Doncs be, primer vam portar a la Maia a la guarderia.
De la guarderia iniciem a pujar en direcció a Ulia per les llargues escales que ens porten a la antiga via del carrilet (ara una pista de terra).
Les vistes de Donosti i les seves platges son precioses.
Un cop es va bordejant la muntanya arribem a sobre de la punta del Mompas, si nadéssim sense parar arribaríem a la Bretanya.
Al cap d´una estona ens desviem del camí, i agafem un que esta casi cobert pel falgueram.
Jo recordava aquest camí descobert, però la primavera l´ha cobert i no nomes de falgueres sinó també de molts esbarzers i similars.
Ja estem al sender del litoral i caminem molt aprop dels penya segats.
Fantàstiques vistes dels penya segats.
Al fons es veu el far de la Plata.
El Benji fent el valent.
¡¡¡Collons, quin vertigen!!!
Mes penya segats
I anem pel sender en direcció al far.
I per acabar, una encigalada marca de la casa, amb un record a les cames plenes de sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada