15/11/2010 Beloki (1271m) i Tturtturre (1282m), gaudint de la Sierra d´Aralar

15/11/10 Desprès de dos mesos d´inactivitat, he tingut la posibilitat de fer una excursioneta bastant chula i senzilla (ja que el meu estat físic no es gaire fort). El lloc escollit ha estat la magnifica Serra d´Aralar, que ademes a la tardor augmenta la seva bellesa natural.
Per pujar al Beloki, he agafat la carretera que surt de Lekunberri en direcció a San Miguel de Aralar, i a uns metres abans d´arribar al km 10, aparco el cotxe i agafo una pista, primer atravessant una porta metalica.

Aquesta pista es utilitzada pels pastors, per anar cap a les bordes d´Eztzantza.

Passo per un pal indicador

Al final, la pista arriba al coll d´Atakaxar, on estan les bordes d´Etzantza (al fons de la foto).

Just davant queda el Beloki.

Pujant per la suau pendent, darrera queden les bordes.

Arribo al coll, i nomes queda deixar el sender, i pujar directe per l´herba cap al cim.

Ja veig el cim.

Detall de la bústia cimera.

Foto oficial d´un servidor al Beloki.

Una foto panoràmica

Ara el pròxim objectiu es el Tturtturre, que es la muntanya punxeguda que tinc davant.

Com que no veig un camí clar, doncs vaig en línia recta, i sense cap problema arribo als peus de la muntanya.

I es tracta de pujar directament.

I amb poca estona, ja veig el cim.

La bústia, amb les Malloas darrere

Foto cimera.

Vistes de les Malloas, espectacular.

Ja de tornada, es poden admirar els colors de la tardor.

En les campes, les pottokes son les reines.

I lo que va començar amb un temps gris, vaig passar al sol , i vaig acabar baixant amb aiguaneu.

26/10/2010 Quins pebrots!!!!!!!

27/09/10 Ivan, de Madrid

27/09/2010 Sempre es diu lo bonic que es retrobar se amb les velles amistats, i jo avui ho tornat a comprovar. A vingut l´Ivan, el madrilenyu, feia temps que no el veia i m´ha fet molta il·lusió, hem recordat els vells i fantàstics temps on ens vam ajuntar una molt bona colla ( Alex, Diego, Koko...). Es molt agradable saber que tens amics, que encara que no us veieu quasi mai, sempre perduren.

11/09/2010 Regates de la Concha amb el CN Badalona

11/09/10 La setmana passada es van celebrar les Regates de la Concha, les més importants i famoses que hi han. I si be el plat fort son les que participen els homes, per tradició i afició, desde fa tres anys tambè hi participen les noies, i cada cop estan guanyant molts aficionats.
Doncs be, resulta que tambè hi participa el CN Badalona, on hi navega una amiga, la Geno, la cual vaig fer una visita, ja que feia com onze anys que no ens veiem. Van ser un moments de records dels vells temps, ens ho vam passar be. Despres van competir, i van quedar ultimes pero van fer una bona regata.

Vista del moll d´on surten les traineres

El Badalona amb un infiltrat

En ple esforç

Tornant al port

15/09/2010 Lakora (1877m), disfrutant de Belagoa

15/09/10 Doncs avui he disfrutat de la Vall de Belagoa, amb una ascensió senzillota, pero molt agraida en quan a les panoramiques que he disfrutat. Junt amb la Yari i la Cuba, ens hem arribat fins al coll d´Erraitze, que es troba en la carretera que va d´Isaba al port de la Pedra de San Martin, concretament a uns dos quilometres del Refugi de Belagoa.

En el mateix coll d´Erraitze, es troba la muga fronterera nº256

De la muga ens enfilem direcció oest en busca del sender que ens portara a la carena.

Aqui hem tingut que lligar a la Cuba, sino, pobres ovelles!!

Ara ja veiem el perfil de la carena que farem

Fa un temps espectacular!!

Mirem cap a dalt, i veiem que ens estan vigilant.

A mà dreta tenim la Garganta d´Ehujarre.

Quin bonic contrast de colors!!

Un cop carenem, seguim el sender que bordeja la muntanya per l´esquerra.

Últim tram per arribar al primer dels cims del Lakora.

Foto cimera.

Detall del vertex geodesic.

I desprès ens dirigim a la cima més alta, que tenim davant mateix.

A la que just podem fer una foto rapida a la bústia, ja que estava ple de formigues voladores que literalment ens han fotut fora.

Lakora des de la distancia.

Vistes fantastiques.

Panoramica on es veuen Anie, Añelarra, Petretxema...

Una altra pano de la Serra dels Alanos

I una altra on es veu el Lakora, Lakartxela, Otsogorrigaina...

11/08/2010 Mugarra (964m), muntanya de voltors.

11/08/10 Aquesta vegada he escollit pujar el Mugarra, situat en la Serra d´Aramotz, en les Penyes del Duranguesado. Es una muntanya que destaca pel seu perfil escarpat, on destaca la pared del sur, que esta plena de coves, i es la zona on hi ha la colonia mes gran de voltors de Biscaia.
La excursió en aquest cas la iniciarem (jo, la Yari i la Cuba) desde el poble de Mañaria, situat entre Durango i el Santuari d´Urkiola.

Deixem el coche en un parking, i ens encaminem cap a l´esglesia del poble, d´ons´agafa el carrer d´Andra Mari.

S´ha de seguir el carrer fins arribar a un desviament i girar a la dreta per una pista ben marcada.

Aquesta pista al principi asfaltada, esta construida per accedir a les canteres que destrossen la muntanya.

Però abans girarem a la dreta, tal com ens diu la senyal.

Ara la pista, ja de terra, puja bordejant les muralles del Mugarra.

On ja es veuen les coves.

La Cuba a trobat lasolució per passar menys calor.

Finalment s´arriba al coll de Mugarrikolanda.

Del coll s´agafa un sender que remonta el prat, fins arribar a les roques.

Un cop a les roques s´ha d´ascendir el camí ben marcat,

Es creua una fageda.

I finalment arribem a la carena, nomes queden uns metres per assolir la cima.

Al cim

Panoramica, on es veuen l´Anboto i l´Udalatx entre d´altres.