29 de juliol 2011

29/07/2011 Kopakarri (596m), matinant per la muntanya

29/07/11 Avui he fet una excursió atipica, que m´agradat molt de fer-la i que segur que repetire. He començat la ruta de nit, sobre dos quarts de sis, i arribar al cim en el moment que clarejava el dia. Una experiencia nova.
L´objectiu era pujar al Kopakarri, una muntanya molt bonica, separada de Aiako Harriak per la Vall d´Endara. Es tracta d´un pic rocós espectacular que no te el reconeixement que es mereixeria.




Doncs la excursió comença en la Ermita de San Antón, al costat del pantà del mateix nom.




Es creua la carretera i en uns deu metres s´agafa una pista cimentada.

Que porta a un restaurant, i cap al coll de Telleria, on haig d´anar.



Fins al coll el camí es el gr11, amb les marques vermelles i blanques.






Ja es pot veure en sombres el Kopakarri.



Vaig pujant paral-lel a un rierol que anava molt caudalós, gracies a les plujes del juliol.



Un cop arribo al coll, agafo un sender a mà esquerra, ja que a la dreta es va al Agiña.



Desprès de pujar enmig d´un bosc, el bosc desapareix, i entro en una zona de falgueres.



Ja queda poc per arribar.



Al arribar a dalt em reb aquesta noia.



Foto cimera, llastima de nuvols.





Detall de la bùstia del meu club , el Vasco de Camping.



Vista panoramica, de la vall que va a Lesaka.



Vista del pantà de San Antón, i enmig de la boira, Aiako Harria.



Detall de la bùstia.




Ja, baixant el Kopakarri a la dreta i davant Aiako Harriak.



Un altre detall del Kopakarri.



El pantà de San Antón.




27 de juliol 2011

27/07/2011 Pluja, i més pluja...

27/07/11 Sembla mentida que sigui juliol, ja que portem dinou dies de vint-i-sis, que plou aqui a Donosti, i no us cregueu que els altres set dies ha sortit el sol, no, sino que cinc han sigut ennuvolats.
En fi paciència, que es la mare de la ciència.



22 de juliol 2011

21/07/2011 B.B.King a Donosti.

21/07/11 Concert de luxe a Donosti, i gratuit!! Com desde fa uns anys, el Jazzaldia inaugura el festival amb un concert a la platja de la Zurriola obert a tothom, anteriorment va venir el Bob Dylan, la Patti Smith, i aquesta nit he tingut el plaer de veure al rey del Blues, B.B.King, que a la seva edat segueix fent concerts per un tubo. Llastima que el so no era gaire bo, però l´experiencia de veure a un mite de la musica (encara que fa uns anys ja el vaig veure al Grec de Barcelona), be val la pena.



20 de juliol 2011

20/07/2011 Cims i creus

20/07/11 En un post anterior comentava que en una majoria de cims tenen bùsties de diferentes formes i estils, que solen posar normalment centres excursionistes de la zona. Però tambè hi han molts cims que estan coronats per creus. Aqui deixo algunes fotus com a exemple.

De dalt a baix estan les creus del Taga, Pagoeta, Udalatx, Matagalls, Peña del Santo, Aitzkorri, Puigmal, El Escalar i la Cruz del Castillo.

08 de juliol 2011

06/07/2011 Bunaniarri (781m) i Zaria (635m), un breu passeig per la Sierra de Igoin

06/07/11 Tenia un parellhores lliures, i vaig decidir fer una petita excursió prop de casa, tenia anotades els cims del Bunaniarri i Zaria, que encara que no són gaire destacables, be que valien una visita, i a més són cims inclosos dintre del Cataleg de muntanyesEuskal Herria.




Aixi que vaig agafar el cotxe, i en vint minuts em vaig presentar al collUzpudu, en la carretera que va d´Oiartzun a Artikutza.




Segueixo un sender molt evident, que primer puja un turonet, al fons es veu el Bunaniarri.

Miro enrera, i veig el collUzpudu i el Zaria al fons.






Pal indicador en el coll de Kausoro.



En el coll hi ha un cromlech, i poc despres dalt d´un turó, es troba un altre.



A partir d´aqui la pujada s´inclina força.



Arribo al cim, on hi ha un vertex geodesic i una bustia.



Bonica bustia en forma de timbal.



Foto cimera de rigor.





En condicions normals hi haurien unes bones vistes, però el mal temps, nomès em deixa veure Hondarribia i la seva badia.



I entre la boira es divisa Aiako Harriak.



Començo a baixar entre la boira.



I torno al collUzpudu.



Segueixo per un camí herbós, molt suau.



Mirant enrere al fons el Bunianarri.



Em trobo als habitants de la zona.



Miro cap a Donosti, i sembla que esta caient una bona.



I finalment arribo al cim de Zaria, un cim força lleig, amb una caseta que te una antena, un vertex i un parell de busties.



Detall de la bustia.