13 de març 2010

13/03/2010 El Pont del Inca

13/03/10 Com que ultimament la meva activitat muntanyenca es força minsa, i per no deixar el blog abandonat, he decidit que de tant en tant escriure sobre llocs , situacions que m´han impresionat, agradat o que simplement no oblidare mai.

Avui començare amb el Pont del Inca, un lloc ben curios de l´Argentina.
Doncs l´any 2002, durant un dels meus viatges a l´Argentina, va tocar visitar la zona de Mendoza i la Cordillera dels Andes.
I vaig arribar al Pont del Inca, situat a uns 2700 metres d´alçada, molt aprop del Aconcagua. Es un pont natural, molt conegut en la època colonial pels viatgers que anaven a Xile.

Per allí va passar també l´Exèrcit dels Andes el 1817. Però no és per això que el Pont del Inca és famós, sino per les fonts termals que allí es troben i que tenen propietats medicinals i curatives, així com les antigues runes d´un antic hotel abandonat.
Aquest hotel, que es va construir l´any 1925, va ser molt concorregut per gent important de la època, i cada habitació posseïa el seu propi bany termal.

Després de sobreviure a diverses amenaces climàtiques, al final va ser destruit per un gran allaut l´any 1965.


El fet més destacat, a part de la seva forma natural, es els colors de les roques, generat pels minerals que són dipositats per les aigues termals que pugen per la terra fins a la superfície.
En una font termal propera, la gent de la zona coloquen objectes en l´aigua, perquè es cobreixin d´aquests minerals i després vendre´ls als visitants. Es curios, perque es poden trobar desde sabates velles, a llaunes de beguda o botelles, convertides en "art mineral".
(Malauradament, les fotos d´aquest viatge s´em van velar totes, i he tingut que agafar algunes d´internet)

3 comentaris:

xabierandueza-berriozar ha dit...

Hola.Curioso el Puente del Inca.Lo de los zapatos también.Hay que maqrchar a la montaña Mateu que eso reconforta el cuerpo.Un saludo.

Montse Canes ha dit...

Magnífica idea Perla! Fer-nos conèixer llocs a través de la teva experiència és fabulós i per mostra aquest post que ni sabia de la seva existència i me n'informaré ja que em semble preciós i curiós. En volem més!

Mateu ha dit...

Hola Montse, i si pots anar-hi descobriras un pais alucinant, ja pujare altres exemples. Un petó

Xabier, no es que no quiera, pero esto de tener dos criaturas txikis, no da tiempo a nada.
Salut!!