28/11/2009 Montserrat

De camí cap a casa, Montserrat s´hem va acomiadar amb aquesta postal.

15/11/2009 Un passeig pels Cingles de Gallifa

15/11/09 En aquesta ressenya proposo una ascensió pel camí dels Feliuans, que és l'itinerari més típic i ben senyalitzat cap al cim, i que es molt adequat per a fer amb quitxalla i família. En aquest cas vam fer- ho la Marta, el Pol i jo.

Aquesta es la muntanya on pujarem.

En el km 12,5 de la carretera que va de Sant Feliu de Codines i Gallifa, surt una pista que va al Mas de la Roca, i que esta senyalat.

Es segueix la pista fins a una bifurcació, a l´esquerra es va cap al mas, cal agafar el de la dreta, que esta senyalitzat amb marques grogues i verdes.

Als dos minuts hi ha una altre bifurcació, i tal com senyala en Pol, seguirem el de la dreta.

Es creua la riera de la Roca, i ens endinsem en el bosc.

Per moments el camí es fa molt estret.

El camí esta ben senyalitzat, no hi ha pèrdua.

S´arriba al collet de la Pedra, on hi ha una valla metílica.

S´arriba al rato al coll de Sant Sadurní, aquí cal atravessar una pista forestal, i el camí s´enfilara cap a l´ermita.

Des d´aquí nomes queda pujar directament, sense senyalitzacions.

Fins arribar a l´ermita de Sant Sadurní de Gallifa

Des d´on es gaudeixen unes magnifiques vistes del Moianes.

Panoràmica.

14/11/2009 Ca l' Amador

14/11/09 Desprès de tirar me cinc horetes caminant, hi havien ganes de menjar, i vaig recordar que el Diego (un company que ens vam conèixer al Berasategi) tenia un restaurant a Josa del Cadí, i sempre el tenia pendent per anar-hi. Així que vaig anar fins a Josa, un poblet molt petit i tranquil. Ca l´Amador esta enmig del poble i a part del restaurant te també una casa rural en las que el Diego ofereix dues habitacions.

Entrada de Ca l´Amador


En aquesta terrassa quan fa bon temps l´aprofiten per a donar menjars.

En Diego la veritat es que es va portar molt be i em va oferir una menjada espectacular, primer amb un saltejat de bolets collits per ell mateix.

Desprès va tocar unes Sardines amb Mel i Mató (estaven tant bones que no em va donar temps a fer la foto) i seguidament un Carpaccio de Peus de Porc, formatge d´Ossera i gambes saltejades. Espectacular!!!

I per rematar l´assumpte em va treure Cua de Bou amb Camagrocs, boníssim.

Tot això va acabar amb un Iogurt d´Ovella amb melmelada de Saüc.

Foto amb el chef, un tiu collonut. Gracies Diego!!!!

Josa del Cadí.

14/11/2009 Comabona (2547m)

14/11/09 Un altre cop torno al Massís del Pedraforca, un lloc on mai em cansaré d´anar. Encara que aquesta vegada no hi pujaré sinó que trio el Comabona, una muntanya germana dins de la Serra del Cadi.
Arribo molt d´hora al Mirador de Gresolet, mes que res perquè no sabia segur si la pista que porta al Collell estava tancada, però al veure que no ho estava pujo amb el cotxe i així m´estalvio una hora de caminata aburrida.

Deixo el cotxe al Collell, no hi ha gaire neu, malgrat les nevades del cap de setmana anterior.

Vista de la pista que ve del Mirador del Gresolet.

Ara començo a caminar en direcció al Pla de les Bassotes, on fa anys hi fèiem acampada amb la família.

Del pla hi ha un indicador que senyala el camí que va en direcció al Comabona per la Serra Pedregosa.

Travesso el Prat Socarrat.

Al fons esta el Pic de la Costa Cabirolera.

Estic vigilat per un cabirol.

Arribo a la zona mes alta de la Serra Pedregosa.

I ara vaig en direcció al Pas dels Gosolans.

Al que hi arribo al cap d´una estona.

Cartell indicador.

Des d´aquesta vertent molt esquerpada es pot veure el refugi de Prat d´Agulló.

Hi han unes canals impresionants.

Sols quedar remuntar la carena i al fons es veu ja el Comabona.

Cim amb el Pirineus de fons.

Foto obligatòria.

Panoràmica

Finalment al tornar cap al Collell, faig una parada on estan les cendres del meu pare.