Doncs m´apropo fins al petit poble de Madotz, d´on comença la excursió.
Agafo un carreró que baixa cap a uns caserios.
Abans d´arribar als caserios, giro a l´esquerre cap a una pista que baixa cap a un parc on hi ha una font.
Despres de atravessar un cadena que impideix el pas a cotxes,la pista es torna de terra.
Ara el camí s´encongeix, i s´endinsa dintre d´una fageda, el terra esta molt enfangat degut a les pluges.
En una mitja hora arribo fins al portillo de Ata.
Camino uns metres i s´obre aquesta encantadora vall.
Tinc l´Akier a mà dreta, però primer pujare al Soroaundi (1045m), que esta a l´esquerre.
Primer pujo per un sender ple de fulles.
Poc a poc vaig arribant a la zona alta.
I arribo al cim.
En primer terme esta el Madalenaitz, i darrera el Beriain i la serra d´Andia.
Torno a baixar cap al portillo d´Ata, i enfilo cap al Akier.
Vistes de la vall, al fons l´Artxueta i San Miguel d´Aralar.
Vaig pujant en diagonal per arribar a la zona de roques del fons.
N´hi havia uns quants com aquest.
En primer terme esta el Soroaundi, i darrera la serra d´Andia.
Haig d´atravessar aquest karst per arribar a la carena.
Començo a seguir l´afilada cresta fins a l´Akier, que esta al fons.
Despres d´un bon esforç arribo a aquesta amagada cima.
Detall de la bustia.
Es un cim que esta cobert d´arbres, aixi que la panoramica no mereix la pena.
Deixo l´Akier, i baixo per la cara nord de la muntanya, que encara esta gelada.
Un cop arribat a un coll, tinc davant l´Akier Occidental, el proxim objectiu.
Despres d´alguna trepada senzilla, arribo al cim, on hi ha un munt de pedres i una serra, com a bustia.
Foto de rigor.
Des d´aqui es veu l´Akier.
I els Pirineus nevats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada