30 d’abril 2012

22 d’abril 2012

18/04/2012 Trinitat d´Irurzun i el Erga (1088m).

18/04/12 Desprès de pujar la Peña d´Untzue, em queda temps i ganes per a pujar una altre muntanya, així que agafo el cotxe i enfilo cap al poble d´Aguinaga, al costat d´Irurzun, d´on surt una de les rutes mes clasiques per a pujar a l´ermita d la Trinitat i al cim de l´Erga.

Així doncs, començo a caminar des de l´esglesia del poble.



Vista de la bonica església.

Vaig pujant per una pista, es va veient el contorn de la muntanya que pujo.

Arribo a una explanada, i agafo el camí encimentat que puja d´una manera salvatge.

El camí es evident en tot moment, ja que es la que utilitzen per a fer les romeries.

Arribo a un coll herbós.

D´on es veu la ermita al fons a l´esquerre.

Arribant a la Trinitat.

L´entrada te una porta de ferro que espot obrir. Al fons l´ermita i en primer terme l´hospederia.

Bonica ermita, que esta penjada d´un penyasegat.

Panoràmica,a l´equerre la Serra d´Andia, i en primer terme a la dreta l´Erga, on vaig ara.

Detall del Erga.

Apunt d´arribar al cim.

Encara queden clapes de neu.

Foto cimera des de el vèrtex geodèsic.

L´Erga te dos bústies, una en forma de destral,

i l´altre de caserio.

Vista de la Serra d´Aralar.

Uns voltors

21 d’abril 2012

18/04/2012 Peña Untzue, el cim 200

18/04/12 Desprès de quasi be dues setmanes plovent, m´arrisco i m´en vaig cap a Navarra a buscar algun lloc on no plogui, i arribo al poble d´Untzue, dins de la Serra d´Alaitz, on hi ha la Peña Untzue (990m), un muntanya rocosa solitària que destaca perles seves parets. I encara que sembli que tingui un accés complicat, es puja fàcilment.
Vista de la Peña Untzue desde la carretera.


De la part alta del poble surt un camí senyalitzat.


En tot moment tindre la muntanya davant.


En aquesta bifurcació cal agafar el camí de l´esquerre, cap amunt.


El camí esta marcat amb aquest colors.


M´endinso dintre d´un alzinar tupid.

Arribo als peus de la muralla rocosa.


Ara hi han dues opcions, una tira pel dret, passant per un parell de fàcils xemeneies, o per la dreta pel camí que bordeja la roca.


Evidentment es mes divertit pel recte.


Es força estret.


L´últim tram.


Finalment arribo al cim, que suposa el numero 200 de la meva "colecció".


Vista del Txanburu, i del la Higa de monreal al fons.

Hi han un parell de bústies, una.


i dos.


I una darrera vista del poble d´Untzue i la conca de Pamplona.


13 d’abril 2012

13/04/2012 Amistat

13/04/12 "Un germà pot no ser un amic, però un amic serà sempre un germà". Aquesta frase la corroboro al cent per cent, i jo tinc la sort de gaudir de dos grans amics, que encara que la distancia ens separi, jo els considero com a germans, en Ricard i l´Hernan.
Amb ells he conviscut molts anys junts, i moltissimes excursions, aixi com al cole,al agrupament escolta i la UEC, i sempre els tinc presents.


En el Tagamanent,l´any 93, junt amb l´Ivan, la Monica i en Roger.


En el refugi d´Ulldeter cuinant, l´any 93.

Celebrant el Punta Alta, l´any 94.


En el cim dels Encantats, el 94.


En el Montcau, l´any 91



GRACIÈS AMICS



05 d’abril 2012

05/04/2012 Pedraforca, fa 25 anys...

05/04/12 En aquests dies es compleixen 25 anys de la meva primera gran muntanya, el Pedraforca, muntanya mítica, màgica de Catalunya. Que millor que recordar-ho amb les poques fotos que conservo, records imborrables.



Aquesta excursió la vaig fer amb els meus germans, pare i en Canet, el nostre estimat gos, que tambè va fer cim.


Primers trams pel bosc.



Encara quedava una mica de neu.






Vista espectacular de la vall i la pedrera, i el Benji en primer terme.



Pujant cap al coll del Verdet.



Al resguard del vent en el coll.



Les ultimes trepades, el Canet anava ben comode.






Ja queda poc, Marta.



Primer dosmil!!!!