18/12/07 Visita de l´aitona

18/12/07 Despres de molt esperar, l´aitona de la Maia va venir cap a Donosti a passar el dia amb la seva neta. Va arribar molt aviat i junts vam anar a portar a la nena a la guarderia.

Mentre era a la guarderia vam aprofitar per donar una volta per Ulia i despres anar a dinar al Dana-Ona, a Lasarte. La Maia i el seu avi

12/12/07 Festa d´aniversari amb la amona

12/12/07 Tres dies després del primer aniversari de la Maia, vam preparar una festa per celebrar-ho, i per començar, vam tenir la visita de la amona (avia en euskera).

Pel mati vam fer una passejada per la Zurriola i la Parte Vieja, encara que feia molt de fred, uns 2ºC.

A la tarda ens vam reunir uns quants amics i li vam fer molts regals a la Maialen.

Aquest es el megapastís.

I aquest soc jo amb la Maia.

09/12/07 Maialen ¡un any!

09/12/07 Be doncs, sense casi enterar-nos la Maia ha complert un any, ¡que ràpid se m´ha passat!, i que poc hem dormit. Però un sol somriure compensa totes les penúries. Avui no farem ninguna celebració especial, ja que tant la Nere com jo treballem, i queda ajornada pel dimecres, on també hi seran les dos avies i alguns amics mes.

17/11/07 Ibón de Anayet

17/11/07 Feia un parell de mesos que havíem planejat amb el Benji i laMarta fer una excursió aprofitant que jo estava de vacances, i en principi el lloc escollit era fer l´ascensió del Peña Telera. Així doncs, arribat el dia, llevar- se a les tres de la matinada, agafar el cotxe en direcció a la Vall del Tena. A mig camí em truca la Marta i em diu que prefereixen canviar de muntanya, i decidim finalment pujar als Anayet. Total, que un cop a Formigal, comencem a pujar entre els canons de neu artificial, i a la mitja hora ens donem compte de que ens hem equivocat de camí ( mentre jo començo a notar els efectes de la angina que porto a sobre i que creia que no la notaria), rectifiquem i anem en direcció al barranc de Culivillas, als quinze minuts em veig obligat a retirarme, ja no puc mes... Els dic que almenys pugin fins als ibons, mentre jo els esperaré al cotxe. Un desastre.

Aparcament de Formigal

Barranc de Culivillas

La Marta en el Ibon de Anayet, gelat i el Midi al fons

El Benji fent l´indio sobre el riu gelat

11/11/07 Ireber (1202m)

11/11/07 El Ireber esta situat dintre de la vall de Basaburua, una zona bastant amagada de prats verds i de muntanyes modestes en quant a alçada es refereix, i majoritariament son cobertes d´arbres. Per a fer aquesta excursió, he decidit iniciar- la des de el poble de Arrarats, que esta al final d´una carretera comarcal, que surt de la carretera que enllaça el poble de Latasa i el de Lantz.

Doncs començo agafant una pista asfaltada que surt a ma esquerra de l´església. Es una pista que va pujant, passant pel costat de 2 caserios a ma dreta, i que esta rodejat de faigs i castanyers. Hi ha moments en que la pista s´empina bastant, i a la mitja hora, deixant a la dreta unes petites cascades, s´arriba a les campes de Otsola, un extensa i preciosa llanura verda, on hi ha un pal senyalitzador.

A partir d´aquí agafo el sender Gr12 marcat amb les franjes blanques i vermelles que va en direcció oest a traves del prat. Al final d´aquest, i desprès de traspassar una porta metal ica, m´endinso en una gran fageda, el camí puja i a l´estona arribo a una reixa, que al traspasar-la em deixar als peus del Ireber.

Ara nomès em queda pujar per la carena, fins arribar al cim d´aquesta muntanya rocosa.

Des de la cima es veuen unes vistes magnifiques per tots costats, com aquesta de la Serra d´Aralar.

10/11/07 Lekanda (1302m)

10/11/07 El Lekanda es la cota mes alta del Massis karstic de Itxina, que esta enclavat dintre del Parc Natural del Gorbeia. Per a realitzar aquesta excursió he agafat com a punt de partida la Ermita de San Justo, que esta situada a 4 quilometres del poble de Zeanuri, i a la que s´arriba a traves de la carretera comarcal Bi-4523. La ruta comença agafant el cami que surt despres d´una barrera de fusta i que puja directament a traves d´un pinar,

i a la mitja hora arribo a la base del Zanburu (769m), i seguidament agafo el cami que va per l´esquerra rodejant el Zanburu. Als 10 minuts s´arriba a una altre barrera de fusta on hi ha un cartell del Parc Natural del Gorbeia. Passo la barrera, i segueixo el cami que puja a traves d´un bosc de xipresos.

Despres de pujar una bona estona arribo a la pista que ve del Pagomakurre, pista que em porta directament a les Campes d´Arraba, on ignorant el sender que va al Gorbeia, giro a la dreta, directe a la muralla de Itxina,

i un cop alli es puja entre les roques fins arribar al Pas de Arrabatxu. Ara segueixo a ma dreta les marques i fites, i avançant entre faigs i karsts,

s´arriba finalment a la cima rocosa del Lekanda.

05/11/07 Okoro (1259m)

05/11/07 Després de quasi dos mesos sense tocar la muntanya, he tingut la oportunitat de fer una escapada, i quin millor lloc que anar al Baztan, una terra verda i fantàstica, que a mi m´encanta, tant per les seves muntanyes com perquè no em costar gaire temps desplaçarme fins allà.
Aquest cop, he decidit anar a la zona boscosa del Quinto Real, i anar al Okoro, que queda una mica eclipsada perquè esta enmig del Adi i del Saioa, però que val la pena visitar- la. Es pot accedir basicament per dos llocs, per Artesiaga o per Urkiaga, jo he anat pel segon, a traves de la carretera que va del poble navarrès d´Eugi i que va a parar al poble francès d´Aldudes.
Be, des de el port d´Urkiaga s´agafa el camí que esta a ma dreta de la carretera, amb compte de no agafar el camino forestal de Zuraun, sino el de la seva dreta que esta marcat amb les marques blanca i vermella del Gr-12.

A partir d´aquí el camí començar a pujar amb una forta pendent, i anirem sempre paral·lelament a una reixa, i anirem trobant pel camí bastants "palomeras", que son els puestos de caça, en uns deu minuts tindrem que creua la reixa per un pas habilitat,

al cap d´uns 20 minuts més arribarem a la cima del Enekorri (1140m), des d´aquesta zona ja es pot veure mes o menys la resta del camí, que serà anar baixant i pujant un seguit de turons verdosos fins arribar al peu del Artsal (1230m),

des d´aquí, i tal com ensenyo a la foto, es veu darrera l´Artsal i mig envoirat el Okoro.

Finalment, un cop pugem a l´Artsal, on hi ha una bifurcació d´alambrades i un mojón al mig, s´ha d´agafar el camí en direcció oest, baixar a un coll i tornar a pujar fins arribar al Okoro. Llàstima de la boira, que no m´ha deixat veure les vistes.

03/06/07 Peñaforca (2390m)

03/06/07 El Peñaforca es la cota mes alta de la Serra de Alano, i esta situada entre els pics de Lenito i el de Rincón de Alano. Aquesta ruta s´ inicia des de la Selva de Oza, on hi ha un càmping i una gran zona d´aparcament i que esta situada al final de la vall de Hecho, just a 10 km del poble de Siresa.

La pista surt des de el aparcament que esta al costat del pont que creua el riu, en direcció al pas de Estriviella i Peñaforca. Doncs s´agafa la pista en direcció al barranc de Estriviella, una pista que recorre en tot el seu recorregut dins del bosc,
La pista surt des de el aparcament que esta al costat del pont que creua el riu, en direcció al pas de Estriviella i Peñaforca. Doncs s´agafa la pista en direcció al barranc de Estriviella, una pista que recorre en tot el seu recorregut dins del bosc, i que finalment i por un caminet que va ascendint un desnivell d´ uns 500 metres en una zigazaga important fins arribar a l´ alçada d´ una cascada que precedeix a una vall molt bonica que es tanca amb el Rincón de Alano, i del qual s´admiren unes meravelloses vistes, en concret del Castillo d´Acher.
Avancem per la vall fins arribar al encreuament del rierol, i es començar a pujar per una forta pendent i arribar a una altra llanura que precedeix a la pedrera final que porta penosament al coll de Lenito

una pedrera que es fa una mica llarga, però finalment s´arribar al coll que separa el Lenito del Peñaforca. Ja finalment queda l´ ultim tram fins assolir la cima, de la qual s´ admiren unes vistes magnifiques. Aquesta excursió la vaig realitzar amb la Marta i el Benji, els meus germans.

30/09/07 Vull recomanar un llibre

Ahir vaig acabar de llegir aquest llibre, ¡Qué bonitos son los Pirineos!, em va agradar molt, tan per el contingut com per la facilitat per llegir-l´ho.
El llibre tracta de l´experiència viscuda per l´autor, l´Hipolito Maeso, que va fer en poc mes d´un mes un recorregut per tots els 212 tresmils dels Pirineus.

El llibre em sembla que no es troba fàcilment a les llibreries, jo el vaig aconseguir a traves de la
llibreria virtual de www.pirineos3000.com.

26/09/07 Les meves noies

La Nerea i la Maialen, son les dos persones mes importants en la meva vida.

05/09/07 Mendimotxa (1224m)

05/09/07 Despres de quasi dos mesos sense anar a la muntanya, vaig aconseguir un permís especial de 8 hores per part de la Nerea. Que podia fer? Una opciónera fer una excursió pels voltants de Donosti, però no em venia gaire de gust, i vaig recordar que tenia pendent pujar a l´Adartza.

Doncs mans a la feina, vaig calcular i mes o menys entre el viatge en cotxe i la pujada, faria just les vuit hores, aixi doncs només faltava que fes bon temps.Finalment va arribar el dia, i junt a la Yari, la Jenny i la Cuba (que s´havien acoplat a ultima hora) vam anar cap al poble de Luzaide/Valcarlos, amb la mala sort imprevista del trafic que va retardar casi tres quarts el viatge d´anada.Un cop arribats a Luzaide, agafem un camí señalat com Satan Erreka, aquest camí ens porta fins a una carretera que puja fins arribar al Caserio Azoleta, des d´on surt una pista de terra que va bordejant els pics d' Argarai (1233m) i el de Belabieta (1134m)

fins arribar al coll de Usabieta on segueix la pista cap a la vall d´Aldudes.Ara nomès cal seguir el vallat que separa la frontera entre França i Navarra,

pujant per la carena verdosa fins arribar a la cima del Mendimotxa, i vist que no donava temps per arribar al Adartza vam decidir fer una menjada i tornar enrere.

Albako Harria (1074m)

11-07-07 Feia temps que tenia en ment pujar a aquesta muntanya, i desprès d´un infructuós intent a causa de problemes amb el cotxe la setmana passada, ho he tornat a intentar a la següent.
Per pujar a l´ Albako Harria (o Peña de Alba), s´agafa com a punt de partida el poble d ´Elizondo, capital de la bella comarca del Baztan, concretament des de l´església on pugem pel carrer a traves d´unes cases i seguim fins arribar a un primer encreuament que separa la pista i el sender GR-11, on també hi ha un cartell señalant al Collado de Urbillo. A partir d´ ara es va alternant el sender i la pista, passant a la poca estona per al costat de la Ermita de Santa Engràcia. Desprès d´una hora aproximada de recorregut, s´ arriba al coll de Bailei, on hi ha una confluència de camins, per anar a la Peña de Alba s´ha d´agafar el que va per la esquerra, ja que el de la dreta va a Gartzain. Ara toca anar si o si per la pista de terra , una pista que comença a pujar d´ una manera força pronunciada. A mig Camí trobem un cartell que posa Tranpako Iturria, a ma esquerra, Però seguint la pista, a uns cent metres mes endavant trobem una altra font. Seguim la pista fins a arribar quasi al coll de Urbillo,

on hi ha una casa en mig d´una pronunciada corba, i seguidament arribo al coll on hi han unes quantes parades de caçadors. A man esquerra esta situat el Larrabeltzeko Haitzak a la dreta la Peña de Alba, que pujaré directament passant pel bell mig d´ un bosquet, i desprès per una frondosa zona de falgueres,

fins arribar a la rocosa cima, on per culpa de la intensa boira no es pot contemplar la panoràmica . Estic uns deu minuts, menjant un entrepà, i per baixar vaig en direcció al Argibel, en lloc de fer-ho per el mateix Camí, baixant la muntanya en direcció contraria a traves de les roques, i aixi anant borejant per la cresta en direccio a la reixa fronterera, on esta la situada la muga nº128. A partir d´ara giro cap a l´esquerra i amb l´ Argibel al front

segueixo paral·lelament el vallat fins arribar a la base de l´ Argibel, on esta situada la pedra anomenada Arrikulunka, des d´allà es puja al modest Argibel.

Alkurruntz (934m)

17/06/07 L´Alkurruntz es una muntanya característica per la seva forma piramidal, i el seu cim rocós.

Esta situat a prop del port de Otsondo, en la comarca del Baztan. Per ascendir aquesta muntanya vaig utilitzar la ruta mes directa, fàcil i rapida, que es la que surt del coll de Lizarmeaka, que esta just abans d´arribar al port de Otsondo, en un desviament on hi ha un aparcament i una zona d´oci. Des d´aquí es començar a caminar durant uns cinc minuts per la carretera que va en direcció a Etxalar, fins arribar a l´alçada d´on un petit sender començar a pujar molt pronunciadament per la verdosa cresta, sense parar d´ ascendir s´arribar a un promontori rocós que dona pas a un coll on hi han dos mugas que separant les comarques del Baztan i la de Urdazubi.
Seguim pujant en direcció a la rocosa cima, i just abans d´arribar-hi ens topem amb un antic bunker, que te la entrada tapada.

Finalment, en uns 50 metres s´arribar a la cima des d ´on es veuen unes belles vistes de tot el Baztan.

Peña Ezkaurre (2050 m)

12/09/07 La Peña Ezkaurre es una muntanya de les clasiques en el Pirineu Navarro, característica perquè esta separada de les demes i per la seva presencia rocosa e imponent.

L´ inici de l´ascensió esta situat en el coll d´ Argibiela, o també anomenat Paso de los Navarros, que fa muga entre les valls del Roncal i el d´Ansó. El camí comença baixant per la carretera en direcció a Zuriza durant uns pocs metres, fins arribar a un desviament a mà esquerra per un camí marcat amb els colors vermell i blanc del GR11. El camí s´endinsa en un bosc on desprès d´uns deu minuts de caminada mes o menys tranquil·la, comença a augmentar la pendent de manera molt pronunciada a traves de la fageda. Desprès de quasi una hora de una aburrida pujada, s´arriba al coll de Abizondo.

cobert encara d´arbres i girem cap a l´esquerra, al poc sortim del bosc seguint pel cordal, i als pocs metres arribem al inici de la mole caliza, ja en terreny totalment al descobert, y comença la pujada entre les roques, zigzaguejant, fins arribar a l´alçada d´un solitari arbre, la pendent es suavitza una mica, passant pel costat d´ una sima, i en uns cinc minuts aproximadament s´arriba al cim del Ezkaurre,

des d´on tenim unes espectaculars vistes que van del Orhi, fins el Midi. De tornada, agafo el mateix Camí, i just arribar al coll de Abizondo, en lloc de baixar pel Camí anterior, segueixo recte a traves d´un altre Camí, que ens porta fins la base de la Punta Abizondo, d´on desprès d´una petita grimpada arribo a la cima .