06 de juny 2011

05/06/2011 La Muela (1055m) i la Peña del Santo (1034m), gaudint del Parc Natural d´Izki

05/06/11 Mica en mica estic aconseguint de fer excursions planejades de fa temps, i aquesta es una d´aquestes. El Parc Natural d´Izki es un dels mes desconeguts d´Euskadi, i tambe un dels mes bonics, almenys per a mi. Es una zona en la que habita una de les mases de marojo (varietat del roure (quercus pyrenaica)) mes grans d´europa, i on hi han unes muntanyes no gaire altes però molt curioses esteticament.

Cal dir que aquest parc esta molt ben cuidat i disposa d´una extensa varietat de senders, molt ben assenyalats. Sens dubte tornare.


Aquesta excursió comença en una area d´esbarjo que hi ha als peus del poble de Korres




Es segueix la pista de terra que surt del aparcament

I despres de creuar un pont, em trobo amb un pal indicador.



Segueixo el sender que va en direcció al Portillo de La Casilla, a mà esquerra.





El camí es comença a endinsar dintre del bosc.



Tot el sender esta senyalitzat amb aquest punt groc.



A mà esquerra es pot observa el Soila, que queda pendent per la proxima.



I al fons, darrera del bosc esta La Muela.



Ara arribo a un altre desvio, cap a la dreta toca.



La veritat es que dona gust caminar sol entre aquests boscos.



Un altre desvio.



Uns arbres molt alts aquests.



Finalment arribo al portillo La Casilla, que separa La Muela (a la foto) i la Peña del Santo.



Primer decideixo pujar la Peña del Santo.



Hi ha un moment en que el camí es bifurca, a l´esquerra va cap a l´ermita de San Roman, i a la dreta cap al cim.



El sender estreny, i vaig borejant les muralles de roca fins arribar a un pas que em permetra arriba a dalt.





La part de dalt te uns penyasegats prou bonics.



I finalment arribo al cim, que te una bústia molt xula.



Foto de rigor.



Panoramica de la Sierra de Kantabria.



I tambe es veu La Muela, proxim objectiu.





Un cop baixo fins al coll, començo a pujar un altre cop.



La veritat es que es tracta d´una pujada bastant suau.



I arribo al cim.



Aqui tambe hi han uns penyasegats de collons.



Detall de la bústia.



Panoramica de la Serra de Kodes, que vaig visitar fa un mes.



Vaig tenir molta sort amb el temps, perque tot just vaig pujar al cotxe, va començar a ploure amb ganes, als vint minuts vaig fer una foto on havia estat hi estava cobert de pluja.




1 comentari:

Maurici Capdet Mateu ha dit...

Una excursió molt bonica, sí senyor. Nosaltres hem deixat aparcades les nostres excursions per Collserola fins que l'okupa surti de la panxota de la Cristina, jeje...

Au, vagi bé!