30 de juny 2011

30/06/2011 127 hores

30/06/11 Acabo de veure la pelicula 127 hores, i la veritat es que m´agradat força, i això que no tenia gaires bones referencies.

"127 hores" narra la història real d´Aron Ralston, un jove aficionat al muntanyisme que fent una excursió en solitari per un canó rocos de Utah, va tenir un accident i va acabar atrapat en una grieta durant cinc dies, prenent finalment la decisió d´amputarse ell mateix el braç que tenia atrapat en una pedra, per tal d´escapar i sobreviure.
L´autentic Ralston va aconseguir superar la traumàtica experiència, i fins i tot va publicar un llibre, "Between a rock and a hard place".

18 de juny 2011

18/06/2011 Records i nostalgies d´Argentina

18/06/11 Quan l´any 97 vaig anar per primer cop a l´Argentina, segur que no pensava que hi tornaria moltes més vegades, doncs alli vaig trobar una gent que hem van acollir com si fos de la familia. Vaig viure dos anys seguits, i junt amb el Leandro vam iniciar l´experiencia de obrir un restaurant a Buenos Aires.

En Leandro em va acollir dins de la seva familia ( que ja es meva, per sempre), com si fos un germà més, fins i tot soc el padrí de una de les seves filles.


I vaig descobrir una manera diferent de gaudir dels amics, on cada dia es junten per fer asados. sopas o simplement estar junts.







En fi, que mai estare prou agraït a tota aquesta gent, i sempre els tinc presents.











12 de juny 2011

12/06/2011 Bùsties en les muntanyes

12/06/11 Una de les coses boniques que te la muntanya es que en la majoria dels cims, ens trobem amb les bùsties, que solen posar el centre excursionista de la zona normalment, i que en cada muntanya són diferents, es pot dir es que els cims son com una exposició de creativitat. Aqui uns exemples...



D´esquerre a dreta: Urepel, Gorostiaran, Oinddi, Treku, Aniè, Palomares, Lakora, Adarraitz i Enaitz.

06 de juny 2011

05/06/2011 La Muela (1055m) i la Peña del Santo (1034m), gaudint del Parc Natural d´Izki

05/06/11 Mica en mica estic aconseguint de fer excursions planejades de fa temps, i aquesta es una d´aquestes. El Parc Natural d´Izki es un dels mes desconeguts d´Euskadi, i tambe un dels mes bonics, almenys per a mi. Es una zona en la que habita una de les mases de marojo (varietat del roure (quercus pyrenaica)) mes grans d´europa, i on hi han unes muntanyes no gaire altes però molt curioses esteticament.

Cal dir que aquest parc esta molt ben cuidat i disposa d´una extensa varietat de senders, molt ben assenyalats. Sens dubte tornare.


Aquesta excursió comença en una area d´esbarjo que hi ha als peus del poble de Korres




Es segueix la pista de terra que surt del aparcament

I despres de creuar un pont, em trobo amb un pal indicador.



Segueixo el sender que va en direcció al Portillo de La Casilla, a mà esquerra.





El camí es comença a endinsar dintre del bosc.



Tot el sender esta senyalitzat amb aquest punt groc.



A mà esquerra es pot observa el Soila, que queda pendent per la proxima.



I al fons, darrera del bosc esta La Muela.



Ara arribo a un altre desvio, cap a la dreta toca.



La veritat es que dona gust caminar sol entre aquests boscos.



Un altre desvio.



Uns arbres molt alts aquests.



Finalment arribo al portillo La Casilla, que separa La Muela (a la foto) i la Peña del Santo.



Primer decideixo pujar la Peña del Santo.



Hi ha un moment en que el camí es bifurca, a l´esquerra va cap a l´ermita de San Roman, i a la dreta cap al cim.



El sender estreny, i vaig borejant les muralles de roca fins arribar a un pas que em permetra arriba a dalt.





La part de dalt te uns penyasegats prou bonics.



I finalment arribo al cim, que te una bústia molt xula.



Foto de rigor.



Panoramica de la Sierra de Kantabria.



I tambe es veu La Muela, proxim objectiu.





Un cop baixo fins al coll, començo a pujar un altre cop.



La veritat es que es tracta d´una pujada bastant suau.



I arribo al cim.



Aqui tambe hi han uns penyasegats de collons.



Detall de la bústia.



Panoramica de la Serra de Kodes, que vaig visitar fa un mes.



Vaig tenir molta sort amb el temps, perque tot just vaig pujar al cotxe, va començar a ploure amb ganes, als vint minuts vaig fer una foto on havia estat hi estava cobert de pluja.