18/04/2010 Abartan (1095m), un volt pèl Baztan

18/04/10 Despres d´un temps d´inactivitat, he trobat una finestra per poder anar a la muntanya, i com que ultimament no estic en molt bona forma he decidit fer una excursió sense gaires complicacions, i que millor que anar a la verda comarca del Baztan. Feia un temps que tenia en ment pujar al Abartan (1095m), aixi que dit i fet.
Deixant el cotxe al poble de Berroeta, s´ha d´anar pujant carrer amunt fins arribar a les afores.

On em despedia aquest cabró.

En aquesta primera bifurcació s´ha d´agafar el de la dreta.

Em trobo un cartell que indica el PR1 en direcció al coll de Urlegi o Elorregi.

S´ha d´anar pujant per aquest camí.

Fins arribar a una borda rodejada d´arbres, la qual haig de rodejar i seguir el camí que em portara a una pista.

Al rato ja veig on esta el Urlegi (927m), i decideixo tirar pel dret.

S´ha d´atravessar una zona rocosa.

Fins arribar facilment a la cima

Des de l´Urlegi ja veig clarament l´Abartan.

Baixo al coll de Urlegi, i seguidament eal coll d´Elorregikolepoa que separa el Urdintz i l´Abartan, on hi ha un cartell indicador.

Ara toca seguir el sender, borejant la muntanya

Em sento observat

Ja tinc a la vista el cim del Abartan.

Des del cim hi han molt bones vistes, com el Saioa.

Un servidor al cim.

Detall.

Ara al tornar enrerre, em trobo amb un que va tenir tanta sort.

Baixant, ja es pot veure el coll d´on vinc, el Urdintz (952m), l´ultim del dia.

L´Urdintz (952m)

Foto de rigor amb l´Abartan de testimoni al darrera.

20/03/2010 Glaciar Perito Moreno

20/03/10 Desde que de ben petit el meu pare em va ensenyar una foto del Perito Moreno, vaig quedar encisat d´aquella meravella de la naturalesa, i vaig saber que algún dia ho veuria en directe.

I va arribar el juny del 2004, quan durant la visita a la meva "familia" argentina, em vaig reservar uns dies per poder complir el meu somni. Així doncs, vaig anar amb avió fins a El Calafate, i d´aquest poble vaig anar al Perito Moreno.

Quan m´apropava poc a poc, per una pasarela de fusta de sobte una llengua de gel blanc, sòlid, opac, espès, es va imposar a la meva vista. Per sort, era l´hivern, i quasi no hi havia turistes, i vaig poder disfrutar-ho tot sol. I mentre caminava pel sender de fusta que t´apropa, s´anava veient el glaciar desde diverses perspectives, cada una d´elles més meravellosa.

Mapa orientatiu del glaciar

Pel sender de fusta.

També vaig recorrer amb vaixell pel Lago Argentino.

Contemplar en silenci és la clau. Els sons naturals que emana són increibles, se sentien els cruixits del gèl, i quan de tant en tant queien trossos del glaciar a l´aigua.

Petits icebergs en el llac.

13/03/2010 El Pont del Inca

13/03/10 Com que ultimament la meva activitat muntanyenca es força minsa, i per no deixar el blog abandonat, he decidit que de tant en tant escriure sobre llocs , situacions que m´han impresionat, agradat o que simplement no oblidare mai.

Avui començare amb el Pont del Inca, un lloc ben curios de l´Argentina.
Doncs l´any 2002, durant un dels meus viatges a l´Argentina, va tocar visitar la zona de Mendoza i la Cordillera dels Andes.
I vaig arribar al Pont del Inca, situat a uns 2700 metres d´alçada, molt aprop del Aconcagua. Es un pont natural, molt conegut en la època colonial pels viatgers que anaven a Xile.

Per allí va passar també l´Exèrcit dels Andes el 1817. Però no és per això que el Pont del Inca és famós, sino per les fonts termals que allí es troben i que tenen propietats medicinals i curatives, així com les antigues runes d´un antic hotel abandonat.
Aquest hotel, que es va construir l´any 1925, va ser molt concorregut per gent important de la època, i cada habitació posseïa el seu propi bany termal.

Després de sobreviure a diverses amenaces climàtiques, al final va ser destruit per un gran allaut l´any 1965.

El fet més destacat, a part de la seva forma natural, es els colors de les roques, generat pels minerals que són dipositats per les aigues termals que pugen per la terra fins a la superfície.

En una font termal propera, la gent de la zona coloquen objectes en l´aigua, perquè es cobreixin d´aquests minerals i després vendre´ls als visitants. Es curios, perque es poden trobar desde sabates velles, a llaunes de beguda o botelles, convertides en "art mineral".

(Malauradament, les fotos d´aquest viatge s´em van velar totes, i he tingut que agafar algunes d´internet)

20/02/2010 En busca del centre geogràfic d´Euskal Herria

20/02/10 Fa uns anys que vaig llegir en la revista Pyrenaica (concretament el nº 226) un article d´en Felix Isasa, que parlava sobre la busqueda del "cor" de Euskal Herria, o el seu centre geogràfic, i despres d´uns calculs ho va situar en la Sierra de Andia, i ho va publicar a diversos medis del pais. Posteriorment, gracies al treball de clubs de muntaña, ikastolas i altres entitats a augmentat l´interes de la zona com a punt de referencia geogràfica-simbolica, i s´ha tornat en motiu de excursions i travesies muntanyenques.

Despres d´aquesta feixuga introducció, vaig al gra. I aprofitant una finestra de bon temps, he decidit anar a trobar aquest punt simbolic, començant la travesia desde el tranquil poble de Goñi, passant per la cima de Treku (1265m).

Començo la ruta desde la plaça del poble

S´agafa una pista que rodeja el poble

S´atravesa un pas canadenc, amb els cavalls de testimoni

Rapidament la pista estara plena de neu

I en una mica mes de mitja hora arribo a l´ermita de San Miguel

De l´ermita s´ha d´agafar el cami que va a la dreta, i s´endinsa en una fageda

El camí em porta fins a una porta metalica que s´ha de traspasar.

Seguint paralelament un reixat, el camí va ascendint dintre del bosc.

A mitja pujada el bosc dona pas als arbustos i les pedres.

I s´arriba a un petit ras on hi han un parell de fonts per animals i una balsa.

Que estan congelades.

Ara sols queda pujar fins a la cresta de Trekua.

Sols queda seguir la carena fins al cim del Treku, que es el del final de la foto.

A ma esquerra es pot veure l´imponent Beriain

En el cim del Treku (1265m), hi ha un parell de busties i un vertex geodesic

Un servidor en el cim

Aquest cim tambè se l´anomena Altos de Goñi.

Seguidament s´ha de baixar en direcció a Beriain

A partir d´ara queda atravessar una llarga zona mig karstika molt bonica.

Per trobar el centre he anat una mica a cegues, ja que nomes tenia de referencia que estava als peus del Leziza.

Pero qui s´ho proposa o aconsegueix, a pesar de la gran capa de neu que ho cobreix.

I despres de estar una bona estona buscant, per fi he trobat el Centre geogràfic

Estava bastant amagat a causa de la abundant neu

Detalls del punt

14/02/2010 M´ha agradat aquesta cita

"Quan tot indica que per un lloc no s´hi pot passar, es fa necessari passar-hi"

Cita d´en Albert Frederick Mummery (1855-1895), considerat per molts com el pare del alpinisme modern.