30/06/11 Acabo de veure la pelicula 127 hores, i la veritat es que m´agradat força, i això que no tenia gaires bones referencies.
"127 hores" narra la història real d´Aron Ralston, un jove aficionat al muntanyisme que fent una excursió en solitari per un canó rocos de Utah, va tenir un accident i va acabar atrapat en una grieta durant cinc dies, prenent finalment la decisió d´amputarse ell mateix el braç que tenia atrapat en una pedra, per tal d´escapar i sobreviure.
L´autentic Ralston va aconseguir superar la traumàtica experiència, i fins i tot va publicar un llibre, "Between a rock and a hard place".
30 de juny 2011
18 de juny 2011
18/06/2011 Records i nostalgies d´Argentina
18/06/11 Quan l´any 97 vaig anar per primer cop a l´Argentina, segur que no pensava que hi tornaria moltes més vegades, doncs alli vaig trobar una gent que hem van acollir com si fos de la familia. Vaig viure dos anys seguits, i junt amb el Leandro vam iniciar l´experiencia de obrir un restaurant a Buenos Aires.
En Leandro em va acollir dins de la seva familia ( que ja es meva, per sempre), com si fos un germà més, fins i tot soc el padrí de una de les seves filles.
En Leandro em va acollir dins de la seva familia ( que ja es meva, per sempre), com si fos un germà més, fins i tot soc el padrí de una de les seves filles.
I vaig descobrir una manera diferent de gaudir dels amics, on cada dia es junten per fer asados. sopas o simplement estar junts.
12 de juny 2011
12/06/2011 Bùsties en les muntanyes
12/06/11 Una de les coses boniques que te la muntanya es que en la majoria dels cims, ens trobem amb les bùsties, que solen posar el centre excursionista de la zona normalment, i que en cada muntanya són diferents, es pot dir es que els cims son com una exposició de creativitat. Aqui uns exemples...
D´esquerre a dreta: Urepel, Gorostiaran, Oinddi, Treku, Aniè, Palomares, Lakora, Adarraitz i Enaitz.
D´esquerre a dreta: Urepel, Gorostiaran, Oinddi, Treku, Aniè, Palomares, Lakora, Adarraitz i Enaitz.
06 de juny 2011
05/06/2011 La Muela (1055m) i la Peña del Santo (1034m), gaudint del Parc Natural d´Izki
05/06/11 Mica en mica estic aconseguint de fer excursions planejades de fa temps, i aquesta es una d´aquestes. El Parc Natural d´Izki es un dels mes desconeguts d´Euskadi, i tambe un dels mes bonics, almenys per a mi. Es una zona en la que habita una de les mases de marojo (varietat del roure (quercus pyrenaica)) mes grans d´europa, i on hi han unes muntanyes no gaire altes però molt curioses esteticament.
Cal dir que aquest parc esta molt ben cuidat i disposa d´una extensa varietat de senders, molt ben assenyalats. Sens dubte tornare.
Cal dir que aquest parc esta molt ben cuidat i disposa d´una extensa varietat de senders, molt ben assenyalats. Sens dubte tornare.
Aquesta excursió comença en una area d´esbarjo que hi ha als peus del poble de Korres
Es segueix la pista de terra que surt del aparcament
I despres de creuar un pont, em trobo amb un pal indicador.
I despres de creuar un pont, em trobo amb un pal indicador.
El camí es comença a endinsar dintre del bosc.
Tot el sender esta senyalitzat amb aquest punt groc.
A mà esquerra es pot observa el Soila, que queda pendent per la proxima.
I al fons, darrera del bosc esta La Muela.
Ara arribo a un altre desvio, cap a la dreta toca.
La veritat es que dona gust caminar sol entre aquests boscos.
Un altre desvio.
Uns arbres molt alts aquests.
Finalment arribo al portillo La Casilla, que separa La Muela (a la foto) i la Peña del Santo.
Primer decideixo pujar la Peña del Santo.
Hi ha un moment en que el camí es bifurca, a l´esquerra va cap a l´ermita de San Roman, i a la dreta cap al cim.
El sender estreny, i vaig borejant les muralles de roca fins arribar a un pas que em permetra arriba a dalt.
La part de dalt te uns penyasegats prou bonics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)