17/11/07 Ibón de Anayet

17/11/07 Feia un parell de mesos que havíem planejat amb el Benji i laMarta fer una excursió aprofitant que jo estava de vacances, i en principi el lloc escollit era fer l´ascensió del Peña Telera. Així doncs, arribat el dia, llevar- se a les tres de la matinada, agafar el cotxe en direcció a la Vall del Tena. A mig camí em truca la Marta i em diu que prefereixen canviar de muntanya, i decidim finalment pujar als Anayet. Total, que un cop a Formigal, comencem a pujar entre els canons de neu artificial, i a la mitja hora ens donem compte de que ens hem equivocat de camí ( mentre jo començo a notar els efectes de la angina que porto a sobre i que creia que no la notaria), rectifiquem i anem en direcció al barranc de Culivillas, als quinze minuts em veig obligat a retirarme, ja no puc mes... Els dic que almenys pugin fins als ibons, mentre jo els esperaré al cotxe. Un desastre.

Aparcament de Formigal

Barranc de Culivillas

La Marta en el Ibon de Anayet, gelat i el Midi al fons

El Benji fent l´indio sobre el riu gelat

11/11/07 Ireber (1202m)

11/11/07 El Ireber esta situat dintre de la vall de Basaburua, una zona bastant amagada de prats verds i de muntanyes modestes en quant a alçada es refereix, i majoritariament son cobertes d´arbres. Per a fer aquesta excursió, he decidit iniciar- la des de el poble de Arrarats, que esta al final d´una carretera comarcal, que surt de la carretera que enllaça el poble de Latasa i el de Lantz.

Doncs començo agafant una pista asfaltada que surt a ma esquerra de l´església. Es una pista que va pujant, passant pel costat de 2 caserios a ma dreta, i que esta rodejat de faigs i castanyers. Hi ha moments en que la pista s´empina bastant, i a la mitja hora, deixant a la dreta unes petites cascades, s´arriba a les campes de Otsola, un extensa i preciosa llanura verda, on hi ha un pal senyalitzador.

A partir d´aquí agafo el sender Gr12 marcat amb les franjes blanques i vermelles que va en direcció oest a traves del prat. Al final d´aquest, i desprès de traspassar una porta metal ica, m´endinso en una gran fageda, el camí puja i a l´estona arribo a una reixa, que al traspasar-la em deixar als peus del Ireber.

Ara nomès em queda pujar per la carena, fins arribar al cim d´aquesta muntanya rocosa.

Des de la cima es veuen unes vistes magnifiques per tots costats, com aquesta de la Serra d´Aralar.

10/11/07 Lekanda (1302m)

10/11/07 El Lekanda es la cota mes alta del Massis karstic de Itxina, que esta enclavat dintre del Parc Natural del Gorbeia. Per a realitzar aquesta excursió he agafat com a punt de partida la Ermita de San Justo, que esta situada a 4 quilometres del poble de Zeanuri, i a la que s´arriba a traves de la carretera comarcal Bi-4523. La ruta comença agafant el cami que surt despres d´una barrera de fusta i que puja directament a traves d´un pinar,

i a la mitja hora arribo a la base del Zanburu (769m), i seguidament agafo el cami que va per l´esquerra rodejant el Zanburu. Als 10 minuts s´arriba a una altre barrera de fusta on hi ha un cartell del Parc Natural del Gorbeia. Passo la barrera, i segueixo el cami que puja a traves d´un bosc de xipresos.

Despres de pujar una bona estona arribo a la pista que ve del Pagomakurre, pista que em porta directament a les Campes d´Arraba, on ignorant el sender que va al Gorbeia, giro a la dreta, directe a la muralla de Itxina,

i un cop alli es puja entre les roques fins arribar al Pas de Arrabatxu. Ara segueixo a ma dreta les marques i fites, i avançant entre faigs i karsts,

s´arriba finalment a la cima rocosa del Lekanda.

05/11/07 Okoro (1259m)

05/11/07 Després de quasi dos mesos sense tocar la muntanya, he tingut la oportunitat de fer una escapada, i quin millor lloc que anar al Baztan, una terra verda i fantàstica, que a mi m´encanta, tant per les seves muntanyes com perquè no em costar gaire temps desplaçarme fins allà.
Aquest cop, he decidit anar a la zona boscosa del Quinto Real, i anar al Okoro, que queda una mica eclipsada perquè esta enmig del Adi i del Saioa, però que val la pena visitar- la. Es pot accedir basicament per dos llocs, per Artesiaga o per Urkiaga, jo he anat pel segon, a traves de la carretera que va del poble navarrès d´Eugi i que va a parar al poble francès d´Aldudes.
Be, des de el port d´Urkiaga s´agafa el camí que esta a ma dreta de la carretera, amb compte de no agafar el camino forestal de Zuraun, sino el de la seva dreta que esta marcat amb les marques blanca i vermella del Gr-12.

A partir d´aquí el camí començar a pujar amb una forta pendent, i anirem sempre paral·lelament a una reixa, i anirem trobant pel camí bastants "palomeras", que son els puestos de caça, en uns deu minuts tindrem que creua la reixa per un pas habilitat,

al cap d´uns 20 minuts més arribarem a la cima del Enekorri (1140m), des d´aquesta zona ja es pot veure mes o menys la resta del camí, que serà anar baixant i pujant un seguit de turons verdosos fins arribar al peu del Artsal (1230m),

des d´aquí, i tal com ensenyo a la foto, es veu darrera l´Artsal i mig envoirat el Okoro.

Finalment, un cop pugem a l´Artsal, on hi ha una bifurcació d´alambrades i un mojón al mig, s´ha d´agafar el camí en direcció oest, baixar a un coll i tornar a pujar fins arribar al Okoro. Llàstima de la boira, que no m´ha deixat veure les vistes.