30 de setembre 2007

30/09/07 Vull recomanar un llibre

Ahir vaig acabar de llegir aquest llibre, ¡Qué bonitos son los Pirineos!, em va agradar molt, tan per el contingut com per la facilitat per llegir-l´ho.
El llibre tracta de l´experiència viscuda per l´autor, l´Hipolito Maeso, que va fer en poc mes d´un mes un recorregut per tots els 212 tresmils dels Pirineus.


El llibre em sembla que no es troba fàcilment a les llibreries, jo el vaig aconseguir a traves de la
llibreria virtual de www.pirineos3000.com.

26 de setembre 2007

26/09/07 Les meves noies

La Nerea i la Maialen, son les dos persones mes importants en la meva vida.

05/09/07 Mendimotxa (1224m)

05/09/07 Despres de quasi dos mesos sense anar a la muntanya, vaig aconseguir un permís especial de 8 hores per part de la Nerea. Que podia fer? Una opciónera fer una excursió pels voltants de Donosti, però no em venia gaire de gust, i vaig recordar que tenia pendent pujar a l´Adartza.

Doncs mans a la feina, vaig calcular i mes o menys entre el viatge en cotxe i la pujada, faria just les vuit hores, aixi doncs només faltava que fes bon temps.Finalment va arribar el dia, i junt a la Yari, la Jenny i la Cuba (que s´havien acoplat a ultima hora) vam anar cap al poble de Luzaide/Valcarlos, amb la mala sort imprevista del trafic que va retardar casi tres quarts el viatge d´anada.Un cop arribats a Luzaide, agafem un camí señalat com Satan Erreka, aquest camí ens porta fins a una carretera que puja fins arribar al Caserio Azoleta, des d´on surt una pista de terra que va bordejant els pics d' Argarai (1233m) i el de Belabieta (1134m)

fins arribar al coll de Usabieta on segueix la pista cap a la vall d´Aldudes.Ara nomès cal seguir el vallat que separa la frontera entre França i Navarra,

pujant per la carena verdosa fins arribar a la cima del Mendimotxa, i vist que no donava temps per arribar al Adartza vam decidir fer una menjada i tornar enrere.



Albako Harria (1074m)

11-07-07 Feia temps que tenia en ment pujar a aquesta muntanya, i desprès d´un infructuós intent a causa de problemes amb el cotxe la setmana passada, ho he tornat a intentar a la següent.
Per pujar a l´ Albako Harria (o Peña de Alba), s´agafa com a punt de partida el poble d ´Elizondo, capital de la bella comarca del Baztan, concretament des de l´església on pugem pel carrer a traves d´unes cases i seguim fins arribar a un primer encreuament que separa la pista i el sender GR-11, on també hi ha un cartell señalant al Collado de Urbillo. A partir d´ ara es va alternant el sender i la pista, passant a la poca estona per al costat de la Ermita de Santa Engràcia. Desprès d´una hora aproximada de recorregut, s´ arriba al coll de Bailei, on hi ha una confluència de camins, per anar a la Peña de Alba s´ha d´agafar el que va per la esquerra, ja que el de la dreta va a Gartzain. Ara toca anar si o si per la pista de terra , una pista que comença a pujar d´ una manera força pronunciada. A mig Camí trobem un cartell que posa Tranpako Iturria, a ma esquerra, Però seguint la pista, a uns cent metres mes endavant trobem una altra font. Seguim la pista fins a arribar quasi al coll de Urbillo,


on hi ha una casa en mig d´una pronunciada corba, i seguidament arribo al coll on hi han unes quantes parades de caçadors. A man esquerra esta situat el Larrabeltzeko Haitzak a la dreta la Peña de Alba, que pujaré directament passant pel bell mig d´ un bosquet, i desprès per una frondosa zona de falgueres,

fins arribar a la rocosa cima, on per culpa de la intensa boira no es pot contemplar la panoràmica . Estic uns deu minuts, menjant un entrepà, i per baixar vaig en direcció al Argibel, en lloc de fer-ho per el mateix Camí, baixant la muntanya en direcció contraria a traves de les roques, i aixi anant borejant per la cresta en direccio a la reixa fronterera, on esta la situada la muga nº128. A partir d´ara giro cap a l´esquerra i amb l´ Argibel al front

segueixo paral·lelament el vallat fins arribar a la base de l´ Argibel, on esta situada la pedra anomenada Arrikulunka, des d´allà es puja al modest Argibel.



Alkurruntz (934m)

17/06/07 L´Alkurruntz es una muntanya característica per la seva forma piramidal, i el seu cim rocós.

Esta situat a prop del port de Otsondo, en la comarca del Baztan. Per ascendir aquesta muntanya vaig utilitzar la ruta mes directa, fàcil i rapida, que es la que surt del coll de Lizarmeaka, que esta just abans d´arribar al port de Otsondo, en un desviament on hi ha un aparcament i una zona d´oci. Des d´aquí es començar a caminar durant uns cinc minuts per la carretera que va en direcció a Etxalar, fins arribar a l´alçada d´on un petit sender començar a pujar molt pronunciadament per la verdosa cresta, sense parar d´ ascendir s´arribar a un promontori rocós que dona pas a un coll on hi han dos mugas que separant les comarques del Baztan i la de Urdazubi.
Seguim pujant en direcció a la rocosa cima, i just abans d´arribar-hi ens topem amb un antic bunker, que te la entrada tapada.

Finalment, en uns 50 metres s´arribar a la cima des d ´on es veuen unes belles vistes de tot el Baztan.

Peña Ezkaurre (2050 m)

12/09/07 La Peña Ezkaurre es una muntanya de les clasiques en el Pirineu Navarro, característica perquè esta separada de les demes i per la seva presencia rocosa e imponent.

L´ inici de l´ascensió esta situat en el coll d´ Argibiela, o també anomenat Paso de los Navarros, que fa muga entre les valls del Roncal i el d´Ansó. El camí comença baixant per la carretera en direcció a Zuriza durant uns pocs metres, fins arribar a un desviament a mà esquerra per un camí marcat amb els colors vermell i blanc del GR11. El camí s´endinsa en un bosc on desprès d´uns deu minuts de caminada mes o menys tranquil·la, comença a augmentar la pendent de manera molt pronunciada a traves de la fageda. Desprès de quasi una hora de una aburrida pujada, s´arriba al coll de Abizondo.

cobert encara d´arbres i girem cap a l´esquerra, al poc sortim del bosc seguint pel cordal, i als pocs metres arribem al inici de la mole caliza, ja en terreny totalment al descobert, y comença la pujada entre les roques, zigzaguejant, fins arribar a l´alçada d´un solitari arbre, la pendent es suavitza una mica, passant pel costat d´ una sima, i en uns cinc minuts aproximadament s´arriba al cim del Ezkaurre,

des d´on tenim unes espectaculars vistes que van del Orhi, fins el Midi. De tornada, agafo el mateix Camí, i just arribar al coll de Abizondo, en lloc de baixar pel Camí anterior, segueixo recte a traves d´un altre Camí, que ens porta fins la base de la Punta Abizondo, d´on desprès d´una petita grimpada arribo a la cima .