19/10/08 Junt amb els Dire Straits, un altre grup que em va enganxar va ser la ELO (Electric Light Orchestra), a casa sempre havia vist els discs que tenia el meu pare i mai els hi havia fet gaire cas, fins que a la Pegaso, no se si era setè o vuitè curs va venir un noi, que es deia Emmanuel (crec? Hernan, ajut...), que em va fer enganxar a la musica de la ELO.
La ELO es va formar a mitjans del 1970 desprès de la disolució del grup "The Move". Tres dels seus músics, Roy Wood, Jeff Lynne y Bev Bevan van decidir formar una altre banda, la ELO.
Aquest grup tenia un estil, que rea una mescla de musica clasica amb el rock, que es va denominar rock sinfonic, on juntaven els sons dels violins amb les guitarres i les bateries, creant un so molt especial.
Aquí deixo un parell d´exemples d´aquest:
2 comentaris:
Es deia Nathaniel, Nathaniel Juan (Juan era el cognom). Encara alguna vegada em dona per posar el seu singular nom al Google per si trobo alguna pista d'ell. M'en recordo quan vam veure, a principis de curs, a les llistes de secretaria, que venia un nou que es deia Nathaniel vam fer tot de conya i ens vam preparar a fer-li la vida impossible, però desprès vam veure que estava bastant caches i que ens donava cinquanta voltes en tot (i sobretot en el tema musical!!).
Osties!!! ara m´en enrecordo, sabia el cognom. Un tiu curios aquell, mai s´en va saber res.
En fi...
Publica un comentari a l'entrada