01/11/11 L´altre dia,vaig veure a TV3, una peli 14 d´abril: Macià contra Companys, dirigida pel Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler, que recrea en format de fals documental els fets que van tenir lloc entre el 14 i el 17 d'abril del 1931, tres dies durant els quals Catalunya va ser una república sobirana. La pel·lícula, però, es fixa especialment en un fet poc conegut d'aquell moment històric, com va ser l'enfrontament personal entre Francesc Macià i Lluís Companys, els dos màxims dirigents d'ERC a l'època i els presidents de la Generalitat republicana.
La veritat es que m´ha semblat molt interessant, ja que mostra com es van decidir uns fets que van ser tant importants per a Catalunya.
Agafo un sender molt tupid d´arbustos, que boreja la falda de la muntanya.
En un clar veig la panoramica que hi ha de la Conca de Pamplona.
El camí puja amb força, ja veig el Santa Cruz davant meu.
Arribo a una bifurcació, giro a l´esquerra cap al Alto de las Cruces, l´altre va cap al coll d´Ezperun.
El tram final pasa per un frondos sender.
Finalment arribo al cim, on no hi ha cap bustia, ni vertex.
Panoramica de la Sierra de Alaitz i on tinc que anar ara.
Panoramica de la Conca de Pamplona, amb un arc de Sant Martí inclòs.
Vista del coll d´Ezperun i el Santa Cruz.
Coll d´Ezperun.
El sender s´introdueix en una fageda, per aquest forat.
Vaig per la fageda.
De cop i volta, començar a ploure i s´em tira la boira a sobre.
Vist que això no millora, decideixo tornar cap al cotxe, i m´estalvio disgustos. Una pena ja que estava disfrutant de l´excursió.
D´alla surt un camí que puja paral-lel al rierol.
A mà esquerra ja es veu una de les coves d´Aitzbitarte, que ja las vaig visitar fa unes setmanes.
Passo pel costat del pont de fusta, que va cap a les coves mes importants.
I el camí desenboca a una pista de ciment anomenada Bentatxuri bidea.
I vaig pujant fins arribar al caserio Larratz.
Davant del caserio surt un sender, el qual s´ha d´atravessar una porta metalica.
Mentre pujo, l´Aldura em vigila les espatlles.
Arribo fins a un altre caserio anomenat Urdaneta.
A partir d´aqui s´entra en un bosc ple d´arbustos i falgueram.
Començo a pujar pèl bosc.
Hi han alguns rocs prou curiosos, aquest sembla un bunker.
Finalment arribo fins a la carena.
Des d´aqui es pot veure la zona de Donostia, llastima que estar una mica ennuvolat.
El cordal esta ple de grans rocs.
I molts arbustos.
Finalment arribo al cim del Igoin, on hi ha una vertex geodesic i una bùstia.
La bùstia te forma de colom.
Desde el cim la visibilitat es minsa.
Detall del vertex geodesic.
A la hora de tornar, segueixo el cordal quasi fins al final.
I baixo directament per un pinar.
Enmig del pinar hi ha un magnific castanyer.
El camí puja paral-lel al rierol
Fins arribar a un cartell que indicar les primeres coves, caldra atravessar el riu.
Primera cova.
Aquesta te una entrada força gran.
Encara que aquesta esta enreixada degut als saqueijos i vandalisme que hi ha hagut.
Hi han diverses grutes que semblen bastant profundes.
Despres torno enrere i pujo el camí fins que arriba a un pont de fusta.
Cal atravesarlo i em trobo amb aquest indicador.
El camí segueix pujant entre els arbustos.
Arribo a la cova mes gran, on hi ha un panell informatiu.
Baixo cap a la cova.
Es una cova molt gran i te moltes grutes.
Les parets formen dibuixos força curiosos, amb l´erosió del aigua.
Tambè hi han pintades rustiques (m´imagino que copies)
Mes informació.
