27/01/2011 Oindi (545m), passejant entre restes megalitiques.

27/01/11 Avui tenia unes tres hores lliures, i he aprofitat per fer un passeig per una de les zones on hi han mes monuments megalitics d´Euskadi, el cordal Adarra - Mandoegi. I he escollit pujar l´Oindi (545m), el cim mes septentrional de la serralada. Es diu que es la copia en miniatura del Adarra, ja que tenen la mateixa forma, pero en petita escala.

L´excursió comença desde la sidreria Besabi, on hi ha un cami, amb un panell d´informació dels monuments megalitics de la zona.

Es tracta d´una pista de terra, que puja suaument entre caserios de la zona.

En 20 min s´arriba al coll de Zulueta.

Desde el coll, es pot seguir la pista que porta fins al coll de Ponzotarri, pero jo prefereixo pujar pel turó de Zorrotzarri (417m).

Turó de Zorrotzarri

Desde aquest turó ja veig clarament l´Oindi, amb el caracteristic tallafocs.

Baixo del turó fins al coll de Ponzotarri, on hi ha un dolmen.

Ara toca pujar la inclinada pendent del tallafocs.

Acabat el tallafocs ja es divisa el cim rocós del Oindi.

L´Oindi es una muntanya que te dues cimes, la primera te dues busties, i una tpetita taula d´orientació.

Un servidor en la foto de rigor.

En aquesta foto es veuen les dues cimes, al fons es veu l´altre amb un vertex geodesic.

Enmig de les cimes hi ha un altre monument megalitic, la Cista d´Onyi.

Desde el vertex, bona vista de Donosti.

A uns metres es troba un gran monolit en memoria d´un tal Juanito Oyarbide.

Una panoramica on es veu de Donosti fins Jaizkibel.

Un altre panoramica

Ara, enlloc de tornar pel mateix camí, agafo un sender que baixa en direcció SE, que desenboca en el conjunt megalitic de Mulisko Gaina, pero que no hi vaig per falta de temps.

Empalmo amb una pista que desenboca al coll de Ponzotarri.

I finalment retorno a Besabi

12/01/2011 Circular per Aitzkorri entre la boira

12/01/11 Segona excursió de l´any, aquest cop acompanyat de la Yari i la Cuba (comencen a ser habituals), on ens endinsem dins de la Serra d´Aitzkorri. Es una ruta circular amb inici i final del Santuari d´Aranzazu, i que concretament pujarem per la carena que formen el Gorostiaran (1280m), l´Enaitz (1300m), l´Adarraitz (1356m), l´Artzanburu (1360m), i finalment pel Tellakaskueta (1180m). Una pena que la boira hagi sigut protagonista de la primera part de la ruta, pero al final hem tingut sort i el sol ha sortit.

Comencem la ruta en el Santuari d´Aranzazu.

Degut a que es dimecres i no fa gaire bon temps, no hi ha ningú.

Pugem per la pista fins a arribar a una barrera que ens indica Urbia, on hem d´anar.

La pista s´endinsa en el bosc, i la boira comença a sortir.

Arribem a la font, on la verge no ha evitat que l´aigua es torni boja.

En el coll d´Elorrola, la boira es força tupida, i ens impedeix veure les campas d´Urbia.

Anem fins a l´Ermita d´Urbia.

Ara anem en direcció NO, i enfilem cap a la carena, deixem enrere l´ermita.

Intentem veure l´Aitzkorri, però hi ha massa boira.

Es veu al fons el cim Gorostiaran

Primera foto cimera.

A partir d´aquí comença a escampar la boira, seguim la carena.

I arribem al Enaitz.

La bustia es molt chula.

Deixem enrere l´Enaitz, i anem cap al coll.

Ara es veu el cim rocós del Artzamburu.

Però abans ens desviem a ma dreta per a pujar l´Adarraitz.

Foto cimera amb l´Artzanburu darrera.

Pugem l´Artzanburu per la part mes directa, per les roques.

Cal superar la ascensió entre les roques.

Detall de la bústia

A partir d´aquí comencem a baixa cap al Santuari, i passem per un pal indicador.

Al fons el Tellakaskueta.

Ultima del dia.

Al fondo, el refugio de Eskista.

Abaix ja divisem el Santuari.

Detall del interior del santuari.

01/01/2011 Urdaburu (595m), vigia dels arrantzales

01/01/11 La veritat es que dona gust poder començar l´any fent una excursió, encara que sigui tant a prop de casa. Doncs desprès de dinar vaig agafar el cotxe en direcció a la zona de Landarbaso, entre Oiartzun i Astigarraga, concretament al coll d´Idoia, on hi ha la sidreria Susperregi. D´allà la intenció es anar al Urdaburu, una muntanya que antigament els pescadors la utilitzaven com a "far" degut al seu cim rocós, que es veia des de el Cantabric.

El camí comença en la sidreria, i primer s´ha de passar una porta metalica.

En uns deu o quinze minuts arribo al coll de Malmazar, a mà esquerra s´aniria cap al Aldura.

Passo pel costat d´un pessebre.

Arribo a una bifurcació, i s´agafa el camí a mà dreta en direcció a Pagortzarte.

Torno a passar per un altre desvio, segueixo per la dreta.

I arribo a la fageda de Pagortzarte, on hi ha una borda. Al fons es veu l´Urdaburu.

El camí esta molt ben senyalitzat.

El sender s´endinsa en un bosc que varia entre faigs i pins.

A partir d´aquí el sender s´inclina amb ganes.

Finalment, desprès de la pujadeta, arribo al coll que separa l´Urdaburu de l´Urdaburu Txiki.

I per poder superar el cim rocós, s´ha de bordejar les parets per l´esquerra.

Llàstima que esta tot molt ennuvolat, però es pot veure l´embalse del Añarbe, que crec que es el que proporciona l´aigua a Donosti.

Foto cimera.

Detall de la bústia

Encara que no es veu molt be, al fons esta Donosti i el mar.