29/07/2011 Kopakarri (596m), matinant per la muntanya

29/07/11 Avui he fet una excursió atipica, que m´agradat molt de fer-la i que segur que repetire. He començat la ruta de nit, sobre dos quarts de sis, i arribar al cim en el moment que clarejava el dia. Una experiencia nova.
L´objectiu era pujar al Kopakarri, una muntanya molt bonica, separada de Aiako Harriak per la Vall d´Endara. Es tracta d´un pic rocós espectacular que no te el reconeixement que es mereixeria.

Doncs la excursió comença en la Ermita de San Antón, al costat del pantà del mateix nom.

Es creua la carretera i en uns deu metres s´agafa una pista cimentada.

Que porta a un restaurant, i cap al coll de Telleria, on haig d´anar.

Fins al coll el camí es el gr11, amb les marques vermelles i blanques.

Ja es pot veure en sombres el Kopakarri.

Vaig pujant paral-lel a un rierol que anava molt caudalós, gracies a les plujes del juliol.

Un cop arribo al coll, agafo un sender a mà esquerra, ja que a la dreta es va al Agiña.

Desprès de pujar enmig d´un bosc, el bosc desapareix, i entro en una zona de falgueres.

Ja queda poc per arribar.

Al arribar a dalt em reb aquesta noia.

Foto cimera, llastima de nuvols.

Detall de la bùstia del meu club , el Vasco de Camping.

Vista panoramica, de la vall que va a Lesaka.

Vista del pantà de San Antón, i enmig de la boira, Aiako Harria.

Detall de la bùstia.

Ja, baixant el Kopakarri a la dreta i davant Aiako Harriak.

Un altre detall del Kopakarri.

El pantà de San Antón.

27/07/2011 Pluja, i més pluja...

27/07/11 Sembla mentida que sigui juliol, ja que portem dinou dies de vint-i-sis, que plou aqui a Donosti, i no us cregueu que els altres set dies ha sortit el sol, no, sino que cinc han sigut ennuvolats.
En fi paciència, que es la mare de la ciència.

21/07/2011 B.B.King a Donosti.

21/07/11 Concert de luxe a Donosti, i gratuit!! Com desde fa uns anys, el Jazzaldia inaugura el festival amb un concert a la platja de la Zurriola obert a tothom, anteriorment va venir el Bob Dylan, la Patti Smith, i aquesta nit he tingut el plaer de veure al rey del Blues, B.B.King, que a la seva edat segueix fent concerts per un tubo. Llastima que el so no era gaire bo, però l´experiencia de veure a un mite de la musica (encara que fa uns anys ja el vaig veure al Grec de Barcelona), be val la pena.

20/07/2011 Cims i creus

20/07/11 En un post anterior comentava que en una majoria de cims tenen bùsties de diferentes formes i estils, que solen posar normalment centres excursionistes de la zona. Però tambè hi han molts cims que estan coronats per creus. Aqui deixo algunes fotus com a exemple.

De dalt a baix estan les creus del Taga, Pagoeta, Udalatx, Matagalls, Peña del Santo, Aitzkorri, Puigmal, El Escalar i la Cruz del Castillo.

06/07/2011 Bunaniarri (781m) i Zaria (635m), un breu passeig per la Sierra de Igoin

06/07/11 Tenia un parell d´hores lliures, i vaig decidir fer una petita excursió prop de casa, tenia anotades els cims del Bunaniarri i Zaria, que encara que no són gaire destacables, be que valien una visita, i a més són cims inclosos dintre del Cataleg de muntanyes d´Euskal Herria.

Aixi que vaig agafar el cotxe, i en vint minuts em vaig presentar al coll d´Uzpudu, en la carretera que va d´Oiartzun a Artikutza.

Segueixo un sender molt evident, que primer puja un turonet, al fons es veu el Bunaniarri.

Miro enrera, i veig el coll d´Uzpudu i el Zaria al fons.

Pal indicador en el coll de Kausoro.

En el coll hi ha un cromlech, i poc despres dalt d´un turó, es troba un altre.

A partir d´aqui la pujada s´inclina força.

Arribo al cim, on hi ha un vertex geodesic i una bustia.

Bonica bustia en forma de timbal.

Foto cimera de rigor.

En condicions normals hi haurien unes bones vistes, però el mal temps, nomès em deixa veure Hondarribia i la seva badia.

I entre la boira es divisa Aiako Harriak.

Començo a baixar entre la boira.

I torno al coll d´Uzpudu.

Segueixo per un camí herbós, molt suau.

Mirant enrere al fons el Bunianarri.

Em trobo als habitants de la zona.

Miro cap a Donosti, i sembla que esta caient una bona.

I finalment arribo al cim de Zaria, un cim força lleig, amb una caseta que te una antena, un vertex i un parell de busties.

Detall de la bustia.

30/06/2011 127 hores

30/06/11 Acabo de veure la pelicula 127 hores, i la veritat es que m´agradat força, i això que no tenia gaires bones referencies.

"127 hores" narra la història real d´Aron Ralston, un jove aficionat al muntanyisme que fent una excursió en solitari per un canó rocos de Utah, va tenir un accident i va acabar atrapat en una grieta durant cinc dies, prenent finalment la decisió d´amputarse ell mateix el braç que tenia atrapat en una pedra, per tal d´escapar i sobreviure.
L´autentic Ralston va aconseguir superar la traumàtica experiència, i fins i tot va publicar un llibre, "Between a rock and a hard place".

18/06/2011 Records i nostalgies d´Argentina

18/06/11 Quan l´any 97 vaig anar per primer cop a l´Argentina, segur que no pensava que hi tornaria moltes més vegades, doncs alli vaig trobar una gent que hem van acollir com si fos de la familia. Vaig viure dos anys seguits, i junt amb el Leandro vam iniciar l´experiencia de obrir un restaurant a Buenos Aires.

En Leandro em va acollir dins de la seva familia ( que ja es meva, per sempre), com si fos un germà més, fins i tot soc el padrí de una de les seves filles.

I vaig descobrir una manera diferent de gaudir dels amics, on cada dia es junten per fer asados. sopas o simplement estar junts.

En fi, que mai estare prou agraït a tota aquesta gent, i sempre els tinc presents.

12/06/2011 Bùsties en les muntanyes

12/06/11 Una de les coses boniques que te la muntanya es que en la majoria dels cims, ens trobem amb les bùsties, que solen posar el centre excursionista de la zona normalment, i que en cada muntanya són diferents, es pot dir es que els cims son com una exposició de creativitat. Aqui uns exemples...



D´esquerre a dreta: Urepel, Gorostiaran, Oinddi, Treku, Aniè, Palomares, Lakora, Adarraitz i Enaitz.

05/06/2011 La Muela (1055m) i la Peña del Santo (1034m), gaudint del Parc Natural d´Izki

05/06/11 Mica en mica estic aconseguint de fer excursions planejades de fa temps, i aquesta es una d´aquestes. El Parc Natural d´Izki es un dels mes desconeguts d´Euskadi, i tambe un dels mes bonics, almenys per a mi. Es una zona en la que habita una de les mases de marojo (varietat del roure (quercus pyrenaica)) mes grans d´europa, i on hi han unes muntanyes no gaire altes però molt curioses esteticament.

Cal dir que aquest parc esta molt ben cuidat i disposa d´una extensa varietat de senders, molt ben assenyalats. Sens dubte tornare.

Aquesta excursió comença en una area d´esbarjo que hi ha als peus del poble de Korres

Es segueix la pista de terra que surt del aparcament

I despres de creuar un pont, em trobo amb un pal indicador.

Segueixo el sender que va en direcció al Portillo de La Casilla, a mà esquerra.

El camí es comença a endinsar dintre del bosc.

Tot el sender esta senyalitzat amb aquest punt groc.

A mà esquerra es pot observa el Soila, que queda pendent per la proxima.

I al fons, darrera del bosc esta La Muela.

Ara arribo a un altre desvio, cap a la dreta toca.

La veritat es que dona gust caminar sol entre aquests boscos.

Un altre desvio.

Uns arbres molt alts aquests.

Finalment arribo al portillo La Casilla, que separa La Muela (a la foto) i la Peña del Santo.

Primer decideixo pujar la Peña del Santo.

Hi ha un moment en que el camí es bifurca, a l´esquerra va cap a l´ermita de San Roman, i a la dreta cap al cim.

El sender estreny, i vaig borejant les muralles de roca fins arribar a un pas que em permetra arriba a dalt.

La part de dalt te uns penyasegats prou bonics.

I finalment arribo al cim, que te una bústia molt xula.

Foto de rigor.

Panoramica de la Sierra de Kantabria.

I tambe es veu La Muela, proxim objectiu.

Un cop baixo fins al coll, començo a pujar un altre cop.

La veritat es que es tracta d´una pujada bastant suau.

I arribo al cim.

Aqui tambe hi han uns penyasegats de collons.

Detall de la bústia.

Panoramica de la Serra de Kodes, que vaig visitar fa un mes.

Vaig tenir molta sort amb el temps, perque tot just vaig pujar al cotxe, va començar a ploure amb ganes, als vint minuts vaig fer una foto on havia estat hi estava cobert de pluja.