23 de febrer 2011
23/02/2011 Fa uns 25 anys...
23/02/11 Una amiga, la Montse, m´ha fet arribar unes fotos de quan anavem a la muntanya amb els escoltes, fa uns 25 anys mes o menys. Recordo que aquella época, vaig aprendre molt i vaig fer unes amistats que encara perduren, i vaig aprendre a estimar la muntanya.
07 de febrer 2011
07/02/2011 Descobrint el Parc Natural de Pagoeta
07/02/11 Avui toca descobrir un parc natural que tinc ben a prop de casa i que mai l´havia visitat, Pagoeta. Situat dintre del Massís del Hernio, es pot accedir normalment desde Zarautz o del poble de Aia. La excursió que realitzare surt d´Aia i pujare als diversos cims que te la muntanya (Murugil (714m), Urruztumeko Punta (678m), Pagoeta Kurutzeko (676m) i Olarteta (712m), i tambe passare per alguns restes megalitics
Creuo la carretera i agafo una pista de ciment on hi ha un cartell que diu Pagoeta.
Passo pel costat d´un cartell informatiu.
El camí puja, fa un temps que sembla estiu.
Arribo a una cruïlla, i segueixo el camí de l´esquerre .
Mentre pujo deixo enrere Aia.
Deixo a mà esquerre el Túmulo de Arrieta.
Haig d´atravessar un parell de portes com aquesta.
Per enllaçar amb aquesta pista.
Una pista que em porta directament a la zona superior de Pagoeta, un terreny relativament pla, cobert de verds prats. Accedeixo directament al Murugil,el cim més alt.
Foto cimera amb Izarraitz al fons.
El Massís del Izarraitz
Ara baixo en direcció al Urruztumeko Punta.
Al que arribo en cinc minuts.
D´aqui baixo fins al refugi d´Urruztume, que queda enmig de les dues cimes.
Només quedar pujar una miqueta més per arribar a la Creu de Pagoeta, el cim més popular de la muntanya.
Esta coronat per una gran creu.
Ara baixo pel Via Crucis, format per unes dotze creus com aquestes.
Per tornar a pujar en direcció SE, cap a la ultima cima del dia, Olarteta.
Vista del Hernio.
Només quedar atravessar aquests prats.
I finalment arribo a Olarteta.
Al costat diu que hi ha un dolmen.
Sols queda baixar fins al poble de Aia.
L´excursió comença desde el parking que hi ha a l´entrada del poble, atravessant els carrerons fins a arribar a la carretera que va a Asteasu.
Creuo la carretera i agafo una pista de ciment on hi ha un cartell que diu Pagoeta.
Passo pel costat d´un cartell informatiu.
El camí puja, fa un temps que sembla estiu.
Arribo a una cruïlla, i segueixo el camí de l´esquerre .
Mentre pujo deixo enrere Aia.
Deixo a mà esquerre el Túmulo de Arrieta.
Haig d´atravessar un parell de portes com aquesta.
Per enllaçar amb aquesta pista.
Una pista que em porta directament a la zona superior de Pagoeta, un terreny relativament pla, cobert de verds prats. Accedeixo directament al Murugil,el cim més alt.
Foto cimera amb Izarraitz al fons.
El Massís del Izarraitz
Ara baixo en direcció al Urruztumeko Punta.
Al que arribo en cinc minuts.
D´aqui baixo fins al refugi d´Urruztume, que queda enmig de les dues cimes.
Només quedar pujar una miqueta més per arribar a la Creu de Pagoeta, el cim més popular de la muntanya.
Esta coronat per una gran creu.
Ara baixo pel Via Crucis, format per unes dotze creus com aquestes.
Per tornar a pujar en direcció SE, cap a la ultima cima del dia, Olarteta.
Vista del Hernio.
Només quedar atravessar aquests prats.
I finalment arribo a Olarteta.
Al costat diu que hi ha un dolmen.
Sols queda baixar fins al poble de Aia.
01 de febrer 2011
31/01/2011 Andatza (562m), una muntanya molt humanitzada
31/01/11 Aquest any he decidit descobrir les muntanyes que tinc més a prop, sobretot de Gipuzkoa, ja que no tinc moltes possibilats de fer llargs desplaçaments.
Avui, he pujat al Andatza, una muntanya situada al poble d´Usurbil, però que abarca tambè els pobles de Zubieta, Zizurkil i Aia, i que te una gran presencia de restes megalitiques.
De l´ermita surt una pista asfaltada que en un principi va entre prats verds.
La pista puja amb força, enrrera queda l´ermita.
En una mitja hora, arribo fins al caserio Puele Berri, a partir d´aqui comença un camí de terra.
En cinc minuts, hi ha una bifurcació, agafo la pista que va a la dreta.
Despres d´uns deu minuts per la pista, arribo a una altra bifurcació, haig de girar cap a un sender marcat amb els colors blanc i vermelles.
Aquest tram esta cremat, m´imagino que seria a l´estiu.
Arribo a un altre encreaument de camins, segueixo el GR, que coincideix amb el Camí de Santiago.
En un quart d´hora de pujada entre pins, arribo a la carena de la muntanya, el camí s´aplana una mica.
Arribo a l´alçada d´un refugi.
Del refugi, ja es veu l´ultim tram de la pujada.
El cim te un parell d´antenes, un vertex geodesic, una bustia i un petit refugi.
Detall de la bustia.
Foto cimera.
Avui, he pujat al Andatza, una muntanya situada al poble d´Usurbil, però que abarca tambè els pobles de Zubieta, Zizurkil i Aia, i que te una gran presencia de restes megalitiques.
L´excursió comença desde l´ermita de San Esteban de Urdiaga, en el poble d´Usurbil, el temps esta molt gris i lleig.
De l´ermita surt una pista asfaltada que en un principi va entre prats verds.
La pista puja amb força, enrrera queda l´ermita.
En una mitja hora, arribo fins al caserio Puele Berri, a partir d´aqui comença un camí de terra.
En cinc minuts, hi ha una bifurcació, agafo la pista que va a la dreta.
Despres d´uns deu minuts per la pista, arribo a una altra bifurcació, haig de girar cap a un sender marcat amb els colors blanc i vermelles.
Aquest tram esta cremat, m´imagino que seria a l´estiu.
Arribo a un altre encreaument de camins, segueixo el GR, que coincideix amb el Camí de Santiago.
En un quart d´hora de pujada entre pins, arribo a la carena de la muntanya, el camí s´aplana una mica.
Arribo a l´alçada d´un refugi.
Del refugi, ja es veu l´ultim tram de la pujada.
El cim te un parell d´antenes, un vertex geodesic, una bustia i un petit refugi.
Detall de la bustia.
Foto cimera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)