16/04/09 El
Taga es una de les muntanyes que tenia senyalades com a "
maleïdes", i no per la seva
dificultat, que no la te,
sinó perquè de petit, quan anava amb el cau de campaments s´em va resistir un parell de cops, i
això de petit et marca (almenys a mi).
Doncs el passat dijous vaig tenir la oportunitat de pujar en aquest bell cim. Vaig sortir de
Donosti en
direcció Girona, i com que veia que no hi arribava, s´hem van creuar els cables i vaig
desviar me en direcció a Ogassa, on vaig "
mal dormir" al cotxe. I sobre les 5:30 del matí, vaig fer via fins a Sant Martí d´Ogassa, tot just a 6 km d´Ogassa per la pista que va a Ribes de Fresser.
Encara era negra nit,
però amb l´ajuda d´un frontal vaig començar a pujar cap al
Taga.
Del costat de la
església surt una pista ben senyalitzada.
En uns quinze minuts s´arriba a la Font del Freixe, on vaig carregar aigua.
El camí estava mig nevat al principi.
Mica en mica que m´acostava a la Portella d´Ogassa, s´anava aclarint.
Un cop a la Portella, em va rebre la forta
ventisca.
Espectacular!!
Ja es veu la gran creu del
Taga al fons.
A punt d´arribar al cim.
Igual no es pot apreciar
però el vent que feia era
tremendo, un cop feta la foto de rigor m´en vaig anar, del mal que em feia la cara.
Ja baixant, es pot veure la Portella d´Ogassa.
Al fons la Portella.
Ben nevat.
De tornada a la Font del Freixe.
Església de Sant Martí d´Ogassa.
Vista del
Taga des de Sant Martí.