15 d’octubre 2008

17/10/2008 Records musicals (I): Dire Straits

17/10/08 Feia temps que volia fer un petit homenatge a la musica que mes m´ha marcat en la vida. I ho volia fer amb imatges o millor algun vídeo, i gracies a l´Anna ( ara be una picada d´ullet) que m´ha guiat en l´objectiu.
I per començar no podien ser uns altres que els Dire Straits.
Grup angles fundada el 1977 pels germans Knopfler, Mark i David, John Illsley i Pick Withers. i que en l´any 1985 amb el disc Brothers in Arms va suposar l´explosió del grup com a fenomen de masses.
Per mala sort o gafe, mai vaig poder veure´ls en directe, mentre els meus amics ho feien, quina ràbia...
Aquí deixo un parell de vídeos, la de Sultans of Swing i Brothers in Arms.




3 comentaris:

Anna ha dit...

Veig que te n'has sortit amb això dels vídeos. Suposo que un d'aquests amics que va tenir més sort que tu i va veure els Dire Straits en directe és el meu germà. Jo també sóc una mica fan dels Dire Straits... val a dir que una mica per imposició perquè l'habitació del meu germà estava a tocar de la meva i, o escoltava Dire Straits o... hi havia més alternatives? En fi, que la cosa m'ha portat records i les dues peces són magnífiques.

Hernan ha dit...

Ei, Ignasi! El primer video és brutal: els començaments dels Direstraits (que tu i jo ens vam perdre per que teníem apenes 6 anys) són una meravella. És com qualsevol banda de xavals de barri que comencen a tocar (dues guitarres, un baix i una bateria - senzillíssim!) però tenen una màgia impossible d'explicar... Si remenes pel You Tube, hi ha un munt de videos, dels começaments. Un dia m'hi vaig perdre: hi en Knopfler fent trucs amb la guitarra, algunes actuacions tan antigues com aquesta... Una passada! Jo al principi preferia l'etapa Alchemy, Brothers in Arms, etc., quan van afegir teclats, saxo, doble percu, i fins i tot l'etapa Knopfler en solitari, que ha incorporat violins, violes i coses rares com el dobro, etc., però ja fa anys que em vaig convèncer que el millor disc és el primer!

Mateu ha dit...

Hola xaval, tens tota la raó, el primer disc es el millor, el mes autentic, te un so increible.
Salut!!