Ja que a part de la victòria, tenim la lliga al sac, segur que guanyem al Athletic a la final de la Copa del Rei, i aquest dimecres ens juguem a Anglaterra el bitllet cap a la final de la Champions.
A vegades es diu (amb molta raó) que dintre del món del futbol s´hi amaguen les frustracions de la gent i s´amparen alguns incultes, violents, però s´ha de reconèixer que també aporta molts moments gratificants que et fan oblidar de lo dolent.

4 comentaris:
Ahí, ahí Ignasi, ¡¡visca el Barça!! Yo soy culé desde pequeño, crecí con Johan Cruyff y su Dream Team, y lo de ayer fue tremendo. Apoteósico. Un abrazo.
L'opi del poble, en diuen...
Bien Mikel, siendo de Donosti y del Barça, bien...
Aunque tambien de la Real? a pesar de todo...
Hernan, un es debil, i les drogues son molt llamineres...
Publica un comentari a l'entrada