25 de juny 2008

25/06/2008 Sarastarri (996m)

25/06/08 I tornem a Aralar, que bonica es aquesta zona, sempre hi han llocs nous per descobrir. Avui he anat al Sarastarri, que esta situat en la part mes occidental de la serra d´Aralar.
I començo des de el port de Lizarrusti, agafant el sender que ens porta al pantà de Lareo passant per el barranc de Lizarrusti.

Passant pel túnel d´Akerreta, i un cop allà s´arribara en deu minuts a Lareo.


Es un pantà artificial, al qual es bordeja fins arribar a un desviament no gaire clar, que m´endinsa en un camí molt esbardissat.


A l´estona s´arriba al peu del Sarastarri, que esta amagat per la maleïda boira. Doncs sols queda pujar.


I arribar a dalt, on no es veu res de res.



25/06/2008 Tretze anys!!!

25/06/08 Just avui fa tretze anys que vaig arribar a Euskadi, vaig venir per a fer unes practiques durant un any, i ja en porto tretze.

He passat de ser un xaval una mica desorientat, a estar casat i amb una filla.


He viscut a Lasarte, a Hernani, a Argentina, a Amara, a Renteria i finalment a Ulia.


He treballat al Berasategi, a Burzako i al Izkiña.


Pero el mes important ha sigut trobar a la Nerea, i junt amb ella, a aparegut la Maialen, lo mes bonic del mon.



04 de juny 2008

02/06/2008 Pelopin (2007m)

02/06/08 Aquesta excursió ha sigut improvisada, tornava de Catalunya cap a casa, i en passar per Sabiñanigo, em vaig dir, "i per que no pujar al Pelopin,que el tinc pendent".
Doncs vaig enfilar cap el port de Cotefablo, d´on surt el sender.

Pujant en zigazaga s´arriba en uns 20 minuts al coll de Cotefablo, i d´aquí a ma esquerre s´encara el cordal.

En arribar al peu de la Peña Ronata, flanquejo aquesta per un camí que porta al Cuello de Otal.

Del Cuello de Otal sols queda fer l´ultima pujada fins al cim del Pelopin.

Des de la cima es veuria la vall d´Ordesa i la Serra de Tendeñera, però els núvols ho han impedit.

03 de juny 2008

01/06/2008 Puigmal (2910m)

01/06/08 Un altre cop ens hem juntat els tres germans, i com comença a ser una tradició hem fet un cim. Inicialment la idea era pujar el Canigó, però les males previsions meteorològiques ens van fer replantejar un viatge tan llarg per a res, i vam decidir pujar una altre muntanya tan carismàtica com el Canigó, el Puigmal.
Vam arribar a Fontalba des de Queralbs, rodejats de boira. Tot i això, vam començar a caminar per un camí ben marcat amb fites.

La pujada era continua en zigazaga fins arribar al coll de la Fontalba, on ja es començava a veure neu.

A partir del coll, la pujada per la carena comença a ascendir amb força, alternant pedra amb bastanta neu.

I finalment arribem al cim del Puigmal, llàstima de la boira que ens impedeix gaudir de les meravelloses vistes de la Vall de Núria.

Les creus estan gelades.