28 de febrer 2009

24/02/2009 Excursió al voltant del Leurtzako Urtegiak

24/02/09 A falta d´un dia per tornar a la rutina de la feina, vaig poder fer un excursió, que en bones condicions (climatològiques), hagués sigut molt maca, però malgrat les bones previsions dels homes/dones del temps, la boira va ser la meva acompanyant durant quasi tot el trajecte.
L´objectiu era pujar a les muntanyes que envolten l´embalse de Leurtza, el Soratxipi (1069m) i el Bonozorrotz (1017m).
Aquest pantà esta situat prop del Baztan i concretament en la vall de Malerreka, i s´arriba des de el petit poble de Urrotz. Esta declarat com a Reserva Natural Recreativa, i a part de ser un lloc preciós, es apte per a fer excursions amb quitxalla, i també esta adaptat per a invidents i disposen d´un sender especial per a gent amb minusvalíes, realitzable amb cadira de rodes.

El camí comença en l´aparcament, al costat de la caseta d´informació

Es va bordejantembals.

Es passa pel costat d´una bucòlica borda.

Desprès d´una mitja hora de pujar s´arriba al PR102 que va en direcció al Bonozorrotz.

La boira ja esta ben present.

I desprès de desviar me del sender, tiro pel dret i ja es veu al fons el Soratxipi.

Bústia del Soratxipi.

Un servidor en la cima.

Seguidament segueixo pel cordal i arribo a un coll on s´agafa el sender d´abans.

I finalment arribo a la segona cima, el Bonozorrotz.

La bústia del Bonozorrotz.

Torno enrere i començo a baixar cap al pantà, hi han llocs amb bastanta neu.

Arribo a un altre coll, on hi ha un indicador que em guia cap a Leurtza.

Finalment arribo al pantà.














17 de febrer 2009

17/02/2009 Alquézar, m´encanta

17/02/09 Aquest darrer cap de setmana, he estat a la Sierra de Guara, i a part de les magnifiques muntanyes, he gaudit d´un poble que m´ha encantat, Alquézar. Tenia referències vagues de que era un poble bonic, però a mi m´ha agradat moltissim.
Alquézar, es un poble mitjeval, on les estrets carrerons donen testimoni d´altres èpoques. El nom del poble ve de Al-Qasr, que vol dir castell, i es testimoni del seu passat àrab.
Destaca sobretot la Colegiata de Santa Maria la Mayor, que data del segle XIII, i que el poble esta penjat pels congostos del riu Vero.
Recomano moltissim la seva visita, jo hi torno segur.
















15 de febrer 2009

14/02/2009 Sierra de Guara

14/02/09 Aquesta es la crònica d´una excursió que primer havia de ser al Bachimala, desprès al Turbón, al Tozal de Guara, i que finalment va ser una excursió per les Crestes del Fragineto, pero que no van decebre gens ni mica. L´Hernan, el Benji i un servidor vam disfrutar de les pedreres, la neu i dels barrancs.
L´itinerari comença prop de l´ermita de San Cosme, als peus del embalse de Vadiello, i desprès d´una equivocació de la ruta (marca de la casa), vam comença a caminar per un sender que ens porta cap al Estrecho de la Predicadera.

La Predicadera esta situat entre dos mallos, i el camí puja per al mig

Hernan i el Benji avançant per la pedrera

Un cop passat aquest tros s´arriba a la mitja hora de comença al pic de Mondinero (1470m).

Des de el Mondinero veiem el imponent Tozal de Guara.

Ara toca baixa cap al coll de Fragineto, no sense tenir alguns "problemillas" amb uns caçadors, que no ens van facilitar gens el trobar el camí, vam perdre ben be tres quarts d´hora.

Un cop superat el coll, comencem a pujar fins arribar a les crestes, on per la seva cara oest son caiguda lliure.

Ja es divisa al fons el pic de Fragineto.


El trio fent cim a les tres hores i mitja de començar. Cal dir que jo vaig arribar ben be deu minuts mes tard que les dues maquinotes, ¡l´edat no perdona, Mateu!

Desprès d´una estona de descansar, menjar i admirar l´espectacular panoràmica, comencem a baixar pel cordal en direcció al coll de Petreñales.

Un cop baixem del coll per dins del barranco de los valles, anem a parar a les Gargantas del Calcón, on el camí s´uneix amb el riu.

Això s´en podria dir barranquisme de baixa intensitat.

Encara que a punt vaig estar de caure a l´aigua, i emportar me al Benji.

Ens vam divertir força, i al menys a mi em va servir per oblidar-me una estona del estat dels meus músculs.

Al sortir del congost, vam seguir pel sender, i vam passar pel costat de l´ermita de la Fabana.

I vam arribar als cotxes, amb els peus ben molls però satisfets de una excursió força interessant.

















03 de febrer 2009

03/02/2009 Sierra de Garobel/Salvada

03/02/09 Desprès de tres mesos de "sequia", he trobat una escletxa de "bon" temps, i he anat a pujar a la Sierra de Garobel/Salvada, una zona preciosa que que m´ha deixat impressionat per la seva bellesa. Aquesta serra separa les províncies de Alava, Biscaia i Burgos, i es característica perquè separa la meseta superior amb uns murs de roca impressionants.
excursió comença al petit poble de Madaria, d´on surt una pista que estava molt fangosa,

que porta fins a una petita explanada i ja tenim davant el Ungino, amb forma de proa de vaixell i a la dreta l´Eskutxi.

Ara el camí comença a pujar amb una forta inclinació.



Al poc que em vaig apropant a la paret, es pot veure clarament un forat que se l´anomena "Ojo del Ungino"



El camí es desvia a ma esquerra i bordejant la muralla en direcció al Portillo de Atatxa.



Arribant al Portillo de Atatxa, un dels pocs passos naturals que hi han.



Un cop passat el portillo em trobo davant l´Ungino.




Abans d´arribar al cim es pot veure la cara interior del Ojo del Ungino.



En la cima del Ungino


La bústia


Un cop surto del Ungino, em trobo amb una cova, on es van trobar vestigis neolítics.


Ara vaig pujant cap al Eskutxi, mirant enrere es pot veure en primer terme l´Ungino i al fons el Tologorri.




Al cap d´una estona s´arriba a un vèrtex geodèsic, encara que aquest no es la cima sinó el vèrtex que es pot veure al fons de la imatge.



La meseta ofereix una imatge preciosa i solitària.


Arribant a la cota mes alta de la serra.


En la cima