31 d’agost 2009
31/08/2009 Quina calor!!!!!!!!!!!!!!!
31/08/09 Collons!! despres de passar un estiu bastant caluros (cosa no gaire habitual en aquestes terres), i despres d´un parell de dies que no passavem de 18 graus, avui per sorpresa, 39 graus (foto), i un ambient irrespirable els ultims dies de l´estiu.
12 d’agost 2009
12/08/2009 Estatues de festa
12/08/09 Enmig del bullici de la Semana Grande donostiarra, han aparegut com a bolets tot tipus de gent que ofereix el seu art a canvi de la voluntat de la gent. Això, no es noticia en ciutats grans tipus Barcelona & Cia, però aquí a Donosti, si be altres anys ja s´en veien, aquest any a sigut una invasió, el Boulevard es a petar de estàtues vivents (com el de la foto), bandes de mariachis, cantautors, els peruans amb la seva roba, les que fan trenes i tattos...
Definitivament aquesta ciutat que va de finolis i pija s´ha convertit en una ciutat mes, com no podia ser una altra cosa en aquest mon globalitzat.
Definitivament aquesta ciutat que va de finolis i pija s´ha convertit en una ciutat mes, com no podia ser una altra cosa en aquest mon globalitzat.
01 de juliol 2009
01/07/2009 Els penyasegats d´Ulia
01/07/09 Aprofitant la visita del Benji per a visitar als seus nebots, vam fer una excursioneta molt chula ben aprop de casa, pel monte Ulia passant pels seus penya segats. Sembla mentida que estant en una ciutat es tingui tan aprop tanta naturalesa, i variada, es pot disfrutar de excursions muntanyenques a escassos metres del mar.
Doncs be, primer vam portar a la Maia a la guarderia.
De la guarderia iniciem a pujar en direcció a Ulia per les llargues escales que ens porten a la antiga via del carrilet (ara una pista de terra).
Les vistes de Donosti i les seves platges son precioses.
Un cop es va bordejant la muntanya arribem a sobre de la punta del Mompas, si nadéssim sense parar arribaríem a la Bretanya.
Jo recordava aquest camí descobert, però la primavera l´ha cobert i no nomes de falgueres sinó també de molts esbarzers i similars.
Ja estem al sender del litoral i caminem molt aprop dels penya segats.
Fantàstiques vistes dels penya segats.
Al fons es veu el far de la Plata.
El Benji fent el valent.
¡¡¡Collons, quin vertigen!!!
Mes penya segats
I anem pel sender en direcció al far.
I per acabar, una encigalada marca de la casa, amb un record a les cames plenes de sang.
Doncs be, primer vam portar a la Maia a la guarderia.
De la guarderia iniciem a pujar en direcció a Ulia per les llargues escales que ens porten a la antiga via del carrilet (ara una pista de terra).
Les vistes de Donosti i les seves platges son precioses.
Un cop es va bordejant la muntanya arribem a sobre de la punta del Mompas, si nadéssim sense parar arribaríem a la Bretanya.
Al cap d´una estona ens desviem del camí, i agafem un que esta casi cobert pel falgueram.
Jo recordava aquest camí descobert, però la primavera l´ha cobert i no nomes de falgueres sinó també de molts esbarzers i similars.
Ja estem al sender del litoral i caminem molt aprop dels penya segats.
Fantàstiques vistes dels penya segats.
Al fons es veu el far de la Plata.
El Benji fent el valent.
¡¡¡Collons, quin vertigen!!!
Mes penya segats
I anem pel sender en direcció al far.
I per acabar, una encigalada marca de la casa, amb un record a les cames plenes de sang.
21 de juny 2009
21/06/2009 Ruta circular per el circo de Arantza
21/06/09 Uff! necessitava desconnectar, i fer una excursioneta per la muntanya, i previ pagament del permis ( en aquest cas, netejar totes les finestres de la casa) he pogut anar a caminar una mica.
L´objectiu era fer una excursió circular per les crestes que envolten Arantza, incloent els cims Mendieder (1071m) i Ekaitza (1046m).
De la part baixa del poble, on hi ha un aparcament per als cotxes, s´agafa un carreró que puja pel costat de l´escola.
Es segueix pujant cap a la part alta del poble fins arribar a una bifurcació on hi ha una creu, agafar el camí de la dreta que porta cap al cementiri.
Un cop al cementiri cal agafar un camí que s´endinsa en el bosc.
Seguint el camí flanquejat per unes alambrades, es pujar fins arribar a un clar.
Es troba una altra bifurcació, s´agafa el de la dreta que va pujant entre els roures.
Al final d´aquest tram s´arriba a un coll, des d´on ja es veu el Mendaur i el Mendieder, emboirats.
Ara toca seguir la carena.
A mig camí apareix un pal senyalitzant el camí que va a Arantza i el que va al Mendaur, segueixo recte cap amunt.
Fauna de la zona.
Segueix el tema emboirat.
A les dues hores de camí arribo al coll de Bustitza (931m), que separa els cims del Mendaur del Mendieder. Hi ha un menhir.
Per arribar al Mendieder s´ha d´anar directament, em giro i es veu el coll amb el Mendaur.
Ja es veu el cim.
En el cim.
Del Mendieder es veu la carena que haig de seguir fins a l´Ekaitza.
El Mendaur i el seu embals mig buit.
Ben a prop del Ekaitza es veu el recorregut des de el coll de Bustitza.
En el cim de l´Ekaitza.
Bústia.
Vista de Arantza.
L´objectiu era fer una excursió circular per les crestes que envolten Arantza, incloent els cims Mendieder (1071m) i Ekaitza (1046m).
De la part baixa del poble, on hi ha un aparcament per als cotxes, s´agafa un carreró que puja pel costat de l´escola.
Es segueix pujant cap a la part alta del poble fins arribar a una bifurcació on hi ha una creu, agafar el camí de la dreta que porta cap al cementiri.
Un cop al cementiri cal agafar un camí que s´endinsa en el bosc.
Seguint el camí flanquejat per unes alambrades, es pujar fins arribar a un clar.
Es troba una altra bifurcació, s´agafa el de la dreta que va pujant entre els roures.
Al final d´aquest tram s´arriba a un coll, des d´on ja es veu el Mendaur i el Mendieder, emboirats.
Ara toca seguir la carena.
A mig camí apareix un pal senyalitzant el camí que va a Arantza i el que va al Mendaur, segueixo recte cap amunt.
Fauna de la zona.
Segueix el tema emboirat.
A les dues hores de camí arribo al coll de Bustitza (931m), que separa els cims del Mendaur del Mendieder. Hi ha un menhir.
Per arribar al Mendieder s´ha d´anar directament, em giro i es veu el coll amb el Mendaur.
Ja es veu el cim.
En el cim.
Del Mendieder es veu la carena que haig de seguir fins a l´Ekaitza.
El Mendaur i el seu embals mig buit.
Ben a prop del Ekaitza es veu el recorregut des de el coll de Bustitza.
En el cim de l´Ekaitza.
Bústia.
Vista de Arantza.
09 de juny 2009
09/06/2009 Rubianes somos todos
09/06/09 Ahir a la nit es va fer al Sant Jordi un emotiu homenatge al Pepe Rubianes, on els seus amics artistes el van recordar, junt amb les 14000 persones que omplien el pavelló, i les que com jo no hi vam poder anar. Evidentment, i com no!! entre aquesta gent estaven en primera fila els de sempre, els politiquets de merda que sempre volen sortir a les fotos i que no pinten res en ningun lloc. En fi!!Crec que pocs personatges poden reunir a tanta gent que l´estimi tant. Així que des d´aquí li envio una força abraçada.
27 de maig 2009
27/05/2009 CAMPIONS!!!!
27/05/09 ¡¡Quin dia!! Aquest 27 de maig el recordaré sempre com un dels dies mes feliços de la meva vida, sobretot pel naixement del meu fill Ibon, i també pel triomf de la Copa d´Europa del Barça. Un dia de moltes emocions...
19 de maig 2009
19/05/2009 Edurne Pasaban ha fet cim!!!
19/05/09 L´Edurne Pasaban va assolir el dilluns el seu dotzè vuitmil, el Kangchenjunga (8586m). Felicitats Edurne!!!!
Ara toca el mes important, que es la baixada.
Per a mes informació :http://www.endesayedurnepasaban.com/expedicion_diario.php?id=31
Ara toca el mes important, que es la baixada.
Per a mes informació :http://www.endesayedurnepasaban.com/expedicion_diario.php?id=31
08 de maig 2009
08/05/2009 Quan cauen els mites
08/05/09 Sempre hi han hagut mites que han caigut, (i els que cauran), o be fets que pensava irrealitzables, tipus la caiguda del mur de Berlín, un president negre als EEUU o un element com el Montilla de president de la Generalitat...
Doncs be, en els últims temps, tinc un amic, l´anomenaré HC, per exemple, al que considerava un exemple a la resistència del consumisme i de la voracitat d´aquesta societat en la que vivim.
Però que poc a poc s´ha anat desinflant, fins que al final a caigut en el parany del Facebook, i la seva teranyina de "bon rotllo".
Qui ho hagués dit, HC!!!!!! Benvingut siguis!!
PD: Sense rencors, vale??
Doncs be, en els últims temps, tinc un amic, l´anomenaré HC, per exemple, al que considerava un exemple a la resistència del consumisme i de la voracitat d´aquesta societat en la que vivim.
Però que poc a poc s´ha anat desinflant, fins que al final a caigut en el parany del Facebook, i la seva teranyina de "bon rotllo".
Qui ho hagués dit, HC!!!!!! Benvingut siguis!!
PD: Sense rencors, vale??
03 de maig 2009
04/05/2009 Visca el barça!!!!!!!
02/05/09 Fa temps que vaig deixar de ser un fanàtic del futbol i del Barça concretament, encara que mai l´he deixat de seguir, ja que quan s´ha mamat Barça des de petitó, es impossible ignorar-ho. Doncs be, ahir el Barça hem va donar una alegria (les ultimes setmanes han sigut bastant ploff), ja que vam apallissar als merengues, en un partit històric, on els madriles no van poder poder objectar res, només la superioritat del Barça.
Ja que a part de la victòria, tenim la lliga al sac, segur que guanyem al Athletic a la final de la Copa del Rei, i aquest dimecres ens juguem a Anglaterra el bitllet cap a la final de la Champions.
A vegades es diu (amb molta raó) que dintre del món del futbol s´hi amaguen les frustracions de la gent i s´amparen alguns incultes, violents, però s´ha de reconèixer que també aporta molts moments gratificants que et fan oblidar de lo dolent.
Ja que a part de la victòria, tenim la lliga al sac, segur que guanyem al Athletic a la final de la Copa del Rei, i aquest dimecres ens juguem a Anglaterra el bitllet cap a la final de la Champions.
A vegades es diu (amb molta raó) que dintre del món del futbol s´hi amaguen les frustracions de la gent i s´amparen alguns incultes, violents, però s´ha de reconèixer que també aporta molts moments gratificants que et fan oblidar de lo dolent.
24 d’abril 2009
24/04/2009 Cuculo (1549m)
24/04/09 Desprès d´uns dies horribles a terres catalanes, al tornar cap a casa, vaig fer un stop necessari per descarregar emocions i males vibracions. I com no podia ser d´una altra manera, la muntanya es la millor recepta, per a poder "oblidar-me" de tot.
Doncs, un cop passat Jaca, vaig arribar al desviament que va cap a San Juan de la Peña, i un cop passat Santa Cruz de la Serós, a uns tres kilometros vaig aparcar el coche, just al costat d´on surt un camí que va al monte Cuculo (1549m).
El camí surt just darrera del coche.
Al principi el camí s´endinsa a traves d´un pinar.
A mà esquerra es poden veure les parets de roca, a l´altre costat esta San Juan de la Peña.
S´ha d´atravessar un rierol.
Per on es puja es diu barranco de Carbonera.
Ara el bosc cambia, i s´entra en una fageda.
En menys d´una hora s´arriba a una explanada verdosa, i tot seguit al coll.
En el coll hi ha un indicador, a mà dreta es va cap al Cuculo, a mà esquerra, cap a l´ermita de San Salvador.
Mentre vaig pujant, deixo a l´esquena Sant Salvador.
Ara ja es veu el Cuculo, el de mes a l´esquerra.
A la cima.
Magnifiques vistes dels Pirineus.
I de la comarca de la Jacetania.
Doncs, un cop passat Jaca, vaig arribar al desviament que va cap a San Juan de la Peña, i un cop passat Santa Cruz de la Serós, a uns tres kilometros vaig aparcar el coche, just al costat d´on surt un camí que va al monte Cuculo (1549m).
El camí surt just darrera del coche.
Al principi el camí s´endinsa a traves d´un pinar.
A mà esquerra es poden veure les parets de roca, a l´altre costat esta San Juan de la Peña.
S´ha d´atravessar un rierol.
Per on es puja es diu barranco de Carbonera.
Ara el bosc cambia, i s´entra en una fageda.
En menys d´una hora s´arriba a una explanada verdosa, i tot seguit al coll.
En el coll hi ha un indicador, a mà dreta es va cap al Cuculo, a mà esquerra, cap a l´ermita de San Salvador.
Mentre vaig pujant, deixo a l´esquena Sant Salvador.
Ara ja es veu el Cuculo, el de mes a l´esquerra.
A la cima.
Magnifiques vistes dels Pirineus. I de la comarca de la Jacetania.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)