26 d’octubre 2008

26/10/2008 Barack Obama

26/10/08 No és que sigui partidari dels demòcrates, però molt menys dels republicans.
Espero que Obama sigui el primer president negre d'USA, encara que penso que el fet de que sigui negre és anecdòtic (o hauria de ser-ho). El que és important és que faci fora als republicans del govern, i amb ells un estil de política, que es nociva per a tot el mon.
Si fa vuit anys hagués guanyat l´Al Gore (encara que tampoc m´agrada un pel), segur que el món seria molt millor del llegat que ens deixa en Bush. Ens haguéssim estalviat molta guerra, violència, terrorisme, gana, contaminació... encara que n'haguessim patit igual.
És com canviar pets per merda. Posats a triar em quedo amb els pets demòcrates que si obres la finestra i ventiles una mica encara es pot respirar.

19 d’octubre 2008

19/10/2008 Records musicals (II): E.L.O

19/10/08 Junt amb els Dire Straits, un altre grup que em va enganxar va ser la ELO (Electric Light Orchestra), a casa sempre havia vist els discs que tenia el meu pare i mai els hi havia fet gaire cas, fins que a la Pegaso, no se si era setè o vuitè curs va venir un noi, que es deia Emmanuel (crec? Hernan, ajut...), que em va fer enganxar a la musica de la ELO.
La ELO es va formar a mitjans del 1970 desprès de la disolució del grup "The Move". Tres dels seus músics, Roy Wood, Jeff Lynne y Bev Bevan van decidir formar una altre banda, la ELO.
Aquest grup tenia un estil, que rea una mescla de musica clasica amb el rock, que es va denominar rock sinfonic, on juntaven els sons dels violins amb les guitarres i les bateries, creant un so molt especial.
Aquí deixo un parell d´exemples d´aquest:



15 d’octubre 2008

17/10/2008 Records musicals (I): Dire Straits

17/10/08 Feia temps que volia fer un petit homenatge a la musica que mes m´ha marcat en la vida. I ho volia fer amb imatges o millor algun vídeo, i gracies a l´Anna ( ara be una picada d´ullet) que m´ha guiat en l´objectiu.
I per començar no podien ser uns altres que els Dire Straits.
Grup angles fundada el 1977 pels germans Knopfler, Mark i David, John Illsley i Pick Withers. i que en l´any 1985 amb el disc Brothers in Arms va suposar l´explosió del grup com a fenomen de masses.
Per mala sort o gafe, mai vaig poder veure´ls en directe, mentre els meus amics ho feien, quina ràbia...
Aquí deixo un parell de vídeos, la de Sultans of Swing i Brothers in Arms.




12 d’octubre 2008

24/10/2008 Visita familiar

24/10/08 Aquest dimecres hem tingut la visita del Pol, la Marta i la meva mare, aprofitant que havien estat uns dies als Pirineus, han vingut a Donosti. Fent gala del seu gafe meteorològic, hem gaudit d´un dia gris i plujós ( no esperava menys), però igualment vam disfrutar d´un bon dinar al Dana-Ona a Lasarte i de una tarda de jocs amb la Maialen.