27 de setembre 2010

27/09/10 Ivan, de Madrid

27/09/2010 Sempre es diu lo bonic que es retrobar se amb les velles amistats, i jo avui ho tornat a comprovar. A vingut l´Ivan, el madrilenyu, feia temps que no el veia i m´ha fet molta il·lusió, hem recordat els vells i fantàstics temps on ens vam ajuntar una molt bona colla ( Alex, Diego, Koko...). Es molt agradable saber que tens amics, que encara que no us veieu quasi mai, sempre perduren.


18 de setembre 2010

11/09/2010 Regates de la Concha amb el CN Badalona

11/09/10 La setmana passada es van celebrar les Regates de la Concha, les més importants i famoses que hi han. I si be el plat fort son les que participen els homes, per tradició i afició, desde fa tres anys tambè hi participen les noies, i cada cop estan guanyant molts aficionats.
Doncs be, resulta que tambè hi participa el CN Badalona, on hi navega una amiga, la Geno, la cual vaig fer una visita, ja que feia com onze anys que no ens veiem. Van ser un moments de records dels vells temps, ens ho vam passar be. Despres van competir, i van quedar ultimes pero van fer una bona regata.

Vista del moll d´on surten les traineres

El Badalona amb un infiltrat

En ple esforç

Tornant al port






16 de setembre 2010

15/09/2010 Lakora (1877m), disfrutant de Belagoa

15/09/10 Doncs avui he disfrutat de la Vall de Belagoa, amb una ascensió senzillota, pero molt agraida en quan a les panoramiques que he disfrutat. Junt amb la Yari i la Cuba, ens hem arribat fins al coll d´Erraitze, que es troba en la carretera que va d´Isaba al port de la Pedra de San Martin, concretament a uns dos quilometres del Refugi de Belagoa.

En el mateix coll d´Erraitze, es troba la muga fronterera nº256
De la muga ens enfilem direcció oest en busca del sender que ens portara a la carena.

Aqui hem tingut que lligar a la Cuba, sino, pobres ovelles!!

Ara ja veiem el perfil de la carena que farem

Fa un temps espectacular!!

Mirem cap a dalt, i veiem que ens estan vigilant.

A mà dreta tenim la Garganta d´Ehujarre.

Quin bonic contrast de colors!!

Un cop carenem, seguim el sender que bordeja la muntanya per l´esquerra.

Últim tram per arribar al primer dels cims del Lakora.

Foto cimera.

Detall del vertex geodesic.

I desprès ens dirigim a la cima més alta, que tenim davant mateix.

A la que just podem fer una foto rapida a la bústia, ja que estava ple de formigues voladores que literalment ens han fotut fora.

Lakora des de la distancia.

Vistes fantastiques.

Panoramica on es veuen Anie, Añelarra, Petretxema...

Una altra pano de la Serra dels Alanos

I una altra on es veu el Lakora, Lakartxela, Otsogorrigaina...