24/04/2009 Cuculo (1549m)

24/04/09 Desprès d´uns dies horribles a terres catalanes, al tornar cap a casa, vaig fer un stop necessari per descarregar emocions i males vibracions. I com no podia ser d´una altra manera, la muntanya es la millor recepta, per a poder "oblidar-me" de tot.
Doncs, un cop passat Jaca, vaig arribar al desviament que va cap a San Juan de la Peña, i un cop passat Santa Cruz de la Serós, a uns tres kilometros vaig aparcar el coche, just al costat d´on surt un camí que va al monte Cuculo (1549m).

El camí surt just darrera del coche.

Al principi el camí s´endinsa a traves d´un pinar.

A mà esquerra es poden veure les parets de roca, a l´altre costat esta San Juan de la Peña.

S´ha d´atravessar un rierol.

Per on es puja es diu barranco de Carbonera.

Ara el bosc cambia, i s´entra en una fageda.

En menys d´una hora s´arriba a una explanada verdosa, i tot seguit al coll.

En el coll hi ha un indicador, a mà dreta es va cap al Cuculo, a mà esquerra, cap a l´ermita de San Salvador.

Mentre vaig pujant, deixo a l´esquena Sant Salvador.

Ara ja es veu el Cuculo, el de mes a l´esquerra.

A la cima.

Magnifiques vistes dels Pirineus.

I de la comarca de la Jacetania.

23/04/2009 Sant Jordi 1989-2009

23/04/09 Avui fa vint anys (com passa el temps!!), que un noi inconscient i eixalabrat (un servidor) se li van acabar les ganes d´anar a manifestacions u altres accions reivindicatives. I per que? doncs perqué vaig rebre una bona ració d´osties dels nacionals, junt amb una estada gratuïta durant tres dies, que em van calmar l´esperit lluitador independentista.

Com mostra la foto, vaig tenir el meu moment de gloria.

21/04/2009 Al meu pare

Saps,

el gerani ha florit

a casa meva.

Saps,

que cada matí

l´amor es lleva.

Saps,

les llàgrimes, el temps

les arrossega.

Saps,

després de l´hivern

neix la primavera.

Saps,

s´ha perdut la teva olor

i no recordo ni el color

d´aquells ulls

que tan em varen mirar...

Quan el meu cos lligaves amb les teves mans

i jo era un infant.

Quan en sentir-te aprop en arribar la nit

em feia petit.

Saps,

ja torno a riure amb

qualsevol cosa.

Saps,

avui els teus records

no em fan cap nosa.

Joan Manuel Serrat (1969)

16/04/2009 Taga (2035m)

16/04/09 El Taga es una de les muntanyes que tenia senyalades com a "maleïdes", i no per la seva dificultat, que no la te, sinó perquè de petit, quan anava amb el cau de campaments s´em va resistir un parell de cops, i això de petit et marca (almenys a mi).
Doncs el passat dijous vaig tenir la oportunitat de pujar en aquest bell cim. Vaig sortir de Donosti en direcció Girona, i com que veia que no hi arribava, s´hem van creuar els cables i vaig desviar me en direcció a Ogassa, on vaig "mal dormir" al cotxe. I sobre les 5:30 del matí, vaig fer via fins a Sant Martí d´Ogassa, tot just a 6 km d´Ogassa per la pista que va a Ribes de Fresser.
Encara era negra nit, però amb l´ajuda d´un frontal vaig començar a pujar cap al Taga.

Del costat de la església surt una pista ben senyalitzada.

En uns quinze minuts s´arriba a la Font del Freixe, on vaig carregar aigua.

El camí estava mig nevat al principi.

Mica en mica que m´acostava a la Portella d´Ogassa, s´anava aclarint.

Un cop a la Portella, em va rebre la forta ventisca.

Espectacular!!

Ja es veu la gran creu del Taga al fons.

A punt d´arribar al cim.

Igual no es pot apreciar però el vent que feia era tremendo, un cop feta la foto de rigor m´en vaig anar, del mal que em feia la cara.

Ja baixant, es pot veure la Portella d´Ogassa.

Al fons la Portella.

Ben nevat.

De tornada a la Font del Freixe.

Església de Sant Martí d´Ogassa.

Vista del Taga des de Sant Martí.

08/04/2009 Pusilibro (1595m)

08/04/09 De tornada a Donosti despres d´un viatge llampec a Girona, vaig fer una aturada marca de la casa, per a fer una mini excursió, en aquest cas al Pusilibro o Puchilibro (1595m), una muntanya que esta situada en la Sierra de Loarre.
Per començar la ruta vaig anar fins al bonic castell de Loarre, famos perque ha sortit en algunes pelis, i tambe per que no dir-ho, es bonic. Doncs be, un cop s´arriba al castell,

s´ha d´agafar un sender que surt del aparcament del castell

Enrrere queda l´espectacular castell

Un cop s´entra en un pinar hem trobo amb la primera bifurcació.

Mentre es va agafant altura, i amb el magnific dia que fa, les vistes es començen a extendre.

En un petit clar ja es pot veure el cim.

Al cap d´una estona s´arriba a una pista forestal, que s´ha de recorrer uns cent metres, per tornar a girar a l´esquerre pel cami marcat.

Rapidament s´arriba a un petit coll, i d´alla es començar a remontar una cresta, facileta.

Pujant la cresta.

Ja les vistes de Loarre i de la Hoya de Huesca son esplendides.

S´arriba a un coll on hi ha un pal senyalitzador, s´ha de seguint pujant, queden 500 metres per arribar a la cima.

Ja es veu el vertex cimer.

Un servidor al Pusilibro.

El Pirineu

Bustia del Pusiibro.