21/08/2011 Se lo que estas pensando ( Ed.Roca)

21/08/11 Feia temps que un llibre no m´enganxava tant com aquest.
Ja, desde que el vaig veure a la llibreria, la portada ja em va atreure, i no vaig trigar gaire en comprarlo.
En una setmana m´he llegit les 430 pagines d´aquest trhiller impactant.
La historia ens posa en la pell d´un famós inspector de policia retirat de Nova York que es veu embolicat en un misteriós assumpte quan, un antic company de la facultat li demana ajuda per tal de localitzar a un personatge que li està enviant una sèrie de cartes molt estranyes.
El que en un principi sembla un xantatge per algun acte d´un passat turbulent per l´alcohol i les drogues, rapidament es complica esdevenint en un cas de multiples assasinats misteriosos i ple d´incognites que el protagonista mirara de resoldre.
En resum, un molt bona novela negra que t´atrapa i et submergeix en un món fosc i ple d´intriga a la caça d´un assasí en serie retorçat e inteligent.
Avui mateix ja m´he comnprat el sego llibre del autor.

03/08/2011 Disfrutant amb la familia a Senda Viva

03/08/11 Doncs hem aprofitat dos dies per a fer una excursió amb els nens a Senda Viva, un parc que mescla la naturalesa i la diversió en familia, ja que combina la protecció i conservació de nombroses especies animals (lleons, tigres, llops, ossos..., i tambè te moltes atraccions (tirolina, bobsleigh, barques, circ...), que fan que la quitxalla, i tambè els grans disfrutin de la estada.

Senda Viva esta situada al costat mateix de les Bardenes Reales, al costat del poble d´Arguedas (Navarra), i te un aparcament bastant gran.

Hi han moltes atraccions pels petits, com aquesta noria a pedals...

Uns cavalls...

I per quan fa molta calor, aquest laberint aquatic amb 800 sortides d´aigua es una meravella.

Hi han molts animals, com aquesta amiga...

I tambè hi ha una granja on ensenyen als nens com s´alimenten, renten i cuiden als animals de granja.

Aqui la Maia donant de menjar a les cobayes.

I l´Ibon a la vaca, com un valent.

Tambè hi ha un espectacular exhibició d´aus rapaços, que dura mitja hora, molt ben muntat, i que es pot veure aguiles, falcons, voltors, i un espectacular condor...

Hi han tigres i lleons.

Ossos i llops.

I karts per a petits...

Un gran llac amb barques.

En resum, vam passar dos dies molt chulos, i tot i que no tenia referencies gaire bones, a nosaltres ens va agradar molt. Segur que repetirem.

29/07/2011 Kopakarri (596m), matinant per la muntanya

29/07/11 Avui he fet una excursió atipica, que m´agradat molt de fer-la i que segur que repetire. He començat la ruta de nit, sobre dos quarts de sis, i arribar al cim en el moment que clarejava el dia. Una experiencia nova.
L´objectiu era pujar al Kopakarri, una muntanya molt bonica, separada de Aiako Harriak per la Vall d´Endara. Es tracta d´un pic rocós espectacular que no te el reconeixement que es mereixeria.

Doncs la excursió comença en la Ermita de San Antón, al costat del pantà del mateix nom.

Es creua la carretera i en uns deu metres s´agafa una pista cimentada.

Que porta a un restaurant, i cap al coll de Telleria, on haig d´anar.

Fins al coll el camí es el gr11, amb les marques vermelles i blanques.

Ja es pot veure en sombres el Kopakarri.

Vaig pujant paral-lel a un rierol que anava molt caudalós, gracies a les plujes del juliol.

Un cop arribo al coll, agafo un sender a mà esquerra, ja que a la dreta es va al Agiña.

Desprès de pujar enmig d´un bosc, el bosc desapareix, i entro en una zona de falgueres.

Ja queda poc per arribar.

Al arribar a dalt em reb aquesta noia.

Foto cimera, llastima de nuvols.

Detall de la bùstia del meu club , el Vasco de Camping.

Vista panoramica, de la vall que va a Lesaka.

Vista del pantà de San Antón, i enmig de la boira, Aiako Harria.

Detall de la bùstia.

Ja, baixant el Kopakarri a la dreta i davant Aiako Harriak.

Un altre detall del Kopakarri.

El pantà de San Antón.

27/07/2011 Pluja, i més pluja...

27/07/11 Sembla mentida que sigui juliol, ja que portem dinou dies de vint-i-sis, que plou aqui a Donosti, i no us cregueu que els altres set dies ha sortit el sol, no, sino que cinc han sigut ennuvolats.
En fi paciència, que es la mare de la ciència.

21/07/2011 B.B.King a Donosti.

21/07/11 Concert de luxe a Donosti, i gratuit!! Com desde fa uns anys, el Jazzaldia inaugura el festival amb un concert a la platja de la Zurriola obert a tothom, anteriorment va venir el Bob Dylan, la Patti Smith, i aquesta nit he tingut el plaer de veure al rey del Blues, B.B.King, que a la seva edat segueix fent concerts per un tubo. Llastima que el so no era gaire bo, però l´experiencia de veure a un mite de la musica (encara que fa uns anys ja el vaig veure al Grec de Barcelona), be val la pena.

20/07/2011 Cims i creus

20/07/11 En un post anterior comentava que en una majoria de cims tenen bùsties de diferentes formes i estils, que solen posar normalment centres excursionistes de la zona. Però tambè hi han molts cims que estan coronats per creus. Aqui deixo algunes fotus com a exemple.

De dalt a baix estan les creus del Taga, Pagoeta, Udalatx, Matagalls, Peña del Santo, Aitzkorri, Puigmal, El Escalar i la Cruz del Castillo.

06/07/2011 Bunaniarri (781m) i Zaria (635m), un breu passeig per la Sierra de Igoin

06/07/11 Tenia un parell d´hores lliures, i vaig decidir fer una petita excursió prop de casa, tenia anotades els cims del Bunaniarri i Zaria, que encara que no són gaire destacables, be que valien una visita, i a més són cims inclosos dintre del Cataleg de muntanyes d´Euskal Herria.

Aixi que vaig agafar el cotxe, i en vint minuts em vaig presentar al coll d´Uzpudu, en la carretera que va d´Oiartzun a Artikutza.

Segueixo un sender molt evident, que primer puja un turonet, al fons es veu el Bunaniarri.

Miro enrera, i veig el coll d´Uzpudu i el Zaria al fons.

Pal indicador en el coll de Kausoro.

En el coll hi ha un cromlech, i poc despres dalt d´un turó, es troba un altre.

A partir d´aqui la pujada s´inclina força.

Arribo al cim, on hi ha un vertex geodesic i una bustia.

Bonica bustia en forma de timbal.

Foto cimera de rigor.

En condicions normals hi haurien unes bones vistes, però el mal temps, nomès em deixa veure Hondarribia i la seva badia.

I entre la boira es divisa Aiako Harriak.

Començo a baixar entre la boira.

I torno al coll d´Uzpudu.

Segueixo per un camí herbós, molt suau.

Mirant enrere al fons el Bunianarri.

Em trobo als habitants de la zona.

Miro cap a Donosti, i sembla que esta caient una bona.

I finalment arribo al cim de Zaria, un cim força lleig, amb una caseta que te una antena, un vertex i un parell de busties.

Detall de la bustia.