29/06/2010 Pujada a Jaizkibel (547m)

29/06/10 Seguint els model de les ultimes excusions (o sigui prop de casa i no gaire llargues), avui he pogut pujar a Jaizkibel (547m) desde el bonic poble de Pasai Donibane. Es diu que aquesta muntanya es l´inici dels Pirineus, es tracta d´una cadena costera que va desde Pasaia fins al Cabo de Higuer.
Doncs be, la ruta comença en el bonic carrer que travessa el casc antic del poble.

El carrer passa per varis passos coberts.

Al fons, de color mig rosa es veu la Basilica de Bonanza, que es d´on surt el camí.

S´agafenunes escales que pujen, entre caserios.

Despres depujar una bona estona, hem s´ha de seguir la carretera durant un quilometre mes o menys.

Fins arribar a un desvio, marcat amb un pal indicador.

Avanço entre un pinar, en direcció a la primera torre.

La carena esta presidida per tres torres vigia, construides durant les guerres carlistes.

Arribo a la primera d´elles.

Segueixo el camí, ara cobert d´arbustos, al final es veu Jaizkibel.

Despres d´uns vint minuts ja es veu la segona torre.

Tot el sender esta perfectament indicat.

Poc a poc em vaig apropant.

I arribo a la tercera torre, que es la que esta en pitjor estat.

Ara, ja casi a dalt, puc veure el recorregut fet, he assenyalat les tres torres.

Jaizkibel esta coronat per unes lletges instalacions de comunicacions, que haig de superar.

Finalment arribo al vertex geodesic de Jaizkibel.

Detall de les busties.

De tornada, m´ha vingut la boira de cop!!!

26/06/2010 Le Petit Train de la Rhune

26/06/10 Si es vol fer una excursió amb quitxalla, una bona solució es anar al monte Larrun (905m), pujant amb el seu tren cremallera. I aixi ho vaig fer la semana passada.
El tren de Larrun funciona desde l´any 1923 despres de decades de plans i obres. Avui es un dels tres trens cremallera que funcionen a França. Durant la seva historia a estat modernitzat i els seus serveis ampliats, pero s´han conservat tots els detalls del principi. Desde la cima del Larrun es poden veure unes magnifiques panoramiques de les muntanyes d´Euskadi, i del Mar Cantabric.
El trajecte dura 35 minuts, i per mi lo pitjor es la humanització (inevitable) de la cima, on hi han restaurants, i botigues de souvenirs.

Estació del Col de Sant Ignace, des d´on surt el tren cremallera

El tren passa i pujar enmig de la vegetació.

Es una zona on hi han moltes pottokas, cavall tipic basc.

Al fons la costa cantabrica.

Taula d´observació que hi ha a la cima.

13/06/2010 Ruta circular a Ulia

13/06/10 Despres d´un temps d´inactivitat, començo a funcionar, i avui he pogut fer una excursioneta, senzilla per moure una mica les cames, que estaven una mica encartonades.
La primera intenció era pujar a Jaizkibel desde Pasai Donibane per les torres, pero en veure que la boira cobria la majoria de la muntanya, he optat per fer una circular a Ulia, que no te rés a envejar.

Començo l´excursió desde el passeig Ulia

Passo pel costat del restaurant Mirador de Ulia

I al arribar a una corva molt pronunciada, s´haurar de baixar per un caminet que hem portar al sender que es veu abaix.

Ara haig de desviar-me a l´esquerra, pel sender del litoral, marcat amb la marca groga.

El camí passa entre els arbres.

La punta del Mompas

Passant per la font de la Kutralla.

En aquest moment el sender del litoral s´uneix amb el gr 121, i despres d´una estona, el camí tornar a dividir-se, i giro a l´esquerra.

Es poden observar unes roques ben curioses, molt significatives d´aquesta zona.

Des d´aqui es pot veure al fons el Faro de la Plata, i darrera esta, encara que no es vegi, el monte Jaizkibel.

Més formes geologiques

Per aqui transcorre el camí.

Hi han uns penyasegats ben macos.

La cala d´Ilurgita.

Tambè passo pel costat de dos acueductes.

Aquesta es la font dels Inglesos, ben aprop del Far de la Plata.

Far de la Plata.

Senyalització en el Far de la Plata.

Ja es veu la badia de Pasaia.

Passant pel costat del Far de Senekozuloa.

Del far unes escales baixen cap a la bocana del portDetall del principi del port.

Arribant al poble de San Pedro.