30/09/09 No veia l´hora de tornar a
patejar muntanyes!! Doncs
desprès d´uns mesos de baixa per paternitat retorno al meu medi preferit, la muntanya, com les cabres. Com que no puc fer uns
desplaçaments gaire llargs, vaig decidir anar per la zona al nord de Pamplona, prop del
pantà d´
Itoiz,
concretament a la muntanya que es diu
Elke de 1297 metres. L´itinerari que vaig escollir no es el mes utilitzat (com vaig comprovar) i que surt del petit poble de
Lakabe.
De
Lakabe surt una pista de terra, que si ho
hagués sabut abans l´
hagués fet en cotxe, ja que no te ningun atractiu.
Al cap d´un quart d´hora de pujada, s´arriba a una
bifurcació de pistes, en un paratge que es diu
Elustandi.
S´ha d´agafar que s´endinsa en un bosc, sempre amb el
permís d´aquests cavalls.
En deu minuts s´arriba a una explanada on hi han les restes d´unes quantes bordes.
Es
increïble la quantitat de morers, hi han, a la tornada n´
agafaré un bon
cabàs.
Des d´aquí ja puc veure el
destí d´aquesta excursió, l´
Elke.
A partir d´
aquí comencen els problemes, doncs hi ha un moment en que perdo de vista el sender, i decideixo tirar pel dret, marca de la casa, es clar!!
Aquesta
decisió es tradueix en una
processo entre milers d´esbarzers i pedres, grimpades
gratuïtes...
He tingut que pujar per aquesta canaleta.
Fins que arribo en el ¿camí?, crec que si,
però....
Com que veig el cim bastant aprop, em dic, "endavant
que ja has perdut molt el temps, Mateu", i el que de lluny semblen arbustos, de prop son... mes esbarzers!!!
Segueixo el via
crucis carenejant entre les roques i els
pintxos.
Ja tinc el cim a tocar.
I a les dues hores arribo cansat i amb el cos esgarrapat al cim.
On hi han tres
bústies.
Detall de la
bústia.
Evidentment decideixo tornar pel
camí d´on tenia que haver vingut.
I que transcorre per una
hermosa fageda on la tardor ja es fa present.
Al sortir de la fageda, veig el petit poble de
Gorraiz.
Aquest es el
camí correcte.
Finalment faig una ultima mirada a aquesta
muntanya
De Lakabe surt una pista de terra, que si ho hagués sabut abans l´hagués fet en cotxe, ja que no te ningun atractiu.
Al cap d´un quart d´hora de pujada, s´arriba a una bifurcació de pistes, en un paratge que es diu Elustandi.
S´ha d´agafar que s´endinsa en un bosc, sempre amb el permís d´aquests cavalls.
En deu minuts s´arriba a una explanada on hi han les restes d´unes quantes bordes.
Es increïble la quantitat de morers, hi han, a la tornada n´agafaré un bon cabàs.
Des d´aquí ja puc veure el destí d´aquesta excursió, l´Elke.
A partir d´aquí comencen els problemes, doncs hi ha un moment en que perdo de vista el sender, i decideixo tirar pel dret, marca de la casa, es clar!!
Aquesta decisió es tradueix en una processo entre milers d´esbarzers i pedres, grimpades gratuïtes...
He tingut que pujar per aquesta canaleta.
Fins que arribo en el ¿camí?, crec que si, però....
Com que veig el cim bastant aprop, em dic, "endavant que ja has perdut molt el temps, Mateu", i el que de lluny semblen arbustos, de prop son... mes esbarzers!!!
Segueixo el via crucis carenejant entre les roques i els pintxos.
Ja tinc el cim a tocar.
I a les dues hores arribo cansat i amb el cos esgarrapat al cim.
On hi han tres bústies.
Detall de la bústia.
Evidentment decideixo tornar pel camí d´on tenia que haver vingut.
I que transcorre per una hermosa fageda on la tardor ja es fa present.
Al sortir de la fageda, veig el petit poble de Gorraiz.
Aquest es el camí correcte.
Finalment faig una ultima mirada a aquesta muntanya
2 comentaris:
HOLA, BONA CAMINADA...LES FOTOS NO MOLT CLARAS...???? OPTICA ENTELADA...???
SALUT
JOAN
No, una camera de caca, ara m´he n´he comprat una altra. Pero mai al teu nivell....
Publica un comentari a l'entrada