19 d’octubre 2011

19/10/2011 Sierra de Alaitz, cronica d´una excursió inacabada

19/10/11 Abans de sortir de casa, ja es presagiava que igual no era bona idea anar d´excursió, ja que plovia a bots i barrals a Donosti, i les previsions meteorologiques no eren molt alentadores, però les ganes i les poques ocasions que tinc per anar a la muntanya no m´han tirat enrere.
Doncs la intenció era fer una ruta per la Sierra de Alaitz, passant pels pics del Alto de las Cruces (974m), Santa Cruz (1052m) i Alaitz (1162m).



Arribo al poble de Guerendiain, d´on surt la ruta.




Agafo un sender molt tupid d´arbustos, que boreja la falda de la muntanya.



En un clar veig la panoramica que hi ha de la Conca de Pamplona.



El camí puja amb força, ja veig el Santa Cruz davant meu.



Arribo a una bifurcació, giro a l´esquerra cap al Alto de las Cruces, l´altre va cap al coll d´Ezperun.





El tram final pasa per un frondos sender.



Finalment arribo al cim, on no hi ha cap bustia, ni vertex.



Panoramica de la Sierra de Alaitz i on tinc que anar ara.



Panoramica de la Conca de Pamplona, amb un arc de Sant Martí inclòs.



Vista del coll d´Ezperun i el Santa Cruz.



Coll d´Ezperun.



El sender s´introdueix en una fageda, per aquest forat.




Vaig per la fageda.







De cop i volta, començar a ploure i s´em tira la boira a sobre.



Vist que això no millora, decideixo tornar cap al cotxe, i m´estalvio disgustos. Una pena ja que estava disfrutant de l´excursió.




15 d’octubre 2011

14/10/2011 Anakaona folk

14/10/11 Anakaona és un grup de folk especialitzat en ball, amb un repertori variat de temes propis, estàndards i versions. Des d'un jig a una sardana, passant per un vals, una dansa búlgara o un foxtrot. Anakaona va començar a tocar l'any 2000 i des de llavors ha passat per diferents etapes i formacions, amb un llarg currículum d'actuacions. I el mès important es que hi toca el meu gran amic Hernan.
Aqui va un exemple:

08 d’octubre 2011

05/10/2011 Igoin (457m), caminant entre arbustos.

05/10/11 Tenia un parell d´hores lliures, i les he aprofitat per coneixer el cordal d´Igoin, una muntanya amagada entre arbustos i falgueres.



Aixi doncs, m´apropo fins a la zona de Landarbaso, concretament aparco el cotxe al costat de la central electrica.




D´alla surt un camí que puja paral-lel al rierol.




A mà esquerra ja es veu una de les coves d´Aitzbitarte, que ja las vaig visitar fa unes setmanes.

Passo pel costat del pont de fusta, que va cap a les coves mes importants.



I el camí desenboca a una pista de ciment anomenada Bentatxuri bidea.



I vaig pujant fins arribar al caserio Larratz.



Davant del caserio surt un sender, el qual s´ha d´atravessar una porta metalica.



Mentre pujo, l´Aldura em vigila les espatlles.



Arribo fins a un altre caserio anomenat Urdaneta.



A partir d´aqui s´entra en un bosc ple d´arbustos i falgueram.



Començo a pujar pèl bosc.



Hi han alguns rocs prou curiosos, aquest sembla un bunker.



Finalment arribo fins a la carena.



Des d´aqui es pot veure la zona de Donostia, llastima que estar una mica ennuvolat.



El cordal esta ple de grans rocs.



I molts arbustos.



Finalment arribo al cim del Igoin, on hi ha una vertex geodesic i una bùstia.



La bùstia te forma de colom.



Desde el cim la visibilitat es minsa.



Detall del vertex geodesic.



A la hora de tornar, segueixo el cordal quasi fins al final.



I baixo directament per un pinar.



Enmig del pinar hi ha un magnific castanyer.