Passant pel túnel d´Akerreta, i un cop allà s´arribara en deu minuts a Lareo.
Es un pantà artificial, al qual es bordeja fins arribar a un desviament no gaire clar, que m´endinsa en un camí molt esbardissat.
A l´estona s´arriba al peu del Sarastarri, que esta amagat per la maleïda boira. Doncs sols queda pujar.
I arribar a dalt, on no es veu res de res.
He passat de ser un xaval una mica desorientat, a estar casat i amb una filla.
He viscut a Lasarte, a Hernani, a Argentina, a Amara, a Renteria i finalment a Ulia.
He treballat al Berasategi, a Burzako i al Izkiña.
Pero el mes important ha sigut trobar a la Nerea, i junt amb ella, a aparegut la Maialen, lo mes bonic del mon.
Pujant en zigazaga s´arriba en uns 20 minuts al coll de Cotefablo, i d´aquí a ma esquerre s´encara el cordal.
En arribar al peu de la Peña Ronata, flanquejo aquesta per un camí que porta al Cuello de Otal.
Del Cuello de Otal sols queda fer l´ultima pujada fins al cim del Pelopin.
Des de la cima es veuria la vall d´Ordesa i la Serra de Tendeñera, però els núvols ho han impedit.
La pujada era continua en zigazaga fins arribar al coll de la Fontalba, on ja es començava a veure neu.
A partir del coll, la pujada per la carena comença a ascendir amb força, alternant pedra amb bastanta neu.
I finalment arribem al cim del Puigmal, llàstima de la boira que ens impedeix gaudir de les meravelloses vistes de la Vall de Núria.
Les creus estan gelades.
