabar l´any he fet una excursió per la zona d´Irati, una zona preciosa, que no hem pogut disfrutar totalment per la intensa boira que ens a acompanyat tota l´estona. La intenció era fer una ruta que passaria pel Mendizar, i desprès enllaçaríem el cordal d´Errozate fins arribar al cim, i desprès visitar la cova d´Harpea, pro la boira no ens a deixat. Aquest cop m´ha acompanyat la Yari i la Cuba.

Desprès de dues hores amb cotxe, hem arribat al collado de Orión, d´on surt una pista que puja.

La Yari i la Cuba comencen a caminar.

Quan portem uns minuts mirem enrere.

Desprès d´unes corves tancades arribem a una zona on hi han un parell de bordes.

Ara arribem a una altre txabola, a partir d´aquí s´acaba la pista

Desprès anirem guanyant alçada fins arribar al coll d´Eskanda, on parem un moment.

Atravassem el coll enmig d´una intensa boira i un vent gelador.

Passem pel costat d´una aska metal ica per als animals, on esta plena d´aigua congelada.

També passem per un pal indicador.

El fred i el vent construeixen unes boniques figures.

I al cap d´una estona ja es veu el cim del Mendizar.

Ja hi som

Hi ha una placa, i una bústia una mica deteriorada.

Intentem anar en direcció al Errozate, però finalment la intensa boira ens fa recular, ja hi tornarem una altra vegada.

Al tornar passem pel costat d´una bassa artificial totalment congelada.

Ja es divisa el collado de Orion.

27/11/2010 Adarra, i les primeres nevades de la temporada

27/11/10 Ja ha arribat l´hivern, i amb ell les primeres nevades. Estava esperant una escletxa de bon temps entre tanta pluja (ja portem mes de dos setmanes plovent), però com que no passava això, me la vaig jugar. Això si, vaig decidir no anar gaire lluny, per si havia de donar la volta abans de temps. Doncs l´escollit es el gran clàssic de Donostialdea, l´Adarra, el pla era fer una excursió que va fer l´amic Xabier de P3000, d´enllaçar els cims de l´Adarra, Onddo, Zaburu i Azketa, però el mal temps em va fer quedar nomes amb l´Adarra. Almenys vaig poder trepitjar una mica de neu.

Vaig deixar el cotxe a l´aparcament de la sidreria Besabi, i vaig enfilar per la carretera que porta fins al caserio Montefrio.

Del caserio s´agafa un cami despres de passar una porta.

Aquest em vigila

El sender s´interna primer per un pinar.

I seguidament per una fageda.

Ara, enlloc d seguir el camí classic que va per les regates de Sorotxota, agafo un desvio a ma esquerre que pujar directament per un pinar.

Fins que arribo al coll de Mantaleko Lepoa.

Nomes tinc que seguir el camí fins que l´Adarra s´em posar al davant.

Ja pujant per la verdosa pujada em vaig trobant diferents conjunts megalitics.

I poc a poc, mentre vaig agafant alçada, comença primer a ploure, i a nevar.

Hi ha un moment en que comença a nevar amb ganes.

Ja tinc a tocar les roques que coronent el cim.

Ja es veu el cim de l´Adarra.

I amb poc mes d´una hora arribo al cim.

La bustia

Al fons veig el Onddo, pero veient que el temps no acompaña, decideixo deixa l´excursio aqui.

Un altre dia sera.

Començo a baixar.

Vista de la ciutat de Donosti al fons.

Arribant a Besabi.

15/11/2010 Beloki (1271m) i Tturtturre (1282m), gaudint de la Sierra d´Aralar

15/11/10 Desprès de dos mesos d´inactivitat, he tingut la posibilitat de fer una excursioneta bastant chula i senzilla (ja que el meu estat físic no es gaire fort). El lloc escollit ha estat la magnifica Serra d´Aralar, que ademes a la tardor augmenta la seva bellesa natural.
Per pujar al Beloki, he agafat la carretera que surt de Lekunberri en direcció a San Miguel de Aralar, i a uns metres abans d´arribar al km 10, aparco el cotxe i agafo una pista, primer atravessant una porta metalica.

Aquesta pista es utilitzada pels pastors, per anar cap a les bordes d´Eztzantza.

Passo per un pal indicador

Al final, la pista arriba al coll d´Atakaxar, on estan les bordes d´Etzantza (al fons de la foto).

Just davant queda el Beloki.

Pujant per la suau pendent, darrera queden les bordes.

Arribo al coll, i nomes queda deixar el sender, i pujar directe per l´herba cap al cim.

Ja veig el cim.

Detall de la bústia cimera.

Foto oficial d´un servidor al Beloki.

Una foto panoràmica

Ara el pròxim objectiu es el Tturtturre, que es la muntanya punxeguda que tinc davant.

Com que no veig un camí clar, doncs vaig en línia recta, i sense cap problema arribo als peus de la muntanya.

I es tracta de pujar directament.

I amb poca estona, ja veig el cim.

La bústia, amb les Malloas darrere

Foto cimera.

Vistes de les Malloas, espectacular.

Ja de tornada, es poden admirar els colors de la tardor.

En les campes, les pottokes son les reines.

I lo que va començar amb un temps gris, vaig passar al sol , i vaig acabar baixant amb aiguaneu.