03/08/2011 Disfrutant amb la familia a Senda Viva

03/08/11 Doncs hem aprofitat dos dies per a fer una excursió amb els nens a Senda Viva, un parc que mescla la naturalesa i la diversió en familia, ja que combina la protecció i conservació de nombroses especies animals (lleons, tigres, llops, ossos..., i tambè te moltes atraccions (tirolina, bobsleigh, barques, circ...), que fan que la quitxalla, i tambè els grans disfrutin de la estada.

Senda Viva esta situada al costat mateix de les Bardenes Reales, al costat del poble d´Arguedas (Navarra), i te un aparcament bastant gran.

Hi han moltes atraccions pels petits, com aquesta noria a pedals...

Uns cavalls...

I per quan fa molta calor, aquest laberint aquatic amb 800 sortides d´aigua es una meravella.

Hi han molts animals, com aquesta amiga...

I tambè hi ha una granja on ensenyen als nens com s´alimenten, renten i cuiden als animals de granja.

Aqui la Maia donant de menjar a les cobayes.

I l´Ibon a la vaca, com un valent.

Tambè hi ha un espectacular exhibició d´aus rapaços, que dura mitja hora, molt ben muntat, i que es pot veure aguiles, falcons, voltors, i un espectacular condor...

Hi han tigres i lleons.

Ossos i llops.

I karts per a petits...

Un gran llac amb barques.

En resum, vam passar dos dies molt chulos, i tot i que no tenia referencies gaire bones, a nosaltres ens va agradar molt. Segur que repetirem.

20/03/2010 Glaciar Perito Moreno

20/03/10 Desde que de ben petit el meu pare em va ensenyar una foto del Perito Moreno, vaig quedar encisat d´aquella meravella de la naturalesa, i vaig saber que algún dia ho veuria en directe.

I va arribar el juny del 2004, quan durant la visita a la meva "familia" argentina, em vaig reservar uns dies per poder complir el meu somni. Així doncs, vaig anar amb avió fins a El Calafate, i d´aquest poble vaig anar al Perito Moreno.

Quan m´apropava poc a poc, per una pasarela de fusta de sobte una llengua de gel blanc, sòlid, opac, espès, es va imposar a la meva vista. Per sort, era l´hivern, i quasi no hi havia turistes, i vaig poder disfrutar-ho tot sol. I mentre caminava pel sender de fusta que t´apropa, s´anava veient el glaciar desde diverses perspectives, cada una d´elles més meravellosa.

Mapa orientatiu del glaciar

Pel sender de fusta.

També vaig recorrer amb vaixell pel Lago Argentino.

Contemplar en silenci és la clau. Els sons naturals que emana són increibles, se sentien els cruixits del gèl, i quan de tant en tant queien trossos del glaciar a l´aigua.

Petits icebergs en el llac.

13/03/2010 El Pont del Inca

13/03/10 Com que ultimament la meva activitat muntanyenca es força minsa, i per no deixar el blog abandonat, he decidit que de tant en tant escriure sobre llocs , situacions que m´han impresionat, agradat o que simplement no oblidare mai.

Avui començare amb el Pont del Inca, un lloc ben curios de l´Argentina.
Doncs l´any 2002, durant un dels meus viatges a l´Argentina, va tocar visitar la zona de Mendoza i la Cordillera dels Andes.
I vaig arribar al Pont del Inca, situat a uns 2700 metres d´alçada, molt aprop del Aconcagua. Es un pont natural, molt conegut en la època colonial pels viatgers que anaven a Xile.

Per allí va passar també l´Exèrcit dels Andes el 1817. Però no és per això que el Pont del Inca és famós, sino per les fonts termals que allí es troben i que tenen propietats medicinals i curatives, així com les antigues runes d´un antic hotel abandonat.
Aquest hotel, que es va construir l´any 1925, va ser molt concorregut per gent important de la època, i cada habitació posseïa el seu propi bany termal.

Després de sobreviure a diverses amenaces climàtiques, al final va ser destruit per un gran allaut l´any 1965.

El fet més destacat, a part de la seva forma natural, es els colors de les roques, generat pels minerals que són dipositats per les aigues termals que pugen per la terra fins a la superfície.

En una font termal propera, la gent de la zona coloquen objectes en l´aigua, perquè es cobreixin d´aquests minerals i després vendre´ls als visitants. Es curios, perque es poden trobar desde sabates velles, a llaunes de beguda o botelles, convertides en "art mineral".

(Malauradament, les fotos d´aquest viatge s´em van velar totes, i he tingut que agafar algunes d´internet)