25/01/2012 Buscant l´Akier (1124m) en la solitaria Vall d´Ata.

25/01/12 Desprès d´una setmana sense parar de ploure, aquest dimecres s´aixecat net de nùvols, aixi que s´ha d´aprofitar i m´enfilo cap a la serra d´Aralar a fer una mica de muntanya. Avui tinc la intenció de pujar al Akier, una muntanya que esta amagada dintre de la solitaria Vall de Ata, una vall en la que fa segles era el camí que portava a San Miguel d´Aralar desde les valls d´Arakil i Larraun.

Doncs m´apropo fins al petit poble de Madotz, d´on comença la excursió.

Agafo un carreró que baixa cap a uns caserios.

Abans d´arribar als caserios, giro a l´esquerre cap a una pista que baixa cap a un parc on hi ha una font.

Despres de atravessar un cadena que impideix el pas a cotxes,la pista es torna de terra.

Ara el camí s´encongeix, i s´endinsa dintre d´una fageda, el terra esta molt enfangat degut a les pluges.

En una mitja hora arribo fins al portillo de Ata.

Camino uns metres i s´obre aquesta encantadora vall.

Tinc l´Akier a mà dreta, però primer pujare al Soroaundi (1045m), que esta a l´esquerre.

Primer pujo per un sender ple de fulles.

Poc a poc vaig arribant a la zona alta.

I arribo al cim.

En primer terme esta el Madalenaitz, i darrera el Beriain i la serra d´Andia.

Torno a baixar cap al portillo d´Ata, i enfilo cap al Akier.

Vistes de la vall, al fons l´Artxueta i San Miguel d´Aralar.

Vaig pujant en diagonal per arribar a la zona de roques del fons.

N´hi havia uns quants com aquest.

En primer terme esta el Soroaundi, i darrera la serra d´Andia.

Haig d´atravessar aquest karst per arribar a la carena.

Començo a seguir l´afilada cresta fins a l´Akier, que esta al fons.

Despres d´un bon esforç arribo a aquesta amagada cima.

Detall de la bustia.

Es un cim que esta cobert d´arbres, aixi que la panoramica no mereix la pena.

Deixo l´Akier, i baixo per la cara nord de la muntanya, que encara esta gelada.

Un cop arribat a un coll, tinc davant l´Akier Occidental, el proxim objectiu.

Despres d´alguna trepada senzilla, arribo al cim, on hi ha un munt de pedres i una serra, com a bustia.

Foto de rigor.

Des d´aqui es veu l´Akier.

I els Pirineus nevats.

21/01/2012 Frases sobre la muntanya

La muntanya no es com els humans. La muntanya es sincera. (Walter Bonatti)

13/01/2012 Peladilles, un vici confesable.

13/01/12 Fa unes semanes vaig passar pel costat d´una pastisseria i vaig veure un recipient de cristall ple de peladilles blaves i roses, i de cop em va venir el record, que de petit m´encantaven, i feia molts anys que no n´havia menjat.
I ara, cada cop que passo per la pastisseria, cau alguna bosseta d´aquest dolç tan bo.

01/01/2012 Mendizorrotz (419m), per començar l´any, una ben aprop de casa,

01/01/12 Doncs que millor que començar l´any fent el més t´agrada? A més aquest any nou s´ha llevat amb un temps espectacular, despres de bastants dies ennuvolats. Com que no tenia un marge de temps gaire gran, he decidit pujar al Mendizorrotz (419m), cim mes alt de la petita serralada que va de Donosti fins a Orio, que a pesar d´estar molt humanitzat, gaudeix d´unes vistes espectaculars.

La ruta la començo des del poble d´Usurbil, concretament del poliesportiu.

Es tracta de seguir la carretera que va en direcció al cementiri.

Vaig deixant enrerre diversos caserios, i l´Andatza que em cobreixles espatlles.

Al cap d´una estona, arribo fins a la sidreria Arratzain, als peus de la muntanyeta del mateix nom.

Paso pel costat d´un ninot de "neu", encara que amb aquest hivern suau, poca neu veura...

Vistes de Donosti.

Arribo al coll d´Artikula, i travesso l´autopista per un pont, davant ja es veuen les antenes del Mendizorrotz.

Vaig fins l´entrada de la protectora d´animals, i pujo pel cami de la dreta.

Pujo paral-lel a la reixa de la protectora.

Fins que decideixo tirar pel dret, i pujar entre els arbustos.

Curiosa forma d´aquesta pedra.

Pujo com puc entre la maranya d´esbarzers, i veig ja les restes del antic fortí.

Arribo a la part alta, i veg que per arribar al cim haig d´atravessar aquest selva de pintxos.

Primer arribo a una creu de ferro.

I als pocs metres al cim, detall de la bùstia.

Foto cimera.

Vistes magnifiques de Donosti, Ulia i Jaizkibel.

Adarra.

Al fons la serra d´Aralar.

L´Hernio i el Gazume.

Izarraitz en la foto de dalt i Getaria en la de abaix.